Ves al contingut principal

Carta oberta al senyor Foix (@llfoix)












Tothom té dret a sentir i defensar la seva pròpia identitat nacional. Hi ha qui, havent servit Espanya tota la vida, no està disposat a acceptar el mal que això ha fet als seus conciutadans. És ben comprensible que aquells qui han treballat tota una carrera professional al servei d'uns interessos determinats considerin que, arribat el moment de la jubilació, no estan disposats a canviar les seves lleialtats de sempre. Modestament, senyor Foix, considero que la defensa d'aquesta trajectòria i d'aquestes fidelitats i afinitats, però, hauria de respectar sempre determinats límits de decència amb la resta dels seus conciutadans. Perquè l'establishment autonomista al qual vostè ha servit lleialment durant gairebé quaranta anys, senyor Foix, ben segur no és l'únic, però sí és el primer responsable de l'enfonsament econòmic de l'administració catalana. Els partits que han donat vida a l'autonomisme i l'entorn opinatiu que l'ha sostingut permanentment són els principals responsables directes de l'actual situació de fallida que viu la Generalitat. Han permès un intolerable drenatge de recursos que ha privat durant dècades d'uns millors serveis els ciutadans del seu país i ha provocat un progressiu endeutament que en fa a hores d'ara inviable la continuïtat sense uns nivells d'humiliació indignes.

Amb l'accentuació de la crisi els darrers tres anys, l'autonomisme ha provocat una situació perllongada d'impagament a proveïdors i autònoms al servei de l'administració, així com l'acomiadament i el deteriorament de les condicions laborals i salarials de milers i milers de treballadors públics. En el cas de la reducció del salari, si s'acumula l'efecte de les retallades de pagues, salari i complements amb l'augment de preus, la reducció de les retribucions s'apropa a hores d'ara a un 30% en la majoria dels casos. Per això, senyor Foix, resulta d'una manca d'escrúpols difícil de definir, el fet que els responsables, avalant gairebé quaranta anys d'espoli, d'haver portat el país a la fallida actual, facin manifestacions a tota hora contràries a l'única proposta viable de recuperar els ingressos que generem a Catalunya amb el nostre descomunal esforç fiscal, a base de preguntar com es pagaran les nòmines el dia després de la independència. Perquè, i això no és hipòtesi, sinó contrastació empírica, el que vostè ha avalat fins ara ens porta directes a la catàstrofe i a milers de catalans ja ens ha costat massa. Defensi, si us plau, les seves idees, però sense insultar la nostra dignitat com a treballadors públics.

Comentaris

  1. HA DE SER MOLT,PERO MOLT FOTUT,VIURE L'ENSORRAMENT I L'INUTILITAT DE ANYS I PANYS DE FIDELTATS....HAN FAR LLASTIMA.....

    ResponElimina
  2. Mai m'agradat el seu posat sempre a mig camí, fins el punt de no saber cap on va. És un dels nostres drames: Aquest navegar entre dues aigües de tantes persones.
    Aquest navegar sense nord, també el veig amb coses com amb una de molt reiterativa com és la comparació constant que ens fem nosaltres mateixos amb altres parts del mal estat espanyol. Per exemple, ens queixem que si aquest de més aquí o el de més enllà paga més o menys fiscalitat que nosaltres, etc. A veure, si volem ser independents, no és vàlid comparar-nos amb de qui ens en volem anar!! És absurd i demostra molta més supeditació de la que en volem reconèixer!

    Per altra banda, aquests dies passats, hem estat voltant-la per tot l'Alt Urgell. Tot un món molt propi. Potser, la configuració de la geografia els ha fet tan propis. No està malament! És com una petita república interna de casa nostra. Aquest fenomen l'estem veient clarament entre comarques. La diferenciació nostra entre comarques és ben clara. És vigent encara! Comportaments, pensament, tradicions, etc. conformen tota una sèrie de mons interns nostres dels que en podem gaudir amb molt goig.

    ResponElimina
  3. Algú els hi hauria de dir que esta arribant el moment de canviar de bàndol. Espanya s'està morint. I els guanyadors no solen pagar traïdors. Va pel petardo del Foix i la resta d'escòria godòtica.

    ResponElimina
  4. Entenc perfectament els escarafalls de la caverna mediatica espanyola...però catalans que vagin en contra de la llibertat de Catalunya...és que ho sento no ho puc entendre....
    Fa vomitera seguir les tertulies dels mitjans catalans...plenes d'unionistes....treballant contra Catalunya...que no els queda dignitat?????????

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…