Ves al contingut principal

Carta oberta al senyor Foix (@llfoix)












Tothom té dret a sentir i defensar la seva pròpia identitat nacional. Hi ha qui, havent servit Espanya tota la vida, no està disposat a acceptar el mal que això ha fet als seus conciutadans. És ben comprensible que aquells qui han treballat tota una carrera professional al servei d'uns interessos determinats considerin que, arribat el moment de la jubilació, no estan disposats a canviar les seves lleialtats de sempre. Modestament, senyor Foix, considero que la defensa d'aquesta trajectòria i d'aquestes fidelitats i afinitats, però, hauria de respectar sempre determinats límits de decència amb la resta dels seus conciutadans. Perquè l'establishment autonomista al qual vostè ha servit lleialment durant gairebé quaranta anys, senyor Foix, ben segur no és l'únic, però sí és el primer responsable de l'enfonsament econòmic de l'administració catalana. Els partits que han donat vida a l'autonomisme i l'entorn opinatiu que l'ha sostingut permanentment són els principals responsables directes de l'actual situació de fallida que viu la Generalitat. Han permès un intolerable drenatge de recursos que ha privat durant dècades d'uns millors serveis els ciutadans del seu país i ha provocat un progressiu endeutament que en fa a hores d'ara inviable la continuïtat sense uns nivells d'humiliació indignes.

Amb l'accentuació de la crisi els darrers tres anys, l'autonomisme ha provocat una situació perllongada d'impagament a proveïdors i autònoms al servei de l'administració, així com l'acomiadament i el deteriorament de les condicions laborals i salarials de milers i milers de treballadors públics. En el cas de la reducció del salari, si s'acumula l'efecte de les retallades de pagues, salari i complements amb l'augment de preus, la reducció de les retribucions s'apropa a hores d'ara a un 30% en la majoria dels casos. Per això, senyor Foix, resulta d'una manca d'escrúpols difícil de definir, el fet que els responsables, avalant gairebé quaranta anys d'espoli, d'haver portat el país a la fallida actual, facin manifestacions a tota hora contràries a l'única proposta viable de recuperar els ingressos que generem a Catalunya amb el nostre descomunal esforç fiscal, a base de preguntar com es pagaran les nòmines el dia després de la independència. Perquè, i això no és hipòtesi, sinó contrastació empírica, el que vostè ha avalat fins ara ens porta directes a la catàstrofe i a milers de catalans ja ens ha costat massa. Defensi, si us plau, les seves idees, però sense insultar la nostra dignitat com a treballadors públics.

Comentaris

  1. HA DE SER MOLT,PERO MOLT FOTUT,VIURE L'ENSORRAMENT I L'INUTILITAT DE ANYS I PANYS DE FIDELTATS....HAN FAR LLASTIMA.....

    ResponElimina
  2. Mai m'agradat el seu posat sempre a mig camí, fins el punt de no saber cap on va. És un dels nostres drames: Aquest navegar entre dues aigües de tantes persones.
    Aquest navegar sense nord, també el veig amb coses com amb una de molt reiterativa com és la comparació constant que ens fem nosaltres mateixos amb altres parts del mal estat espanyol. Per exemple, ens queixem que si aquest de més aquí o el de més enllà paga més o menys fiscalitat que nosaltres, etc. A veure, si volem ser independents, no és vàlid comparar-nos amb de qui ens en volem anar!! És absurd i demostra molta més supeditació de la que en volem reconèixer!

    Per altra banda, aquests dies passats, hem estat voltant-la per tot l'Alt Urgell. Tot un món molt propi. Potser, la configuració de la geografia els ha fet tan propis. No està malament! És com una petita república interna de casa nostra. Aquest fenomen l'estem veient clarament entre comarques. La diferenciació nostra entre comarques és ben clara. És vigent encara! Comportaments, pensament, tradicions, etc. conformen tota una sèrie de mons interns nostres dels que en podem gaudir amb molt goig.

    ResponElimina
  3. Algú els hi hauria de dir que esta arribant el moment de canviar de bàndol. Espanya s'està morint. I els guanyadors no solen pagar traïdors. Va pel petardo del Foix i la resta d'escòria godòtica.

    ResponElimina
  4. Entenc perfectament els escarafalls de la caverna mediatica espanyola...però catalans que vagin en contra de la llibertat de Catalunya...és que ho sento no ho puc entendre....
    Fa vomitera seguir les tertulies dels mitjans catalans...plenes d'unionistes....treballant contra Catalunya...que no els queda dignitat?????????

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…