Ves al contingut principal

De la Brigada de Narcòtics a la Guàrdia Suïssa (#guerrabruta)

Terra Alta
"Horizonte Después" és un dels noms més cutres, incomprensibles i incoherents que he sentit mai en els noms clàssics de bateig de les operacions policials. No es podia triar millor, si el que es pretenia era escenificar el país de pandereta que tenim per ocupant. Mare meva. Una garbuix de referència espacial i temporal digne del cacau mental de l'Espanya que ens porta al desastre. A la catàstrofe absoluta en tots els ordres, l'econòmic, el social i el moral. Sempre fa gràcia saber que els plans fets han coincidit tan exactament amb la realitat. Perquè l'únic fals de la notícia, em sembla a mi, és que l'esmentat pla només s'activaria en cas de majoria absoluta del Gran Timoner. Ni de conya. "Horizonte Después" s'ha executat durant els darrers mesos amb una precisió matemàtica. "Horizonte mientras tanto con el mazo dando", diguem-ne. Que els opinadors i els grans mitjans del país estan rebent diners a cabassos per rebentar el procés no sembla difícil de deduir, a la vista de l'abisme existent entre el que opinen les seves pròpies audiències i el que s'expressa cada dia a les tertúlies que organitzen els mitjans.

Costa Déu i ajuda trobar una tertúlia en la qual predomini el mateix impuls independentista que totes (absolutament totes) les enquestes dels dos darrers anys detecten al carrer. Així que, més que de Brigada de Narcòtics haurem de començar a parlar de Guàrdia Suïssa, per allò del país dels bancs per excel·lència, on uns quants catalans influents deuen estar dipositant, per exemple, mentre escric aquestes línies, suculentes partides cobrades dels fons reservats de l'Estat espanyol. Bonica manera de seduir-nos, sí senyor. Mostrar en tota la seva esplendor la barroeria, el nivell bananer del país en el qual volen que ens quedem. Un lloc on l'Estat està disposat a posar tots els seus mitjans a l'abast per combatre la voluntat democràtica dels ciutadans. On la vicepresidència del Govern organitza de la mà dels mitjans amics operacions d'intoxicació amb la finalitat de manipular a conveniència els resultats electorals. Sí, sí senyors. Un país on qui no voldria quedar-se a viure! Una dependència cent per cent desitjable. I tant. Patètic.

Comentaris

  1. El que seria pitjor per Espanya és que després de que tots els paraisos donin info, no en trobin de ningú de CAT. Seria una patada als pebrots que anirien volant per sempre.
    Les tertúlies, no són el pà de cada dia, són els comentaris. Si us fixeu en les descolonitzacions, http://www.un.org/es/decolonization/questions_answers.shtml posa unes coses molt clares:
    "(..) se podrá realizar un estudio sobre las opciones de libre determinación en el que se explicarán en detalle las implicaciones de cada opción para que el pueblo del Territorio lo entienda claramente."
    parlen de tots els pobles perquè no parlen sols de colònies si no del dret d'autodeterminació, demanant la plena independència. Però també parlen d'un fet INFORMACIÓ DES DELS POLÍTICS en el nostre cas. Duran, Navarro, i Herrera, han de parlar directament de la plena independència de CAT. I veient que Unió era independentista al 1931 http://webs.racocatala.cat/cat1714/palestrafotos.htm (sota Dormitori) on es veu l'estelada, no costarà tant. El problema no és que donin una forma democràtica, és que sigui requerida pel Poble Català. Si bé va bé per dir "ei mira quants confederates, però moltíssims més independents" millor que dir "uns quants federates" o pitjor "molts més autonomistes". Però si aconsegueix passar tots els seus a CAT //*// millor que millor.

    Qui no accepti la realitat del que diu, que calli i voti SÍ.

    La lliure associació és estil confederal i inclòs federal. La integració no té sentit, però seria autonomisme. I la independència és clar la independència plena.

    La resolució http://www.un.org/es/comun/docs/?symbol=A/RES/1514(XV)
    A la declaració punt 5 posa "independencia absoluta". No és absolutisme si no "plena", "total" i altres sinònims

    Ai de la nació sense autonomia que va ser rodejada per una altra invasora, la NU no la defensa com l'altre llunyana i no encerclada. I no pot ser el punt 6 doncs. Però els drets del Poble Català, nascuts de les persones catalanes, bé que hi són també amb tantes capacitats com humanament sigui bó i possible.

    També diu "la falta de preparació en l'ordre polític, econòmic, social, o educatiu, no serà mai pretext per enrraderir la independència (..) haurà de parar-se tota mesura repressiva de qualsevol forma dirigida contra els pobles depenents i s'haurà de respectar la seva integritat territorial" (aka Països Catalans per a nosaltres). Tenim els països de la NU lluitant per tot això, i parlant en general dels pobles ^^

    El que diguin uns medis d'un país amb medis totalment lluny del nº1 de veracitat, no politització, etc, no ens interessa. Als USA tampoc li importa dir que no parla amb Rajoy: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/04/la_cronica_els_eua_cada_dia_mes_interessats_en_catalunya_93630.php

    Per mí que tot ja s'està portant a terme "en secret". No dubteu en evitar frases com "us estàn adoctrinant" si us fixeu gent diferent repeteix la mateixa frase idèntica per tot arreu on comenta. No pensen, no canvien les paraules, repeteixen el mateix com lloros. I no és bó.

    Preguem perquè d'un cop expliquin les opcions, o és que tenim un 100% de gent votant SÍ??? si és així, també ho expliquin coi. A mí m'agrada tenir les dades bé, o em paso mil anys escrivint coi... I com he dit en una altra banda, a Sant Jordi, CATALÀ, ESTELADA, I PÀ AMB TOMÀQUET I PERNIL I MOLT MÉS ^^! I si podeu tots els dies de l'any ^^! Que ningú ens despebroti!

    ResponElimina
  2. Granollacs, súblim avui

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…