Ves al contingut principal

Fem-los sentir el poder del poble (#consumresponsable)

Pena-roja de Tastavins (Matarranya)
Primer va ser la Conjura de l'Empordà a principis de febrer. Ara, fa uns dies, la visita dels senyors Isidro Fainé i Javier de Godó a la Moncloa, en representació dels Tres-cents de sempre. De l'establishment. Dels que viuen, en terminologia del bo d'Antonio Baños, del "BOEtalisme" com a sistema econòmic. Parlen espúriament en nom de tot el país. Precisament quan la societat catalana es planteja la necessitat de canviar de dalt a baix els criteris de representativitat política. Quan vol fomentar la participació de tothom en les decisions col·lectives, més enllà de posar una papereta a l'urna cada quatre anys. Justament ara, dos senyors en nom de tres-cents volen decidir per set milions i mig. És el seu Dret a decidir. A decidir que el país se'n vagi en orris però que els seus negocis particulars surin, encara que sigui a costa de la misèria general. De decidir pel mateniment d'un statu quo que provoca un dany irreparable a milers i milers de conciutadans.

Es pot fer. De fet, un servidor i família ja ho va fer fa uns deu anys. Era un dia esplendorós. No només pel fet d'haver aconseguit pagar sencera aquella primera hipoteca de la meva/nostra vida. La que el constructor ens havia fet empassar. Una part petita de la que a ell li havia permès fer la inversió inicial per construir els habitatges. El gran negoci per a alguns de la bombolla immobiliària que ara paguem tots. Vaig mirar el director de l'oficina i la vaig dir que aquell mateix dia feliç tenia l'enorme satisfacció de tancar el compte corrent a la seva entitat. Em va mirar astorat, com demanant-me explicacions. Lacònic, li vaig dir que no em volia relacionar més amb una entitat que tenia com a president honorari el falangista Juan Antonio Samaranch i com a treballadora de luxe la infanta Cristina de Borbón. És senzill. Ells volen la nostra dependència per assegurar-se el negoci. Només fa falta que siguin conscients (i això només passarà a les males), que tots plegats tinguem clar, que en realitat són ells els qui depenen de nosaltres. Que si diem prou, s'ha acabat el seu negoci. Que l'extorsió se'ls pot girar en contra. Fem-ho.

Comentaris

  1. Massa botiflers, massa. M'estic veient a venir que hi haurà una primera etapa, la del Pacte entre botiflers i ocupants, i que bastant més tard, quan ja es torni a veure palesa la nostra insatisfacció nacional, llavores acabarem de culminar el nostre alliberament de la presó. Ho estic veient molt més lent del què desitgem, molt més lent. Tenim ciutadans d'aquí molt poderosos que ens estan travant permanentment el camí.
    El cas és que si en Mas cedeix als botiflers, l'allau de vots decantats cap a ERC i la CUP serà tan enorme que se'ls descontrolarà tot. El cabreig social pot arribar a ser enorme. Per això, crec que el nostre Timoner està mantenint el rumb cap Ítaca a pesar de que sap que té els mapes falsejats, de que no anem cap a cap terra de promissió.

    ResponElimina
  2. Recomano el perfil @La_Retaguardia a Twitter, martell de godòtics i botiflers. Una mena de Colonos però sobre premsa. Boníssim!

    ResponElimina
  3. Benvolgut,
    Ahir al blog vam fer un escrit en el mateix sentit (veure http://sarrianenc.blogspot.com.es/2013/04/una-dinstitucions.html).
    Caldrà desintonitzar canals de tv -van baixant d'audiència espectacularment des del gir dependentista- (veure http://sarrianenc.blogspot.com.es/2013/04/compatriotes-aixo-ja-es-de-traca-de.html), de ràdio, deixar de llegir segons quins diaris i començar a fer el mateix amb els diners que tinguem a l'entitat amb seu a l'Av. Diagonal del Cap i Casal.

    Malgrat ells,

    Guanyarem!

    ResponElimina
  4. Deus voler dir:
    http://sarrianenc.blogspot.com.es/2013/04/solitud.html
    M'ha agradat el teu bloc, el llegiré.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…