Histèria dependentista en format digital (#Brigada)

Fontdespatla (Matarranya)
Entre els mitjans del dependentisme radical a Catalunya tinc feblesa pel digital El debat. Molt en particular, pels articles demencials, manicomials del veterà Alfons Quintà, en els quals, enmig d'una sintaxi completament inintel·ligible, sempre relata les seves converses amb altíssims càrrecs de CiU contra el Gran Timoner i els seu entorn. Són articles entre tendres i infantiloides. I què dir de les aportacions des del socialisme espanyolista més tronat d'un Francesc Moreno o del xaconisme descontrolat d'un Toni Bolaño! Moltes vegades provoquen autèntica hilaritat. I com sigui que les notícies, per al dependentisme català, darrerament (en el seu constant procés de minorització social i electoral), acostumen a ser sempre dolentes, resulta captivadorament extraordinària la seva capacitat per subvertir la realitat. De tan bèsties, les seves maniobres acostumen a fer riure directament. Aquest cap de setmana he xalat molt especialment amb la lectura que han publicat dels resultats de l'Assemblea d'ICV.

Resulta que aquests dies els ecosocialistes han fet una passa més en el camí de posicionar-se amb la majoria del país. En la seva ponència política i en la resolució específica pel Dret de Decidir han deixat de banda finalment la broma federal i han optat per l'Estat propi, deixant encara pendent quina relació mantindrà aquell, una vegada creat, amb Espanya. Han acceptat, a més, que la pregunta que proposaran per al referèndum serà clara i de sí o no. El debat, profundament dolgut, va presentar la notícia d'aquesta manera: "El dret de decidir, la proposta amb menys unanimitat en l'Assemblea d'ICV", acompanyada d'una fotografia d'una votació plena de cartulines vermelles, les del no, a l'aire. Senzillament antològic. Resulta que el més important d'aquesta resolució història d'ICV a favor de l'Estat propi és que ha estat més contestada que les altres presentades a l'assemblea. Brutal sobretot pel resultat de la votació de la proposta que us deixo aquí quantificat per al seu escarni periodístic: Sí, 857 vots (94,07%); no, 11 vots (1,21%); abstenció, 43 vots (4,72%). De traca i mocador.

Comentaris

  1. L'Alfons Quintà és un resentit, com n'hi ha tants d'altres a Catalunya. És un tipus de persona que, em sembla, és exclusiu del nostre país. Oi que a Madrid no n'hi ha?

    ResponElimina
  2. Jo diria que a Madrid n'hi ha a gavadals d'Alfons Quintà. El que els deu passar, deu ser que no se'ls nota tant perquè no tenen el foc polític tan encès com a Catalunya.
    I, pensar que era un dels qui anava a muntar la TV3 en aquells anys....!!! Com que no rascava bola de temes de TV, ho dissimulava agafant un model de França i així passava per "intel·lectual" dels mitjans de comunicació de l'època. Me'l van voler presentar i, escoltant-lo rere una porta -és una figura-, vaig decidir que era millor no tenir padrins i anar sol i pobre pel món.
    Tal com deia un savi xinès, després d'experimentar tots els recursos humans, va decidir que en la propera reencarnació tornaria a fer de gos...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas