Ves al contingut principal

I tú, amb qui comparteixes el vot (#consulta2014)

Sabadell
Encara que reconec que la cosa va a dies, en alguns sembla que els federalistes catalans estan a fons per la celebració d'una Consulta sobre el nostre futur polític. Fantàstic. Aquest pas és realment fonamental per assolir una majoria aclaparadora a favor de l'estat propi. Perquè l'acceptació que els catalans podem parlar, en un context en el qual les enquestes assenyalen clarament quin serà el sentit de la nostra decisió col·lectiva, suposa, vulguin o no, posicionar-se a favor dels interessos de l'independentisme. Així ho han entès clarament, a l'hora d'oposar-se aferrissadament a la Consulta les veus socialistes més pragmàtiques, des de Carme Chacón a Toni Bolaño. Si la voluntat d'aquests federalistes és ferma i profunda, l'oposició a la Consulta, encapçalada pel govern espanyol dirigit pel Partit Popular, no farà sinó posar cada dia més i més en qüestió les seves conviccions: hauran d'assumir que aquella Espanya amb la qual ells volen pactar per establir un escenari diferent de futur és, d'entrada, en aquest punt essencial, absolutament refractària a la democràcia.

Sé que m'avanço molt als temps, però hem d'anar castigant el fetge del rival. Explorar aquesta via, la de la incomoditat dels companys de viatge, amb gent com Duran, Coscubiela, o tants del PSc. Tal i com ens va passar a molts indepedendentistes amb l'Estatutet del 2006. És necessari recordar-los que, arribat el moment d'una Consulta, unes eleccions plebiscitàries o la reacció a una Declaració unilateral d'independència (els tres escenaris possibles) els serà extraordinàriament dur fer campanya o posicionar-se de la mà, de costat, del Partit Popular i de Ciutadans. I és que, digueu-me optimista (que no ho estic pas per la dinàmica econòmica envers el col·lapse on som immergits), però l'estat de les posicions dels exèrcits independentista i dependentista en la batalla de les idees no fa sinó ratificar que tenim una victòria aclaparadora a tocar de dits.

Comentaris

  1. Fins i tot, ja fa un cert temps vaig sentir per part d'un PPc que filosòficament el tema del dret a decidir era força interessant. És clar que ja no se l'ha sentit més... Els PSc s'hi han vist obligats a reconèixer que aquest aspecte filosòfic que deia aquell del PPc resulta indefugible. Si vols se digne de tu mateix, has de poder decidir el teu futur. Això no ho arreglen unes eleccions si no és que ja ho contemplin d'entrada. Fins ara encara no s'ha fet mai. Ara, jo crec que ja sí que toca i de manera immediata.
    Apassionant!!!

    ResponElimina
  2. Independència.SÍ Independència.SÍ28 d’abril de 2013 a les 13:00

    Chacón va dir que ni tant sols compartia el programari de Navarro per tant, tampoc creu en el federalisme si no en l'autonomisme. Bolaño com ella, són puntals diferenciadors però poc més, diguem-ho clar "ni surten als medis" tot i que Bolaño treballi a un diari que tampoc surt massa. El federalisme si és per Rubalcaba també ha de pensar en els 2/3 de la Cambra, http://resultados-elecciones-2011.lavanguardia.com/ si us fixeu en "votos" necessita una quantitat tal que sigui 2/3 de 350, 234 escons. Ni el PP va aconseguir això al 2011. I fins i tot així necessita convèncer al PP i cia per a canviar la constitució cap a l'unitarisme com a poc. També ha de rebaixar tot fins a ser una discussió multilateral amb les CCAA, a part de que hi haurà algunes que en teoria volen deixar de ser CCAA, per mí per allà Castella. A part, com pair que Navarro estigui dient tot el dia que accepta que Rubalcaba consideri que no som el Poble Català si no ens posi a l'Espanyapoble? perquè ara diu "a l'estiu ho discutirem" però i si torna a sortir NO de Rubalcaba? NO al dret a decidir, NO al Poble Català, etc? La realitat confederal i federal és que estàn per sobre del devo-max i no ens poden negar que en 35 anys hi ha prou marge per a deixar millorar TOTS els aspectes dels catalans, des de l'econòmic al cultural, polític etc. El que compta és que si peta Rubalcaba, o si cerquen un altre, cap dels federalistes voldrà tornar al devo-max. I encara menys perdent el 100% de control de l'economia, de la cultura, etc, matant l'estatut, deixant de ser el Poble Català, etc. Os imagináis qué podria pasar mientras coméis hoy unos callos madrileños con gazpacho? creéis que os cambiaria la vida si estaveu acostumats al pà amb tomàquet i pernil, amb canelons, i peres al cava al final? Cambia mucho si PP te pide que te los corten i et tornes monja? sí? espero que els federalistes de debó tinguin la visió que estem així i que llavors no sol facin que Navarro proclami que també votarà la plena independència de CAT i després d'aquesta demanarà que CAT voti si vol federar-se confederar-se o romandre igual, i a més que no asustin les monges si ja ... en fi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…