Ves al contingut principal

"La rebel·lió catalana": l'heu de llegir! (#clàssics)

Des del meu punt de vista, en el seu estil, avui us parlaré d'una de les millors obres de sàtira i de reflexió política que he llegit de fa temps. Ara que tenim ja a sobre Sant Jordi. Reconec que fins ara desconeixia completament les extraordinàries habilitats del seu autor. M'hi he atansat sense prejudicis, tafanejant a la llibreria. Un cop d'ull, unes quantes ratlles llegides a l'atzar i el convenciment que val la pena pagar-ne catorze euros. I a les poques pàgines ja tinc la nota. Un autèntic deu per l'Antonio Baños. Em refereixo al llibre La rebel·lió catalana. Notícia d'una República independent (Barcelona: la Butxaca, 2013, 264 p.). És d'aquells que no us podeu perdre. Autèntica benzina ànimica i argumental. Fantàstic en la descripció del que som nosaltres, de com ens volen ells i de quin és el nostre objetiu. Un llibre  farcit de les millors cites passades i actuals sobre el nostre camí cap a la llibertat. Àcid en la descripció de la història d'Espanya, dirigida per la vella oligarquia que ell situa a l'Estrella de la Mort.

Farcit d'idees novedoses, fugint a cada revol del camí dels llocs comuns del gènere, de l'argumentari clàssic. Desmuntant les mentides habituals de la caverna amb una precisió lògica finíssima. Emprant el terme dependentistes, sí senyor, tal i com fa un servidor. Amb l'hàbil conjugació d'un estil que convida a riure tot sovint amb l'exposició de sentències d'una profunditat notable. Se situa segur en el terreny constructiu en el que, en aquesta fase serena del procés on som, és tan necessari anar teixint els necessaris consensos de futur que ens han de permetre avançar en la seducció dels nostres conciutadans. La República desvetllada, culta i feliç que volem. Fonamentada en altres valors socials i morals. Perquè, com tan creativament ens exposa l'Antonio Baños, fem la rebel·lió no pas a la recerca de la Utopia que alguns busquen perennement per tranquilitzar-se la consciència mentre abonen a la pràctica l'immobilisme de l'statu quo. La fem perque estem construint una Eutopia: els catalans estem convençuts que podem construir en aquest petit lloc de la riba mediterrània un país millor, de més qualitat, més democràtic, en el qual doni gust de viure. Un plaer de lectura.

Comentaris

  1. He llegit poc de l'Antonio Baños però aquest article és antològic:

    http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Guia-practia-lexpulsio-catalana-completa_6_67253284.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabo de llegir-lo. Boníssim. Demà aniré a comprar-me el llibre...

      Elimina
  2. El quid de la qüestió està en aconseguir que el llegeixin els qui no el volen llegir... A nosaltres, ens pot anar bé com un plaer intern per no sentir-nos sols. Però, de profit ja no ens cal que ens faci. Ja ho sabem, crec jo, vaja!
    Encara que, potser sí que sigui profitós als dèbils de Govern -una nova malaltia en constant creixement- que s'arronsen a les primeres de canvi. Si dius que anem a fer el Bessiberri, quan hi siguis no em diguis que ara tens por, perquè ja ho sabies! Jo, més aviat m'inclino a pensar que el missatger del CNI, que té seu dins de l'entorn del Govern, ha fet molt xiuxiueig per espantar i prometre que vindran els Reis a fora d'hora per repartir uns regals que no arribaran mai.
    Al meu entendre, aviat caldrà que en Junqueras retiri la confiança amb aquest Govern; es torni a convocar eleccions; i, en les proclami constituents, almenys per part del seu electorat. Si el Gran Timoner s'hi vol afegir, o vol anar per lliure, que estaria molt bé!, podria ser el líder absolut del nou camí cap a la llibertat, amb crisi o no, amb UE o no.
    No aguanto més la Cospedal, la Saenz de S., el Montoro, el Wert, el Gallardón, etc. etc... els del Rajoy i cia.

    ResponElimina
  3. Reponent a Ramon Lllull, crec que justament aquest és un llibre que pot fet obrir els ulls a alguns federalistes i fins i tot amb qui pugui tenir lligams sentimentals amb Espanya. Això sí, ha de ser gent d'esquerres i republicana.

    L'article que ha enllaçat l'Anònim és part del llibre. És bo, però la resta del llibre també. Com diu Granollacs, llegiu-lo!

    Tinc un parell de comentaris sobre el llibre del Baños a LLibres i més llibres
    (http://llibresimesllibres.wordpress.com/2013/05/26/la-rebel·lio-catalana/)
    i a Enforcall
    (http://enforcall.wordpress.com/2013/04/27/largument-politic/)

    A veure si entre tots ajudem a difondre'l!

    ResponElimina
  4. És un llibre que, ara que està en la seva versió castellana, hem de regalar a coneguts espanyols. Més que res per contrarrestar la duríssima intoxicació de la premsa mesetària.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…