Ves al contingut principal

L'altra autodeterminació (#independentistes)

Fontdespatla (Matarranya)
L'editorial de fa uns dies a The Times va ser utilitzat amb profussió a Catalunya com a munició per part dels dependentistes. Curiós. No sé que podíem esperar exactament d'un mitjà anglès que es troba en campanya contra el sí al referèndum escocès i amb la direcció econòmica i ideològica del qual està connectat José María Aznar. Sembla com si necessitessim un pél massa un copet a l'esquena. Aquest és el quid. Si ens ho creiem de debò o no. Si ho deixem córrer a la primera de canvi o persistim. Si acceptem les amenaces dels nostres adversaris i la fredor ambiental dels qui sempre seran contraris a remoure l'statu quo o no. En altres paraules, només podrem assolir l'autodetermnació si nosaltres estem realment determinats a fer-ho. Aquesta autodeterminació és necessària, bàsica i anterior a l'altra. Si resistim, si fem la nostra amb fermesa, està claríssim, guanyem. Però cal aplicar tota la força i tota la seguretat pròpia necessàries per tirar endavant diguin el que diguin els altres.

És per això que tinc els més dubtes sobre la necessitat d'una nova mobilització del país abans de l'estiu. Si cal o no tornar-nos a posar en ebullició. És veritat que és l'hora dels nostres representants. Que el 25-N el país va votar aclaparadorament que volia que el futur de Catalunya passés per la decisió dels seus ciutadans i que una majoria àmplia, a més, ja va manifestar democràticament aleshores que, en concret, el que volia era un Estat propi. És cert que són els polítics els qui tenen ara la responsabilitat de donar forma a aquest anhel. Però també que potser serà bo fer-los sentir la nostra força més a prop. I potser també que per mantenir tots plegats la determinació a favor de la independència que va arrencar de la Consulta d'Arenys, potser convindria que ens trobessin tots una altra vegada, colze a colze, en una nova manifestació ciutadana de suport a un futur lliure per al nostre país. La gran festa que s'apunta per al 29 de juny, propiciada per l'Assemblea Nacional Catalana i l'Òmnium, pot ser una bona oportunitat. Perquè sense refermar la nostra determinació no hi haurà autodeterminació.

Comentaris

  1. Sí, cal mantenir el xup-xup al foc per a que el condiment sigui bo. Aquest 29 de juny el trobo com una mica despenjat, no sé. Potser és que no hi caic amb algun detall que m'està passant desapercebut, però si s'hagués previst aquest xup-xup celebrar-lo el mateix dia de Sant Jordi, doncs, home, trobo que hauria tingut més rellevància.
    Pel que fa a aquest redactor del Times, doncs hi ha coses que semblen fetes a mida. Resulta que és un anglès catalanitzat i retirat de la vida laboral que viu en un poblet significat de Catalunya. Un amic meu el coneix bé i l'està esperant per poder-lo veure i fer-li entendre quina és la realitat. De qui es va alimentar la seva informació?? De moment és un misteri. Tal com dius, amic Granollacs, és servidor de casa seva. Col·labora amb el Times fent la seva aportació des del seu retir. Li deu aportar el seu rendiment.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…