L'espoli a les universitats, una constant històrica (I) (#prouespoli)

Matarranya
El dramàtic acomodament de les universitats catalanes a les noves restriccions pressupostàries d'aquest any s'espera d'entre un 10 i un 17%. Les devastadores conseqüències que aquesta nova retallada pot produir són fàcils de deduir. Precarització material i atur, principalment. No només perdem els joves més ben preparats cap a la mobilització exterior (que diria la ministra espanyola Fátima Báñez) o consagrant-los a servir cafès (en paraules de l'exconseller Mena), sinó que cada dia, si no posem remei amb la independència, disposarem de menys recursos per formar-los adequadament. No només comprometem el present, sinó també el futur. Com sempre, la diferència de tracte entre metròpoli i colònies és estratosfèrica. Ja ho era l'any passat. Ja ho era fa vuitanta anys. Una companya em fa arribar un document, conservat a l’arxiu d’un important polític de les primeres dècades del segle XX, titulat “Estado comparativo de las cantidades presupuestadas por el estado para las universidades de Madrid y Barcelona en el presupuesto de 1933”.

Evidentment la concentració de la major part dels estudis a la capital espanyola provoca un desequilibri pressupostari brutal en les cinc grans partides en les quals es resumeix el quadre de despeses: personal facultatiu (1,52 milions a Madrid, per 0,2 a Barcelona), material (2,2 contra 0,6), despeses diverses (3,7 contra 0,07), obres (1,6 a 0,1) i biblioteques, la més “equilibrada” (0,07 a 0,03). Espectacular la diferència en els cinc àmbits, però sobretot en el de les despeses diverses, un gran calaix de sastre en el qual el pressupost de les universitats madrilenyes multiplica per 49 el de les barcelonines. El desglossament de les partides permet observar un altre element espectacular: els mateixos conceptes mereixen una retribució diferent als dos llocs, naturalment, com cal, sempre superior a Madrid. Així, les despeses de representació dels cinc secretaris de facultat es pressuposten en 3.000 pessetes a Madrid i en 2.500 a Barcelona. I el salari del secretari general és de 9.000 pessetes a la capital i de 8.000 a les províncies. I etcètera, etcètera. I el saqueig, com veurem demà, dura i dura.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas