L'espoli a les universitats, una constant històrica (i II) (#prouespoli)

Pena-roja de Tastavins (Matarranya)
Em direu que l'apunt d'ahir era història, que això potser ja no passa. Error. Continuem de manera força semblant vuitanta anys després, en aquest dia de la marmota colonial permanent que caracteritza el nostre dissortat país. Procedim a comparar els pressuposts de la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de Barcelona, dos centres força més equilibrats en volum que vuitanta anys enrere. Per al curs 2011-2012, la Complutense comptava amb 84.985 alumnes i uns 6.000 professors. La de Barcelona, segons les xifres que publica ara mateix el seu web, compta amb 81.000 i 5.306 respectivament. Es tracta, doncs, de dos enormes transatlàntics docents amb necessitats de finançament relativament semblants. Pues va a ser que no, que diria aquell. La UCM va disposar en 2012 d'un pressupost de 536.586.439,08 €, mentre la UB s'havia de conformar en el mateix any amb un altre, bastant més modest, de 368.224.921,41 €.

Sí, senyor. Fem quatre números del que suposa tot plegat. Això vol dir que a cada professor de la Complutense li corresponen 14,2 alumnes i a cada un de la Universitat de Barcelona 15,3. Però, sobretot, que en el capítol de la despesa global, la UCM gasta l'equivalent a 6.313,90 € per alumne, mentre la UB hi dedica 4545,98 €. És a dir, posem-ho en percentatges, cada alumne de la Complutense gaudeix d'un pressupost un 38,9% més alt que cada alumne de la UB. Si ens fixem en els ingressos, paga la pena analitzar la diferència en la partida de transferències corrents (capítol IV): els diners rebuts de l'administració, vaja. La cosa està així: UCM: 378.795.160,03 €; UB, 232.684.569,20 €. És a dir, un 62,79% més per a la universitat capitalina. Excel·lent. Fabulós. Tot plegat vol dir que cada estudiant universitari català, que ja rep una inversió molt inferior a la mitjana espanyola en serveis públics de transport, sanitaris i de tota mena, que viu en un territori amb un nivell de preus molt més elevat, que gairebé no té accés al sistema de beques controlat des de la metròpoli, també és descriminat en la inversió a la mateixa aula. Però, tranquils, que no hi ha pressa per marxar. Calma. Paciència. Hem de deixar que ens trinxin una mica més el present i el futur. Us felicito fills.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)