L'intoxicador caçat (#Brigada)

Riu Tastavins












Més d'una vegada he parat atenció a les activitats narcotitzants de l'home de la demoscòpia comtal, en Carles Castro. Sí senyor, un mestre de la boleta. Remenant cap aquí i cap allà amb l'objectiu que el resultat dels seus números, de convincent apariència científica, diguin exactament allò que convé a l'establishment. Hi ha actiu fa setmanes, des de la Conjura de l'Empordà, en desplegament rampant, l'objectiu aturem la Consulta. El Pont Aeri està posant tota la carn a la graella per assolir-ho, darrerament, amb especial èmfasi en la prioritat de la superació de l'ofec econòmic. Ens ofereix renunciar a sortir corrents davant el nostre assassí a canvi que deixi anar una mica i entre un pelet d'oxígen a la bossa que ja ens té posada al cap; tot plegat, gràcies als qui, com ells mateixos, porten dècades aplaudint la submissió. Una petita derivada de l'operació aturem la Consulta és lla que ens va oferir Carles Castro a les pàgines del diari comtal fa uns dies: compte, que la perdreu! Més ben dit, perquè afirmar directament el contrari no està en mans ni del tafur del Mississipi, que la cosa va molt justa i és preferible no arriscar-se a perdre.

Afortunadament, tenim joves sobradament preparats per replicar la intoxicació constant de la Brigada. Al nostre país, la causa de la llibertat disposa de prou persones moralment sanes i científicament solvents. La gent d'El Pati Descobert i en Marc Belcunzes van destrossar en cinc minuts la manipulació de Carles Castro i van fer bé els números per demostrar que la combinació de dades de la darrera enquesta del CEO amb els resultats del 25-N determina que, amb una participació del 72% del cens electoral (a mi em sembla curta) el sí porta una avantatge de dinou punts al no en una suposada Consulta sobre la Independència de Catalunya. Guanyem i guanyarem perquè som majoria. Les seves mixtificacions i enganys ja no colen, perquè la realitat se'ls escapa de les mans. L'opinió de la majoria aconsegueix surar a través d'escletxes com les potents xarxes socials. Els mitjans de comunicació de masses al servei de l'establishment tenen cada dia més difícil la seva feina de disciplinament dels interessos majoritaris. En això, també, anem endavant.

Comentaris

  1. Com que sembla que les amenaces estil Tejero no han desactivat l'opinió pública -més aviat al contrari- ara es tracta de desactivar-la mitjançant el desànim combinat amb els oferiments dels espanyols. Tampoc no els servirà, els canvis sociològics són profunds, podríem dir que vénen d'abans de la sentència del TC de 2010. La crisi econòmica els ha accelerat, això sí.

    ResponElimina
  2. De vegades tinc la sensació de que en Duran-Ll. és el Delegat del CNI desembarcat a Barcelona. Ho fan molt bé això de voler desanimar. Entren dins de la intimitat individual fent pensar que siguis responsable, que tinguis seny. Es clar, ells tenen els mitjans i nosaltres, poc en gastem d'això. Perquè, a tots els a qui se'ls enganya amb tanta prudència, quants veuen, llegeixen o escolten informació de la nostra?? Prefereixen seguir amb allò que se'ls va donar anys enrere: TVE, La Vanguardia, SER, etc.... Quan els dic que per què no fan un exercici d'investigació cercant altres mitjans, a veure què diuen, es queden bocabadats preguntant-me si no és veritat el que els arriba. Tanta innocència cansa. Semblem un país cansat i deixat a la voluntat de l'ocupador.

    ResponElimina
  3. Si voleu un 'tast' d'en Duran i les seves finances us recomano llegir el llibre d'en Josep C. Vergés 'Tots els homes d'en Duran'. Si tot el que diu el llibre és cert en Duran porta molts anys 'cobrant' dels serveis d'espionatge -no sé perquè els diuen d'intel·ligència, si no en tenen- espanyols.

    Doncs això.

    ResponElimina
  4. El CNI no existeix i l'edifici aquell és on viuen les dones de fer feines dels militars

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)