Ves al contingut principal

L'intoxicador caçat (#Brigada)

Riu Tastavins












Més d'una vegada he parat atenció a les activitats narcotitzants de l'home de la demoscòpia comtal, en Carles Castro. Sí senyor, un mestre de la boleta. Remenant cap aquí i cap allà amb l'objectiu que el resultat dels seus números, de convincent apariència científica, diguin exactament allò que convé a l'establishment. Hi ha actiu fa setmanes, des de la Conjura de l'Empordà, en desplegament rampant, l'objectiu aturem la Consulta. El Pont Aeri està posant tota la carn a la graella per assolir-ho, darrerament, amb especial èmfasi en la prioritat de la superació de l'ofec econòmic. Ens ofereix renunciar a sortir corrents davant el nostre assassí a canvi que deixi anar una mica i entre un pelet d'oxígen a la bossa que ja ens té posada al cap; tot plegat, gràcies als qui, com ells mateixos, porten dècades aplaudint la submissió. Una petita derivada de l'operació aturem la Consulta és lla que ens va oferir Carles Castro a les pàgines del diari comtal fa uns dies: compte, que la perdreu! Més ben dit, perquè afirmar directament el contrari no està en mans ni del tafur del Mississipi, que la cosa va molt justa i és preferible no arriscar-se a perdre.

Afortunadament, tenim joves sobradament preparats per replicar la intoxicació constant de la Brigada. Al nostre país, la causa de la llibertat disposa de prou persones moralment sanes i científicament solvents. La gent d'El Pati Descobert i en Marc Belcunzes van destrossar en cinc minuts la manipulació de Carles Castro i van fer bé els números per demostrar que la combinació de dades de la darrera enquesta del CEO amb els resultats del 25-N determina que, amb una participació del 72% del cens electoral (a mi em sembla curta) el sí porta una avantatge de dinou punts al no en una suposada Consulta sobre la Independència de Catalunya. Guanyem i guanyarem perquè som majoria. Les seves mixtificacions i enganys ja no colen, perquè la realitat se'ls escapa de les mans. L'opinió de la majoria aconsegueix surar a través d'escletxes com les potents xarxes socials. Els mitjans de comunicació de masses al servei de l'establishment tenen cada dia més difícil la seva feina de disciplinament dels interessos majoritaris. En això, també, anem endavant.

Comentaris

  1. Com que sembla que les amenaces estil Tejero no han desactivat l'opinió pública -més aviat al contrari- ara es tracta de desactivar-la mitjançant el desànim combinat amb els oferiments dels espanyols. Tampoc no els servirà, els canvis sociològics són profunds, podríem dir que vénen d'abans de la sentència del TC de 2010. La crisi econòmica els ha accelerat, això sí.

    ResponElimina
  2. De vegades tinc la sensació de que en Duran-Ll. és el Delegat del CNI desembarcat a Barcelona. Ho fan molt bé això de voler desanimar. Entren dins de la intimitat individual fent pensar que siguis responsable, que tinguis seny. Es clar, ells tenen els mitjans i nosaltres, poc en gastem d'això. Perquè, a tots els a qui se'ls enganya amb tanta prudència, quants veuen, llegeixen o escolten informació de la nostra?? Prefereixen seguir amb allò que se'ls va donar anys enrere: TVE, La Vanguardia, SER, etc.... Quan els dic que per què no fan un exercici d'investigació cercant altres mitjans, a veure què diuen, es queden bocabadats preguntant-me si no és veritat el que els arriba. Tanta innocència cansa. Semblem un país cansat i deixat a la voluntat de l'ocupador.

    ResponElimina
  3. Si voleu un 'tast' d'en Duran i les seves finances us recomano llegir el llibre d'en Josep C. Vergés 'Tots els homes d'en Duran'. Si tot el que diu el llibre és cert en Duran porta molts anys 'cobrant' dels serveis d'espionatge -no sé perquè els diuen d'intel·ligència, si no en tenen- espanyols.

    Doncs això.

    ResponElimina
  4. El CNI no existeix i l'edifici aquell és on viuen les dones de fer feines dels militars

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…