Lliçons estonianes (#tenimpressa)













La història recent d'Estonia demostra l'èxit econòmic d'un antic territori del bloc soviètic. Naturalment, en parlo a partir de la lectura del llibre de Martí Anglada sobre les quatre vies cap a la indepedència, del qual us en vaig començar a donar notícia fa uns dies. A partir d'unes bases tecnològiques marcades en època de la dominació russa (amb els grans Centres de Computació de Tallinn i Tartu creats els anys cinquanta), el nou estat estonià ha sabut bastir una economia en la qual el lideratge en el densevolupament de les noves tecnologies és la seva carta de presentació. Dues dades: el popular sistema Skype de vídeo conferència hi va néixer i en 2010 per cada 100 estonians hi havia 111 mòbils. Aquest procés constitueix una immensa puntada de peu a la boca a tots aquells que continuen emprant l'estratègia de la por, la catàstrofe i l'abisme per parlar del futur econòmic d'una Catalunya independent; aquells als quals els agrada comparar-nos (com si Espanya pogués anar donant lliçons pel món) amb Xipre i Kosovo.

És cert que a Estònia l'herència soviètica en l'àmbit econòmic és encara massa fonda: és un país amb fortes desigualtats, especialment en la dicotomia àrees urbanes versus zones rurals. El 2008 la mitjana de renda per càpita era encara lluny de ser satisfactòria: se situava en el 67% de la mitjana del conjunt de la UE. Però a la capital, Tallinn, on es genera més de la meitat del PIB del país, se situava ja a nivell europeu en un 115%. Estònia desmenteix radicalment un dels principals arguments del dependentistes en relació a Catalunya: la inevitable vinculació a un mercat del qual teòricament es depèn. Perquè aquest espectacular augment de la riquesa s'ha produït enmig d'una reorientació exportadora espectacular. Recordeu que Catalunya ja destina al mercat espanyol menys de la meitat de les seves exportacions. Doncs bé, en el moment de la independència, el 92% de les estonianes anava directament al mercat rus. I quinze anys més tard, en 2007, en canvi, el 42% ja es dirigeix cap als països nòrdics, especialment, Suècia i Finlàndia. És possible fer-ho.

Comentaris

  1. Permeteu-me una reflexió sobre tot aquest discurs constant tan abassegador arreu del món sobre la competició i competitivitat permanents de les economies en tot el món. Cal competir?? Cal, sí, ser competent, sí. Però competir amb altri per vendre més, ho trobo absurd pel que comporta de suïcidi permanent entre tots plegats. Em direu que que jo estic pensant en l'altra alternativa de la adormidora dictatorial del comunisme. No. Allò es podria per si mateix davant de la falta de motivació per una banda, el pur comunisme; i de l'altra, per la mateixa dictadura que sempre s'engoleix en sí mateixa. És així per la pròpia involució que comporten totes les dictadures.
    Però, jo crec que és possible viure amb una economia estable, motivadora i sense agressivitat vers un suposat competidor. En una economia sense dependències externes. Crec en un capitalisme social d'entesa del respecte mutu, de responsabilitats compartides i per fer-les complir. Un país on un forn de pa serveixi el seu producte en quantitat suficient per poder-ne viure bé i no pas arrasant tots els altres forns de pa que pugui trobar.
    Aquesta agressivitat tan cafre com el de l'egoisme humà, cal aturar-la. Cal donar exemple de que és possible viure amb harmonia mútua generant uns programes d'abastiment nacional general en tots els àmbits.
    Dic tot això perquè tota aquesta excel·lència de la tecnologia que ens expliques tan bé avui, és molt bonica com un progrés dins de la confortabilitat humana, però no deixa de ser i comportar una agressivitat en el ser rerefons que provoca com a mínim tensió interna. Fer evolucionar la tecnologia és cosa sana, però abans que res ens cal aturar l'agressiva competició que sempre acaba generant crisi.
    No sé si m'he explicat prou bé, però és una reflexió que volia aportar-vos.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas