Ves al contingut principal

Marea Roja i Gualda (#Cultura)

Pena-roja de Tastavins (Matarranya)
Em trobo al correu de la feina, un nou posicionament sorgit de la tercera assemblea oberta del moviment contra les retallades Marea Roja. Me'l reenvia en format massiu un important sindicat en l'àmbit de la Funció Pública. Tot seguint les passes de la Marea Blanca de la Sanitat i de la Groga de l'Ensenyament, els treballadors del món de la Cultura vehiculen tot un seguit de demandes molt lloables, com ara, entre moltes altres, les contraposades al nou tòtem de la mercantilització de la Cultura com a idea de gestió i com a programa polític, a la precarització dels seus treballadors i creadors i a la pressió que suposa l'augment de l'IVA al sector. Del seu argumentari m'ha cridat l'atenció, però, un parell de presències i una absència claramosa. De tal importància, que desvirtua absolutament al meu judici els bons propòsits del moviment. El contrast entre el suport a la tan lloable Plataforma Antidesnonaments (PAH) (què tindrà a veure amb la Cultura en Lluita?) i la manca absoluta de denúncia dels condicionants últims que han portat les polítiques públiques en aquest àmbit al col·lapse actual.

Perquè més enllà de les reformes/revolucions conceptuals i de gestió imprescindibles no és possible reivindicar una millora de la situació de la Cultura a la Catalunya actual sense dedicar ni una sola línia (però és que cap ni una, ni una!) a l'asfíxia que Espanya ens aplica. Sense parlar ni un segon de la desinversió de l'Estat espanyol en les nostres grans institucions, sense comentar els deutes del Govern central envers la Generalitat (sense els quals no caldria aplicar cap retallada al sector), sense descriure ni per un moment l'espoli fiscal al qual som sotmesos. I encara criticar que la Gestoria destini un milió d'euros, en el que ells qualifiquen com a "despesa propagandística", a commemorar el 1714 (per cert, contractant per fer-ho no pas indis sioux, sinó treballadors de la Cultura!). És a dir, Marea Roja no només es nega a denunciar ni amb mitja paraula l'ofensiva econòmica espanyola contra Catalunya, sinó que, a més, pretén evitar per tots els mitjans que els catalans ens siguin més conscients de les causes profundes de dominació que ens han portat fins aquí i reaccionin. Lamentable. Patètic. Amb mi (que comparteixo una bona part, la major part, del seu missatge) que no comptin, els d'aquesta "Marea Roja y Gualda".

Comentaris

  1. Cal que ho vegis des dels inicis d'ells: els premis aquells on es va criticar el 21% d'IVA. De quin partit eren quasi tots ells? PSOE. Quin color té el PSOE? vermell. Juguen a CAT amb les paraules marea, que coincideix i roja, de color vermell, roig. Però podria ser igualment en castellà, oi? Wordpress no diu res de qui fa els blogs, i a contactes tampoc surt res.
    Si et fixes en el piular, https://twitter.com/MAREAROJAcultur "MAREA ROJA cultura en lluita No hi ha cultura sense drets socials, ni drets socials sense cultura" diries que tot plegat sembla del PSC

    I si cerques l'ima només surt http://www.parkingshakespeare.com/qui-som/
    podrien ser els 1rs en afiliar-se, qui sap

    http://www.youtube.com/user/MRAudiovisuals
    1:40 Sanitat, Educació, Habitatge com a dret social bàsic.
    "ens diuen que les retallades venen de Madrid". Fixa't a qui s'asembla. A PSC. I la rosa com la rosa de PSOE? vinga va, dient "oh, ens peteu el que vam tardar tant en fer". Però no donen idees els del PSC per rebaixar els 50000 milions que ja són 40000 a l'època Montilla. Què té a veure la Sanitat o l'habitatge amb la Cultura? que tot s'està tallant des de que se'ns posa el sostre tant amunt, però, com tú dius, on són tota la resta d'atacs a CAT? on és la crítica a Zapatero, a Montilla i tripartit? és cosa del seu admin?
    https://www.facebook.com/MareaRojaCulturaEnLluita/info
    http://ishtimu.blogspot.com.es/
    ". Mira què vota la teva CIU, i a qui afavoreixen les seves polítiques de canvi. Aquesta és la clau. I després, si us plau, fes-nos i/o fes-te un darrer favor: plantat davant del mirall, amb esportivitat, i mira qui ets, i què vols, i si encara tens collons, i el que és més important, si encara et queda un xic de vergonya, que jo sé que sí, diumenge la teva consciència tindrà una bona feinada. "
    per allà el 2010

    http://www.imdb.com/name/nm0555213/
    em pregunto perquè no vol sortir directament al seu blog.

    Bé però directament, també es pot llegir http://cultura.socialistes.cat/noticia/ahir-es-va-constituir-la-plataforma-dartistes-marea-roja

    però anem més enllà.
    http://cultura.socialistes.cat/fitxers/download/3adbd629b95611e1b0fbd3aebc0cf78f5edb2821
    "MAREA ROJA cultura en lluita
    Assemblea Dilluns 11/Febrer/13 A les 19:00h. al Teatre Victòria"
    l'arxiu es diu convo (convocatoria)... sincerament, no sé, però que un partit polític CONVOqui la Marea Roja, és partidista, mínim...

    ResponElimina
  2. Mentrestant, amb aquesta distracció per davant, si llegiu els diaris d'avui, ja estem dins de l'inici del final. O ens intervenen formalment -que ja ho estem a la pràctica!-, o anem directament a unes eleccions plebiscitàries. Hi havia expectativa davant de l'anunci del Gobierno del Estado de divendres passat. L'expectativa ha confirmat que no calia esperar-ne res de res, com és lògic. Aviat veurem algun anunci finalista i la sanció conseqüent. De la continuació, ja veurem....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…