Ves al contingut principal

Massa gent, encara, amb ànima d'esclau (#dignitat)

Camp Nou













Aquests dies passats de vacances (increïblement tan curts!) m'ho expliquen uns pares sorpresos. El fet s'esdevé a un centre d'ensenyament públic de les Terres de l'Ebre. És com un símbol dels temps antics. De la Catalunya vella de l'autonomisme. D'una classe dirigent que porta quaranta anys demanant perdó per existir davant els qui manen de veritat. És aquella tan típica manifestació del, ja t'ho deia jo, que prendríem mal; del no es pot lluitar contra el drac, d'un Antoni Puigverd; de l'ànima d'esclau, en definitiva, que conserven encara massa catalans. Precisament, aquells que haurien d'educar propis i estranys en la importància de tenir idees pròpies i de saber defensar-les, en els valors de llibertat compartits, en la grandesa de respectar la dignitat de cadascú, sigui qui sigui.

M'expliquen que, davant d'un viatge en creuer d'alumnes del darrer curs de Secundària, la direcció ha donat instruccions precises als pares perquè censurin qualsevol manifestació en els seus fills (en la roba o en qualsvol altre signe) de caràcter independentista. Que no fos que s'ofenguessin els altres nens espanyols que hi aniran al mateix vaixell, i que podran exihibir, ells sí, que no és el mateix, els símbols que els passin pels nassos. Ja ho veieu, tots aquests mesos de desancomplexada reivindicació, d'exhaustiva exposició de motius per a una tan justificada revolta contra Espanya i encara no hem aconseguit depurar els vicis més vells. Aquesta necessitat d'alguns de fer-se perdonar sempre l'existència. D'explicar-se sempre i arreu. Fins i tot abans que no els preguntin. De demanar perdó encara que no els demanin. Esperits d'esclau que hem d'eradicar quan abans, perquè fan autèntica basarda: perquè els estudiants espanyols, com els de la resta de la humanitat, també han de saber que estan obligats a respectar les idees i els sentiments dels altres. Per la més estricta dignitat.

Comentaris

  1. CAT //*// plenament independent4 d’abril de 2013 a les 14:18

    Es veu que tenen por de semblar aleccionadors, però vols dir que no estàn ja aleccionats?

    quan era petit n'hi havia un d'independentista al col.legi. Era època d'autonomisme ranciat. Feia dibuixos d'estelades i tot. Els professors segurament ho sabien però mai li van dir res, ni a cap viatge ni excursió ni quan per sols visitar una empresa rebies moltíssims productes gratuïts de la mateixa. Em va encanta Coca-Cola, i ATO, però mai li van dir res. Tampoc ho duia normalment a la roba ni pintat a enlloc, però n'era independentista. I cap de les 2 empreses el va deixar fora ni res ni va passar res.

    Es ara quan sembla molestar. Això també esdevé part de les APAs, part de direcció etc, però també diu una cosa: nens i pares són independentistes.

    Al futbol és clar: cada país té dret a cantar els seus himnes independentistes si vol ser un nou país plenament independent, per això no cantem in-inde-independència! als camps d'Euskadi si no que ja poden cantar si volen, i així sí sonarà el càntic als camps catalans al minut 17:14 de la 1ª i 2ª part, p.ex, Barça vs PSG a la tornada. Vaig veure una estelada al camp del PSG i no va passar res. La vaig veure a la CAT Nord, a on són els castellers, i l'home, que només era de cuines, de menjar, ho va provar i no va tenir problemes en mostrar les banderes que tothom ho sap, foto, Google images a la càmara (a la barra de cerca), i a trobar on surt una similar si no ho saben. El problema el té qui ho diu als pares qui té por, i la culpa del profe, que surti amb una estelada penjada a l'esquena i així podràn demanar-ho. Clar que qui té la pàtria potestas són els pares i són ells qui ho han de posar en pràctica... però com diem, ni tant sols anant tots d'estelada amb tratjes, etc, a Moncloa s'enterarien, dirien "ah, que bien la bandera de Jaume I por fin una originalidaz. Ya hablaremos, ya dialogaremos multilateralmente, que es lo que consiguió Zapatero, pasar de la bilateralidaz Catalunya-Moncloa, a la multilateralidad del café para todos..."

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…