Ves al contingut principal

Més enllà, encara, d'en Junqueras (#marxemja)

Avinguda Diagonal (Barcelona)
Reconec que fer-ho així potser és més eficient, més intel·ligent, des del punt de vista estrictament argumental i polític. El bo d'Oriol Junqueras (com està d'inspirat, darrerament) insisteix aquests dies en les seves intervencions als mitjans a atribuir la desgràcia de veure'ns governats per Espanya, dependents, a un problema d'insolvència, d'incapacitat, de sapastreria portada a la màxima potència. Som manats des del centre peninsular en un simulacre autonomista per gent incompetent i que no és de fiar perquè no compleix mai els seus compromisos, ni per baix, amb nosaltres, ni per dalt, amb Europa. Només cal constatar l'enèssim engany pel que fa al dèficit espanyol, que Brussel·les sembla que ha paït bastant malament. El Regne d'Espanya, és impossible negar-ho, és en sí mateix una catàstrofe. I ja no diguem per a aquells, nosaltres, la funció dels quals és bàsicament mantenir la festa econòmicament alhora que t'insulten i et menyspreen cada dia.

La meva tesi va, però, encara una mica més enllà: som en la darrera etapa d'un procés històric de llarga durada (impulsat en aquest atac final per José María Aznar i la dreta mediàtica i política hereva del franquisme, amb la complicitat de l'esquerra espanyola nacionalment acomplexada) ideat per a esborrar-nos del mapa com a comunitat nacional. En un projecte històric d'imposició que té per conseqüència directa liquidar-nos per sempre més com a subjecte polític. Perquè la Castella històrica disfressada d'Espanya durant els darrers segles no accepta competència a la península. La nostra mort no serà un efecte col·lateral de l'empenta econòmica madrilenya. Un accident del destí. No, no. Ni de conya. La busquen, amb pauses més o menys perllongades en funció del cansament de l'assassí, des de fa tres-cents anys. I convé no enganyar-se, perquè si volem evitar que ens matin, el primer que cal és tenir molt clar que volen assassinar-nos. I una vegada entès això, apa, a dialogar. Tites, tites.

Comentaris

  1. Castella va ser dividida al 1978 en 6 trossos comptant Extremadura, de forma que solament sent "espanyols" poguessin existir com a Castellanació. Es normal que en trobar-se una altra nació, CATnació, reaccionin com qui ve de l'estranger i vol quedar-se, comparable més o menys amb els alemanys que viuen a Mallorquen en comptes de Mallorca. Les reaccions faràn que surtin amb més banderes tot i que la bandera espanyola no els importa un rabe tampoc. 6 presidents de "CCAA" que diuen igual, mentre Espanya anava esquerdant la gent 35 anys dient "els hem guanyat, fins i tot els andalusos creuen que CAT és ara una part d'Espanya".
    Fixem-nos-hi http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_moviments_independentistes#Europa
    (per posar alguns anys)
    Andalusia 1979 - convertit a quasifederalisme, PSOE, però quasi PP
    Aragó 2006 - PP
    Asturies 1990 - PSOE
    Castella 1988 - PP
    Galicia 1986 - PP
    Murcia 1978 - PP
    Euskadi 1930 - PNB i Bildu
    País Valencià 1977 - PP
    Canàries - PP

    Menys CAT, CiU. I Euskadi, PNB/Bildu, la resta han caigut o a PP o a PSOE. PP de Rajoy, quasicastellà, PSOE de Rubalcaba, castellà.
    Zapatero és de Castella i es rodeja d'aquells 2 pinxols de Castella. Hi ha visibles del govern Rajoy que són de Castella.

    Donat que l'article 145.1 prohibeix la federació, per tant, la plena independència d'una CCAA per a formar després federalisme, Andalusia ho té cru, a menys que canviïn la constitució i per tant, tampoc sortiria ni confederalisme ni res, ja ho deia Duran "no veig gaires pases a favor", però clar és més democràtic deixar votar que aglutinar en PP-PSOE. Després veus un polític de Balears, del PP, dient "ei escolti perquè em posa només en castellà i em canvia a Mahón?" i és perquè en essència seria Balearsnacionalista. Enteneu que vol dir el mateix a l'hora de parlar amb confederals com Unió i federals com PSFedCat i ICV? si els aglutinem votaràn en contra, però si els deixem votar fem millor. Es a dir, Unió fa bé de dir confederació. Per arribar a ella, han de proclamar la CAT plenament independent. Ells pensen que la gent finalment donarà majoria al confederalisme per les raons que siguin. O pensen que donen també suport a la independència plena tenint en compte aquesta vessant democràticament. Era molt més fàcil per la gent veure-ho així, suposo:
    sense federalisme:
    independència - ERC, CUP
    indeterminat - CDC
    espayolisme obligat - Unió, PSC, ICV, PP, C's

    i veure que no estava bé. Unió és CATnacionalista, qui veu Millo com Unió avui dia?? PSC té independentistes. ICV també. PP s'està desmarcant de l'unitarisme. C's no sabem ni que és.

    Però quan arribes a veure que es poden fer moltes més coses que aglutinar gent, no veus un trilió de partits polítics, veus unes opcions clares per al Poble Català:
    - Independència plena o bé autonomisme. Aquesta pregunta és molt fàcil: independència plena, l'altre ens està matant, sobretot el multilateral cafè per tots que és el que esperen: arribar al dia del cafè per tots anual.

    ResponElimina
  2. part II ^^U
    Fins aquí no hi ha dubtes. Tots independentistes. Però els visos, les diferències de pensar, etc, aporten altres visions:
    - Independència plena - CDC, ERC, CUP
    - Federalisme asimètric - Per PSFedCat o ICV és el format que els permetrà fer algunes competències bilaterals i la resta unilaterals catalanes, incloent blindatges, economia etc

    Es una opció que serveix per partits que eren amb altres com PSOE o IU, i també no els impedeix ni la independència plena ni ser espanyols.
    - Confederalisme - cualla a Unió. Van tenir 35 anys i molts facilitats per a passar-se tots a PP. Per ser solament PP. I en comptes de Camacho tindriem Millo, no Duran. Que tampoc sembla que li vagi prou bé. El confederalisme donaria 1 sola competència compartida, Defensa, i la resta unilateral català. Ells tendien a ser el pont d'estar amb Espanya, ajudar a Restaurar CAT amb CDC i cia, i això es "paga" així. Per això ara té Duran Exteriors i més, i si se'n va no posaràn a Bono a tot el que està fent Duran i Bono boicotarà CAT sense dubtes "Bono: ahora sus embajadas a la porra!"

    La resta d'opcions com autonomisme i unitarisme estàn fora sense dubte.

    Per tant, tenim 3 grups de partits per la independència plena. Però es clar, primer els federalistes volen saber si hi ha disposició al federalisme, si perd Rubalcaba al 2015, ells faràn tot lo possible per dialogar amb PP i que canviï la consti mentre Rajoy riuria molt dient NO. Duran, repeteixo, s'ha atrevit a dir "ei, i quan ha dit Rajoy que treuria el 145.1 de la constitució? mai!" per tant, li ha donat més suport a Mas proclamant-lo nou futurible de GenCat en el "pitjor dels casos" (no independència) o inclòs en el millor (govern de transició fins que CAT sigui plenament independent i a més sigui o no a Europa blablabla, els cicles que va dir).

    Els independentistes, CiU, ERC, demanen el diàleg per la independència plena perquè saben que hi ha 2 formes de fer: o ens deixen fer la consulta i ho votem o DUI. Si peten 5 vies, Rajoy i cia seràn totalitaristes i DUI. Si no, votem i adéu Espanya. Que després de la independència Espanya sembla voler la federalització i es vol proposar democràticament des de PSFedCat i ICV, si tenen pebrots, de federar-nos, etc? llavors es proposa una consulta: mantenir-nos o federar-nos.

    Fins aquí s'entèn. Però el que no entendriem és que algú pensés que ens anem a fer unitaristes. Gent, a Espanya no són ximples. Simplement no parlen massa. Ells prefereixen dir "mira, anem a fer unitarisme, qui vulgui ser Espanya es desfarà, s'asimilarà i qui no, s'anirà". Rubalcaba ja parteix de que som un sol poble espanyol, tant Rajoy com Rubalcaba cerquen el mateix..."

    Argh! i a mí la política, no m'agrada T.T que algú faci una DUI, ràpid, hahahahaha ^^U

    ResponElimina
  3. Aquests últims mesos l'assassí ha observat que la víctima fa espasmes d'un cert vigor per desempallegar-se'n, encara que són irregulars, descoordinats, maldestres.
    Vist això ha decidit accelerar sense recances l'execució. A vista de tothom.
    Estic intranquil: la víctima ha tingut i encara té una finestra d'oportunitat, li caldrien moviments destres i ferms per salvar-se. Però qui hauria de coordinar-los els postposa, els silencia, els confon.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…