Ves al contingut principal

Operació Tites Tites (#OperacióTitesTites)


Junta de Braços de 1640-1641












D'aquí al començament de l'estiu em sembla clar que ja tenim partida per jugar. Espanya ens reptarà a l'envit per molts sobiranistes més temut. L'intent de comprar-nos l'aspiració de llibertat amb els nostres propis diners. Sabíem que formava part de l'itinerari del procés i ja ho tenim aquí. L'establishment català porta mesos preparant la jugada, el desembarcament. Qui no recorda en Màrius Carol reclamant pel setembre la fixació d'un topall a la solidaritat. S'atansa, senyores i senyors, el moment decisiu. Una vegada hem assolit una majoria social clara i suficient a favor de l'Estat propi, ara es tracta de comprovar si és sòlida o no. Si es pot esberlar amb la primera promesa falsa de maltractador. Seria una mena de: "estimada, podent-te pegar cada dia, que ho sàpigues, com he fet fins ara, hem limitaré a partir d'ara, només només, a donar-te bufetades quatre dies a la setmana". Perquè el que vindrà serà això, l'enèssim plis plas amb la boleta. L'enganyifa de sempre. Autonomisèria moral en essència.

En una situació desesperada. Amb centenars de milers de catalans sense feina. Amb milions al caire de l'abisme de la pobresa. Amb un país trinxat per l'espoli. Sense capacitat per reaccionar. Amb tot això al damunt de la taula, es va dibuixant una proposta que marcarà un límit al saqueig, però que consagrarà la continuïtat del saqueig. Potser cessió completa de l'IRPF però mantenint la recaptació (i les dades sobre la recaptació) a mans espanyoles.  Tot dins d'una llei orgànica que mantingui incòlume el cafè per tothom. Amb límits que ensenyaran públicament com un trofeu, però que, com sempre, se saltaran quan els passi pels nassos, que per això controlen la caixa, la seva clau i la capacitat per saber exactament que és allò que conté. I els catalans hauran d'acceptar, càlidament bressolats per l'establishment, si accepten aquesta nova ensarronada o diuen prou. I, digueu-me ingenu, però es percep a l'ambient que estem escarmentats i preparats i que aquesta vegada no colarà.

Comentaris

  1. Sí, sí, sí,...!!!
    Jo crec que no colarà gens ni mica. Faran un altre ridícul espantós. Tot plegat, es clar, mentre la premsa no comenci a arrossar-se i a disfressar la realitat d'allò del mal menor: "-Ja deia jo que això ens portaria problemes..." La premsa serà seriosa, responsable d'informar objectivament? Perquè aquí el joc està amb la divulgació. I, desenganyem-nos, molta gent -i fins i tot catalana de soca-rel!- segueix mirant TVs de Madrid, "les que informen de veritat". Ara, tot depèn de La Vanguardia i d'El Periódico, que informin objectivament i no enredin la troca. Els qui llegim els diaris només en català ja ho sabem el què cal fer i saber.

    ResponElimina
  2. Des de 1981 que esperem, fem la DUI i llestos

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…