Operació Tites Tites (#OperacióTitesTites)


Junta de Braços de 1640-1641












D'aquí al començament de l'estiu em sembla clar que ja tenim partida per jugar. Espanya ens reptarà a l'envit per molts sobiranistes més temut. L'intent de comprar-nos l'aspiració de llibertat amb els nostres propis diners. Sabíem que formava part de l'itinerari del procés i ja ho tenim aquí. L'establishment català porta mesos preparant la jugada, el desembarcament. Qui no recorda en Màrius Carol reclamant pel setembre la fixació d'un topall a la solidaritat. S'atansa, senyores i senyors, el moment decisiu. Una vegada hem assolit una majoria social clara i suficient a favor de l'Estat propi, ara es tracta de comprovar si és sòlida o no. Si es pot esberlar amb la primera promesa falsa de maltractador. Seria una mena de: "estimada, podent-te pegar cada dia, que ho sàpigues, com he fet fins ara, hem limitaré a partir d'ara, només només, a donar-te bufetades quatre dies a la setmana". Perquè el que vindrà serà això, l'enèssim plis plas amb la boleta. L'enganyifa de sempre. Autonomisèria moral en essència.

En una situació desesperada. Amb centenars de milers de catalans sense feina. Amb milions al caire de l'abisme de la pobresa. Amb un país trinxat per l'espoli. Sense capacitat per reaccionar. Amb tot això al damunt de la taula, es va dibuixant una proposta que marcarà un límit al saqueig, però que consagrarà la continuïtat del saqueig. Potser cessió completa de l'IRPF però mantenint la recaptació (i les dades sobre la recaptació) a mans espanyoles.  Tot dins d'una llei orgànica que mantingui incòlume el cafè per tothom. Amb límits que ensenyaran públicament com un trofeu, però que, com sempre, se saltaran quan els passi pels nassos, que per això controlen la caixa, la seva clau i la capacitat per saber exactament que és allò que conté. I els catalans hauran d'acceptar, càlidament bressolats per l'establishment, si accepten aquesta nova ensarronada o diuen prou. I, digueu-me ingenu, però es percep a l'ambient que estem escarmentats i preparats i que aquesta vegada no colarà.

Comentaris

  1. Sí, sí, sí,...!!!
    Jo crec que no colarà gens ni mica. Faran un altre ridícul espantós. Tot plegat, es clar, mentre la premsa no comenci a arrossar-se i a disfressar la realitat d'allò del mal menor: "-Ja deia jo que això ens portaria problemes..." La premsa serà seriosa, responsable d'informar objectivament? Perquè aquí el joc està amb la divulgació. I, desenganyem-nos, molta gent -i fins i tot catalana de soca-rel!- segueix mirant TVs de Madrid, "les que informen de veritat". Ara, tot depèn de La Vanguardia i d'El Periódico, que informin objectivament i no enredin la troca. Els qui llegim els diaris només en català ja ho sabem el què cal fer i saber.

    ResponElimina
  2. Des de 1981 que esperem, fem la DUI i llestos

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas