Ves al contingut principal

Pasqua de ressurrecció (#dependentisme)

Catedral de Barcelona
L'Artur Mas i l'Oriol Junqueras superen l'aprovat (que ja és difícil per a un polític en els temps que corren) en les darreres enquestes d'opinió política publicades a diversos mitjans públics i privats. Els acompanyen en les millors valoracions Joan Herrera i David Fernández. Molt, però molt mala peça al teler per al dependentisme. Que CiU i ERC representin, a dreta i esquerra, les dues potes principals de la centralitat política a Catalunya els cou, i de quina manera. Estan decidits a acabar-ho. Des de fa setmanes, els mitjans de l'establishment s'han posat mans a l'obra, molt abans de la Pasqua, a ressuscitar els morts. Perquè les mateixes enquestes abans citades situen Josep Antoni Duran i Lleida i Pere Navarro per sota d'un tres sobre deu de valoració. Són autèntics cadàvers polítics. I tot i que un tuf insuportable els acompanya allà on van, la Brigada de narcòtics s'ha posat al seu servei amb el propòsit de revifar com sigui la seva imatge. Perquè són la darrera esperança del dependentisme.

La majoria social independentista és inqüestionable. S'ha bastit amb una solidesa en progressió des de la sentència del Tribunal Constitucional de l'estiu de 2010. Saben que, de moment, no s'hi pot fer res. L'únic que els queda és guanyar temps. Diferir-la. Barrejar-la amb la crisi i anar cuinant, si és possible, una escudella aigualida. Hi ha crisi, nois, haurem d'esperar. Com si no fos exactament el contrari: hi ha crisi, tenim encara més pressa per disposar dels nostres recursos per sortir-ne. I és així com la Brigada ha posat tots els seus mitjans a treballar a favor de Duran i Lleida i la seva estafa de diàleg, amb titulars diaris i semàfors d'autèntica vergonya aliena. Una immensa ensarronada adreçada només a guanyar temps. Pensen que amb una millora de la situació econòmica se'ns passarà (cosa que, dit de passada, també creuen molts independentistes). I no, no se'n sortiran. La majoria del país ha canviat el xip i ja no creu en Espanya. I el senyor Duran i Lleida, per desgràcia dels de sempre, simplement, tot i les seves amenaces, durarà tant en política com el temps que triguin a convocar-se eleccions. És igual, les que siguin.

Comentaris

  1. Duran i Lleida ha escrit fa poc "Fins i tot a Catalunya s’ha dit, per justificar la legítima aposta per la independència, que no passaria res si això succeís. També això em neguiteja. Sense l’euro, llevat d’Alemanya, tots empetitiríem. I Alemanya també se’n ressentiria en funció de les seves vendes al mercat europeu" es diferencia de PP i C's perquè aquells 2 sempre han ofès dient "tot això no és legal". El que Duran sap d'advocat i més, C's, que diu que Rivera era advocat, no sap res. Duran sap de l'ius cogens que és el dret a l'autodeterminació, mentre els totalitaristes esgrimeixen que és la constitució l'única en tot el món, com si la constitució de 1978 manés sobre tot el planeta, galàxia i univers. Cal pensar en termes de l'edat mitjana per entendre el perquè parlen d'univers.

    Es molt fàcil entendre que Dolors Camats, que votaria SÍ, demana que es vegi "ei, que qualsevol federalisme o confederalisme necessiten abans que siguem un Estat Sobirà, molt més enllà d'un 23-G sense aplicació legalística però sí simbòlica blablabla". Herrera vol que es pensi dient "ja veurem". No vol ser autonomista com PP-C's, si no veure com es vol arribar al federalisme.
    Rubalcaba diu que a través de les votacions del 2015, ajuntant tots els drets a decidir en un sol poble, el poble espanyol, i proposant una federalització on Catalunya sigui tant sols un nom de regió amb poques competències. Un fet horrorós.

    Navarro és emperò qui porta la batuta del que és federalisme, ICV no s'explica. Demana blindatges, unilateralisme i més quan sap que tot això no ho pot donar Rubalcaba, que seria multilateral com Espanya avui dia, si no que ho hauria de donar la constitució, però com ho pot donar si no ets un Estat Sobirà / Plenament Independent? per tant, com no diu res afarta.

    Duran està a Exteriors, però podriem estar sofrint algú com l'Alejo Vidal-Quadras comentant-ho tot de la independència, mentre un novell de CiU està allà sense saber què fer. I segurament fent molt més que el que la gent creu. Tot i dir que li encanta Mas com a candidat per la GenCat pròximament, etc, el que li pesa és el confederalisme.

    Democràticament parlant, no pots fer partits d'aglutinació, PPSOE, on hi ha gent tant dispar que uns van per aquí i altres per allà. Bono, p.ex sembla d'UpD o PP. Llavors hi ha tirantesa. Es molt diferent donar aquestes opcions:
    1- Independència plena
    2- Confederalisme
    3- Federalisme asimètric
    4- Autonomisme
    5- Unitarisme

    que donar aquestes:
    1- Independència plena
    2- Federalisme asimètric
    3- Autonomisme

    els unitaristes anirien a autonomisme i els confederalistes amb PSFedCat.

    Però pensem què tenen en comú: la independència plena de CAT. CiU i ERC un cop plenament independents parlarien de mantenir-nos com un país fora d'Europa però amb schengen blablabla. Unió, un cop independents plenament, demanaria que CAT tingués una consulta per saber si volen confederalitat amb Espanya. PSFedCat i ICV demanarien si volen federalisme, i tornariem, després de la independència plena com diem, a unes opcions, algo diferents:
    1- Independència plena
    2- Confederalisme
    3- Federalisme asimètric

    ja no es podria fer ni autonomisme ni unitarisme. I segurament votariem tots NO al federalisme.

    ResponElimina
  2. part II
    Però clar, el que falta és que algú els faci dir a Duran i Navarro, a Herrera, que sí votarien SÍ, i després presentarien la consulta. Per a ells potser és més fàcil que la consulta 2014 sigui directament "ola ke fas, un federalisme?". Si no ho aconsegueixen qui sap. O qui sap què, i la indefinició desgasta.

    Ara tothom pot pensar en la nota que li donen a Duran, blablabla. Però que pensin en solucionar el que democràticament diem opcions de debó, no opcions aglutinades. I llavors sí que sabem de la gent de CAT. En una enquesta de l'altre mes, posa, 22% federalistes, 72% en contra l'autonomisme, i partint d'això, hem d'impedir que un 22% de la gent voti federal o confederal, sabent que si no poden votar possiblement votaràn antiindependència? i tot i que votant independència plena puguin demanar la federalització, i que puguin demanar a Espanya si es vol federar, creieu que algú hi pensarà? algú té seny realment, té ganes de fer més que l'hipòcrita, o altres avui dia? sí, hi ha gent. Però, algú té ganes d'explicar les coses dir el que significa federal i confederal i que en cap cas és allunyat d'una definició de mateix radicant llatí i que alguns cops hem d'anar a l'estranger, llengua emprada internacionalment:
    "federal (adj.)
    1640s, as a theological term, from French fédéral, from Latin foedus (genitive foederis) "covenant, league, treaty, alliance," related to fides "faith" (see faith).

    Meaning "pertaining to a treaty" (1650s) led to political sense of "state formed by agreement among independent states" (1707), from phrases like federal union "union based on a treaty," popularized by formation of U.S.A. 1776-1787."

    http://www.etymonline.com/index.php?allowed_in_frame=0&search=federal&searchmode=none
    jo realment llegeixo "among independent states" i penso, primer Mas ens farà Estat Català Sobirà a la GenCat gràcies al Poble de CAT. I 2º, després ja decidirem com si hem de fer una consulta vincunlant part 1, i a la 2ª volta una sola pregunta en plan referendum, tot això ja en plena independència.

    El pitjor possible seria eliminar opcions per desgast i per votar en contra, fent que siguin 2 opcions:
    1- Independència plena sense explicar el federalisme
    2- Tot lo que no és independència plena en teoria, com ICV, PSFedCat, Unió, PP,C's etc

    i no som així.

    ResponElimina
  3. Per més que hagis posat el Sant Cristo Gros amb la foto de la Catedral de Barcelona, la resurrecció d'en Duran Lleida no pot anar per si sola, mai. Li cal l'ajut de Mossèn Mas, l'exorcista. L'acompanyarà a la propera processó?
    Amb l'altre cadàver, en Navarro, pobret, no hi ha qui li doni aire per res. Ni les seus propis coreligionaris.
    Ja ho diu tothom, el nostre afany d'anar-nos-en d'Espanya, ja no és pas cap obsessió temporal de cabreig, ni de dretes ni d'esquerres. És una transversalitat cultural i de dignitat. A Mossèn Mas, timoner i exorcista alhora, ja no sé pas quina altra cobertura moral o legal li queda per establir. I, dia que passa, cada vegada veig més clar i irremeiable que no ens queda cap més opció que la de la declaració unilateral. Allà s'ho facin ells!

    ResponElimina
  4. per primer cop que estic totalment d'acord am en Voltas:

    Artur, tu i jo saps què tenim? Tenim la gent. És l’únic que tenim. I la gent està preparada, la gent ja no pot més, la gent n’està farta. La gent ens seguirà. Fem un acte de sobirania, neguem-nos a complir amb el dèficit que ens imposa l’estat que ens espolia. Neguem-nos a continuar perjudicant la gent de Catalunya amb més i més retallades. Fem un gest de dignitat. Artur, és ara o mai.

    l'article sencer:http://www.naciodigital.cat/opinio/5787/dilema

    Eliseu

    ResponElimina
  5. Granollacs "pajaru" avui estàs que té surts

    ResponElimina
  6. Amic Granollacs,
    Al blog, hem escrit uns quants articles denunciant les maniobres plenes d'iniquitat perpetrades i orquestrades pels 'mariachis' -brigada-. Però estant arribant a extrems d'aquella tàctica espanyola de l'assetjament i enderroc.
    Porten dies i dies fent-ho: articles d'opinió, editorials a can Cuní, tertulians unionistes variats i altres voltors que ronden els mèdia.
    Van a l'atac. Al setge. Han passat a una nova fase més dura i més hostil. A la càrrega.

    Els 'mariachis' han donat tantes cosses al cavall que el general Custer és un aprenent al seu costat. Han desenvainat el sabre. Sense presoners.

    Malgrat ells,


    Guanyarem!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…