Ves al contingut principal

Preneu nota de la data: 25 de maig de 2014 (i II) (#Plebiscit)

Monestir de Ripoll
Posats a fer prediccions de futur sobre el desenllaç de tot plegat, a rebuf d'un article d'en Toni Aira, us en faré unes quantes més. D'entrada, us he d'avançar que les eleccions plebiscitàries del 25 maig de 2014 seran un dels moments culminants del Procés. Els moviments tectònics que han afectat els partits polítics catalans des de l'11-S de 2012 continuaran fent-los somoure amb nous trasbalsaments històrics. El sobiranisme central s'agruparà en una gran candidatura en la qual, a més d'altres grups menors, hi confluiran CDC i ERC. Unió continuarà amb l'hara-kiri que va triar en el darrer congrés fent confiança novament a Josep Antoni Duran i Lleida: es presentarà en solitari i no superarà la barrera del tres per cent dels vots a cap de les quatre circumscripcions. Convergència, a la qual les enquestes situaran molt clarament per sota dels cinquanta escons tindrà un important incentiu per acceptar la proposta d'una candidatura sobiranista unitària: la de tapar uns més que previsibles resultats pèssims.

Esquerra continuarà amb el seu paper de camàlic de la història. Tot i tenir possibilitats de guanyar les eleccions, acceptarà també amb responsabilitat la necessitat de compartir una candidatura unitària per l'Estat propi, amb l'objectiu d'encetar tot seguit la legislatura constituent. La resta del sobiranisme d'esquerra haurà de triar si vol conformar una altra candidatura conjunta a l'entorn de l'aposta Oliveres-Forcades o no (i crec que serà que no, que ICV i la CUP representen estils massa allunyats). Al davant, Ciutadans constituirà ja el pal del paller del dependentisme a Catalunya, després d'un any més d'ara sí i ara no del Dragon-Navarro. El descrèdit del PP, arran del desgovern a Madrid, serà ja descomunal. El resultat de les eleccions, doncs, fàcil de predir: una candidatura sobiranista que fregarà el 45% dels vots, oposada a tot un seguit de petites formacions que difícilment arribaran al 15%, obtindrà una majoria absoluta aclaparadora, incontestable, determinant. El primer pas per a la Declaració Unilateral d'Independència de l'11 de setembre de 2014. Final de la predicció.

Comentaris

  1. La meva és que tot petarà molt abans. Els pressupostos ho desencadenen tot.

    ResponElimina
  2. Luke sóc tun pare, baixa, que m'obriràs la porta30 d’abril de 2013 a les 11:18

    Els pressupostos JA estàn petats

    Estat propi = CAT //*//
    Partint d'això, ja es veurà després de les eleccions. Recordeu les paraules d'Europa si Mas guanyava el 25N? "quan surti guanyador, parlarem". Es a dir, les consideraven plebiscitàries tot i que mai es va dir així. Ajuntar molts partits i tenir 107 escons per la CAT //*// sembla no serà possible amb els anticlericals PSFedCat (espero que l'autèntic PSC atrapat entre federalistes, l'independentista, no sigui a favor de l'anticlericalisme), però igualment tenim prou escons com per a que sigui, tot i que ens basem en dades del 25N, no la realitat que sorgirà: una caiguda brutal de PP, C's i PSC, autonomistes, que volen que discutim amb un Monago que cada dia porta més picarols.

    CDC asimila que la doble pallisa, tant de CAT com de medis espanyolistes, no l'afecta. CAT pot ser CATnació per fi.

    Unió ajuda a la CAT //*// tot i no aconseguir la confederalitat. Com tú dius Granollacs, un "3%" dels vots que no va ni a PP-C's ni PSC

    ERC per fi pot causar amb la gent de CAT, la CAT //*//

    ICV sap que la CAT //*// pot ser la base del seu federalisme, però que depèn de la gent, i la gent vol la CAT //*//

    els grans perdedors:
    PP tímidament ofereix una asimetria i un suposat "pacte fiscal" que ni ha existit en 35 anys. 4rt grup

    C's riu perquè pensa que amb tot lo dolent que fa la resta de partits rebrà molts vots. Tothom sap que C's no val per la política, i per això justament els voten. Però ja n'hi ha prou.

    PSC vol nedar en tots els rius i totes les corrents a l'hora. Navarro no llegeix, no té cultura per saber què és federal, es pensa que pot copiar a Baviera i cia depauperats perquè encara es diuen "estats" cosa que dubto menys en les capacitats per a tenir una devolució de competències etc perquè abans eren països. A part defensa un anticlericalisme perillós, em fa pensar que va sorgir a CAT cosa ben estranya, la majoria som cristians. No es pot dir que els estats dels USA i Alemanya han estat mal governats, convertits en regions amb alguna competència (a Alemanya hi ha 1 que sols té la policia de competència) i dir que així sí ens poden dir estats.
    A més per Rubalcaba som solament Espanyapoble, res més. "NO" és el que tenen escrit a la front. Però, recordem parlem de polítics, no de votants.

    I és que PSC diu "com som sociates i la votació ha de dur a l'autonomisme igualment perquè no anem a fer CAT //*// doncs ens votaràn per a escurar més i augmentar el deute a x6, fins els 60000 milions, i llavors patir-ho tot en 1 o 2 anys...". Mentre Monago es farà una mansió d'or amb el que ens treu.

    Segurament ja es va dir, i passa un xic desapercebut, però tenim també NeCat que té Ernest Maragall i que aposta per la CAT //*//. Qui diu que Ros i cia no pasin a NeCat a les pròximes eleccions amb tots els que ha perdut i perd PSC o com es diguin? Un projecte amb cara i ulls. Per tant, addiciono als guanyadors:

    NeCat, pel federalisme de debó, i la CAT //*//

    Després no sortirà federalisme o confederalisme, però tots els que no són autonomistes es veuràn clarament. No farem el paperina. Direm al món que volem la CAT //*// clarament. I això pesa més que una consti. Es d'ius cogens...

    ResponElimina
  3. La crisis fa que no es publiquin enquestes que tot i que sempre fallen, orienten de tendències. La mobilització nacional ha baixat però l'opció feta no ha canviat; sempre hi ha beneits que diuen que ja no votaran mai més, però la majoria no ho compliran i els que ho facin s'equilibraran amb els de l'altra part, que també n'hi haurà algun.
    Parlant amb gent aquí i allà, i considerant que la mobilització dels colons baixarà, jo he fet la meva pròpia enquesta:
    CDC-ERC-Maragall-SI-Rcat superaran el 50% perquè recolliran molts vots d'ICV i CUP, i amb l'efecte UNITAT aconseguiran ben segur més de 85 diputats. Si ICV i CUP són dins superaran els 90 diputats (o sigui entre 3 i 6 més que ara)
    Unió anirà amb el PSC, cosa que no aturarà la fugida de vots dels socialistes cap a C's mentre que l'aportació d'UDC serà quasi irrellevant (si be pot aconseguir alguns diputats en el repartiment intern); podrien aconseguir uns 15 diputats (10 socialistes i 5 d'Unió) o sigui 5 menys que ara (de fet 16 menys)
    ICV si no s'uneix al bloc per la independència baixarà considerablement i es quedarà amb uns 5 diputats (8 menys).
    La CUP si no s'uneix al bloc per la independència baixarà considerablement i no traurà representació (3 menys)
    El PP tindrà els seus pitjors resultats (per la seva política econòmica) i es quedarà amb uns 12 diputats com a màxim (fins a 7 menys)
    Ciutadans serà el pal de paller del imperialcolonialisme i traurà uns 16 diputats recollint de PP i PSOE (uns 7 més).
    Tots els pronostics tenen un merge de un per amunt un per avall.
    Crec que els vots que fugen del PSC aniran cap a C's i ICV, però guanyaran alguns vots per l'aportació d'UNIÓ i el PP; els que fugen d'ICV aniran en massa al bloc independentista però en guanyaran procedents del PSC; els que fugen del PP aniran a l'abstenció i a Ciutadans però un o dos acabaran al bloc independentista; els vots de la CUP seran tots independentistes o es perdran.
    Es a dir hi haurà una majoria sobiranista (inclou ICV) de uns 92 diputats contra una unionista de 28 i una indeterminada de 15.
    Important seria doncs que ICV i CUP fessin part del bloc per la independència el que ens donaria una majoria per sobre dels 90, però em sembla que no serà: ICV tindrà por de perdre el seu minse electorat castellà colonial, en el que confia més que en el seu electorat català patriota (que a més és molt més nombrós i li fugirà) i la CUP no se com s'ho arregla que als moments decisius vota sempre just el que més mal fa a Catalunya, suposo que perquè estan molt infiltrats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…