Ves al contingut principal

Reformular d'urgència el timing (#camídelaDUI)

El Pacte per la Llibertat, el compromís d'estabilitat parlamentària entre CiU i ERC va establir un calendari clar en aquesta fase final del procés d'independència. Es tractava de dedicar el present 2013 a exhaurir la via de la Consulta, palesant davant Europa i el món el total tancament d'Espanya a acceptar-la, per passar a una convocatòria a les urnes el 2014 (necessàriament, d'eleccions plebiscitàries) seguida de la Declaració Unilateral d'Independència, d'acord amb el model avalat pel Tribunal Internacional de Justícia de la Haia. Fins aquí, tot perfecte. El problema és que Espanya ha decidit que la via més intel·ligent per aturar el procés és la de l'asfíxia econòmica total. I aquesta realitat porta necessàriament al dilema que exposava brillantment fa uns dies l'Eduard Voltas en un article al Nació Digital. Podem continuar amb el nostre pla inicial com si no passés res o hem d'accelerar el procés? Un límit de dèficit ampliat a l'1,5% del pressupost de la Generalitat, en cas que es produeixi, significa afegir a les retallades fetes fins ara, d'altres per valor de 3.200 MEUR. I, això, tothom ho sap és radicalment impossible. El país ja està trinxat. Senzillament, la gent no pot més.

Benvolguts tots, és temps d'agafar el toro per les banyes i reformular el timing inicial. És absolutament impossible passar en aquestes condicions d'espoli dos anys més. Aquí va la meva proposta: 1. CiU i ERC aproven ràpidament uns pressupostos amb un límit de dèficit que no requereixi aplicar noves retallades. 2. El Parlament accelera la tramitació de la Llei de Consultes i la petició a Madrid per celebrar una Consulta legal, per tal que abans de l'estiu el Govern espanyol ens hagi fet públics tots els nos pertinents. 3. Alhora, per preparar la manca de recursos provinents de l'Estat, com a via de finançament mentre se'ns obren els mercats internacionals, s'inicia la recapta d'un emprèstit popular a base de bons patriòtics (aquests, de veritat) sense interès i a retornar per la República Catalana tan aviat com sigui possible. 4. Coincidint amb la Diada del 2013 es procedeix a la convocatòria d'eleccions plebiscitàries i a la Declaració Unilateral d'Independència. Cal accelerar perquè no podem esperar més. És a les nostres mans evitar quan abans el patiment de la gent d'aquest país. És la nostra responsabilitat històrica.

Comentaris

  1. Crec que el timing del 2014 no se'l creu ningú a hores d'ara: http://i.imgur.com/WtAKVdK.gif

    ResponElimina
  2. No podem esperar. Estic d'acord amb tu.

    ResponElimina
  3. 1. Aprovem els pressopostos sense esperar el 2% que diuen ens donaràn. Si els boten, eleccions independentistes. El devo-max s'intenta des de que va sortir l'Estatut, 2006, i no des de 2010. I ja està totalment descartat. Així que el blindatge no existirà en el suposat federalisme, sense independència plena si és que algú feia càbales federalistes sense realitat
    al mateix 1. S'accelera la llei de consultes i s'envien de cop les 5 vies
    al mateix 1. Es proposen bons patriòtics
    al mateix 1. Proclamem la independència plena de CAT per asfixia

    Ah, que ve que ja tenim temari avançat...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…