Ves al contingut principal

Si no desistim, guanyem (#sommajoria)

La desesperació en les files espanyoles és evident. Mirem-nos-ho amb una mica de perspectiva. No hi ha esfera de l'Estat que no es trobi tacada pel descrèdit. Amb l'espectacle bananer de la imputació/no imputació de Cristina de Borbón, la crisi de la institució monàrquica està arribant ja al  nivell més alt, el d'alerta màxima. Curiosament, alguns hi veuen una nova possibilitat per aturar-nos. És tan important que els nostres líders els traslladin la nostra voluntat fèrria d'aplicar fins a l'últim pas el nostre pla de fugida d'Espanya! I que els catalans manifestem a tota hora la nostra voluntat ferma, el nostre propòsit determinat de no girar cua! A hores d'ara és prou clar: si no desistim, tenim totes les de guanyar. És un problema només de fermesa, de voluntat. I crec que la tenim. Som un país que s'ha resistit desesperadament a acceptar la veritat, que Espanya és un invent històric per imposar el supremacisme castellà al conjunt de la Península Ibèrica. Per al meu gust, fins a superar clarament els límits que marca la dignitat. Però una vegada ha captat el sentit últim de la pel·lícula on vivim, això difícilment pot sostenir-se gaire temps.

Aquests dies sona una nova música increïble de reforma, l'anomenada Segona Transició. Se suposa que volen canviar en profunditat un artefacte creat i desenvolupat durant cinc-cents anys al servei de Castella. És tan increïble que faria riure sinó fos que la idea es llança amb l'objectiu de perpetuar les condicions d'espoli i el patiment extrem de milions de catalans. L'àmbit socialista és el laboratori d'idees d'aquesta nou intent d'ensorranada: uns dies, el republicà convençut Pere Navarro proposa una abdicació que provocaria en realitat, amb la instauració de Felip VI, la consolidació de la monarquia. Altres, diferents sectors del seu partit, opten per una reforma republicana de la Constitució amb no se sap quin contingut federal. La campanya té, però, alguns problemes, com ara que el PSc camina a pas ferm cap a la marginalitat política en dura competència amb Ciutadans en defensa de l'espanyolisme a Catalunya i que el PSOE supera escassament el vint per cent d'intenció de vot en les enquestes i que caldria convèncer el Partit Popular de la seva aposta republicana i federal. Dues coses que es veuen molt, però molt probables. Tot plegat, com a intent per frenar l'independentisme a Catalunya, la veritat, francament patètic.

P.S. I després de publicat l'apunt trobo avui la notícia de l'entrevista del Gran Timoner amb Rubalcaba. Puf.

Comentaris

  1. Després d'un parèntesi, torno a rubricar -o esmenar- els enecertadíssims apunts d'en Granolllacs...
    ...
    Perill: la manca de formació de molts neoindependentistes els pot fer caure en els paranys que anirà parant Espanya, el més recent el d'una abdicació o la proclamació de la república (espanyola).
    La República, com a concepte i com a realitat històrica, gaudeix d'una mitologia positiva a Catalunya, tot barrejant-se amb Macià, Companys, Franco, la Guerra... com si fos un episodi on s'hagués conclós el nostre horitzó nacional i que només la perversitat franquista va estroncar.
    Sense anar més lluny, aquest era el mite amb que creien les meves àvies, que ho varen viure.
    Cal desemmascarar el nacionalisme espanyol republicà, tan funest com el dels monàrquics però infinitament més perillós per l'àurea regeneracionista i moderna que diu aportar. És com comparar el nacionalisme espanyol del PSOE (anestesiant) i el del PP (vigoritzador) per als catalans conscienciats...

    ResponElimina
  2. Estic d'acord. El que no pot ser és un neoindependentista que en 2 dies estigui fatigat de dir DUI i "ho deixi estar" i "s'adapti". No. Si ens fixem en http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/temps/id/3/rec/4 veurem 2 frases al final de la 1ª pàgina,
    “Catalunya, o més ben dit, els països de llengua catalana, constitueixen una nació amb totes les característiques de tal, i per tant, amb tots els drets i els deures que es deriven d’aquesta categoria”

    “Aixi com propugnem per a l’home el respecte als seus drets naturals, també propugnem per a les nacions, començant per la
    nostra, el respecte a llur autodeterminació, equivalent al reconeixement del ple exercici de llur sobirania”"
    no us sona a independència? no us sona que es rebaixa el to a casa seva per a evitar que els fusellin? Catalunya lliure deia.

    I lliure, http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0083507 és
    "[s. XIV; del ll. liber, -era, -erum, íd.]
    1 adj No subjecte al domini d'altri. S'oposa a serf i a esclau.
    2 adj 1 No sotmès a un poder extern, a una autoritat arbitrària.
    3 p ext Dit del ciutadà d'un país lliure."

    "llibertat [s. XIV; del ll. libertas, -atis, íd.]
    f 1 DR 1 Estat o condició del qui no és esclau.
    2 FILOS 1 Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta una capacitat d'elecció entre diverses alternatives."

    i molt més.

    Tothom ha de quedar clar i català per sempre més. No som CATnació perquè ens ho repeteixin si no per molt molt i molt més, ens van enganyar a 1978? jo penso que ens van posar a decidir Franco, o constitució menys franquista. Ara és Pupurri franquista d'asimilació, o CAT plenament independent.

    I el que ens importa no és sols que Navarro i Herrera confessin si rebutgen la plena independència de CAT abans del federalisme, si no saber perquè ningú ho està explicant avui dia. O tothom n'està enterat al 100% cosa estrepitosa després de 300 anys que tothom de petits "ai ves això és el federalisme? doncs fem una DUI per la plena independència de CAT!" o simplement siguin uns mimètics "ah, jo no tinc el Català de nivell C, però aquest s'ho ha llegit més..". Això preocupa. Ningú fa pedagogia del tot. En fi. Tornem-hi a avorrir a les mases del DUI, a les d'aquí i allà, però no ens llancem a lo neci:
    1- Independència plena. CiU i ERC. Tenim un munt de gent, com Granollacs, fent molt per tot arreu, l'AMI p.ex, ja té 663 municipis. Molts videos i info. Fantàstic

    2- Federalisme progre. PSFedCat i ICV. Es neguen a fer pedagogia, no van presentar més que queixes a CiU i ERC, i no saben ni explicar-se. Les definicions són clares, si jo dic patata,
    "[1803; del cast. patata, encreuament del cast. americà papa, íd., del quítxua papa, íd., amb el taïno de Santo Domingo batata 'moniato']
    1 f BOT/AGR/ALIM 1 Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l'obtenció de fècules i d'alcohols i com a farratge, segons la varietat. Collir o arrencar patates. Patates bullides, estofades.

    2 adj i m i f fig Maldestre, patafier. Aquest pintor és un patata." intento amotllar-me al significat original. Si ara posés un cartell dient Patates 0'01€, me les treurien de les mans. Es clar que hagués posat http://www.productesdelcamp.cat/wp-content/uploads/2009/10/patates_Prades.jpg p.ex.
    Si Pere Navarro i Joan Herrera et prometen patates, no et poden oferir http://www.xtec.cat/~ccosta25/anellids/sangonera11.jpg sangoneres. Es el mateix dient federalisme, si no tenen independència plena, que és l'única forma per a fer-nos estat sobirà, que és la única forma per a ser estat, llavors, perquè van els votants i accepten sangoneres? "i això, com es prepara?és que vull fer una truita"

    ResponElimina
  3. part II
    3- Confederalisme. Duran, l'altre que diu pels seus interiors "ah, quan arribi el 2014, al dia anterior diré "doncs mireu el confederalisme és..."" malgastant molt més d'1 setmana. Ell diu que està a favor de Mas, per tant, en teoria, i veient els seus primers dirigents, hauria de ser independentista no confederalista. En el cas de confederalisme, vas allà a preguntar i et donen un http://www.bbqsuccess.com/rotisserie-chicken/rotisserie-chicken2-web.jpg i dius, què coi?? no pot ser, un cop ja ha dit i tot que no veu gestos (per cert, des de 1974 PSOE parla de federalisme), que ara cal defensar solament la plena independència. De fet, defensant-la sí que llegeix la definició.

    4- La via morta. Autonomisme. Fiscal devo-max i altres parides. Impossible. La via dels que no tenen política, com C's, i que diuen qualsevol populisme falangista, i els que diuen "mireu què fort, no votarem com PP Espanya", PPC. Ells et diuen a la vegada, "si miri, en tenim molt per vosté, veu el cotxe? agafi'n la que vulgui: http://inapcache.boston.com/universal/site_graphics/blogs/bigpicture/ashlry/bp13.jpg cendra volcànica

    Es a dir, la gent pot votar qui vulgui, blablabla. Però què obtindrà amb cada grup?
    1- SÍ
    2- NO. I haurien de dir SÍ perquè sense independència plena no seràn mai estat (o és que CAT és un Estat perquè sí??? perquè ho volen ells?)
    3- NO. I hauria de dir SÍ com l'anterior
    4- NO. Per a ells ni existim

    Això és important: perquè ningú els diu als federalistes de PSFedCat i ICV que sense CAT plenament independent no hi ha res de federalisme ni confederalisme de cap manera? perquè s'inventen que ells faràn que CAT sigui un estat. Com? de sobte Rubalcaba agafarà i a la consti posarà que CAT és un estat. Perquè? en teoria dirà "ei, que CAT té passat històric". I què? d'allà dirà que fa més de 300 anys era un estat i que ara es reconeix? Llavors, perquè no ens deixa votar com Poble Català el dret d'autodeterminació per la independència plena que ens fa una molta "amb il.lusió ^^"? Ah, les incongruències què interessants. Però com dir-vos, fa MESOS que haurien d'explicar-se. Hi ha vegades que em penso que PSFedCat i ICV ho saben perfectament que no guanyaràn i volen fer molt mal treball o massa comèdia. No els costa res admetreu de cara a la TV com Duran:
    "Duran: La DUI sempre va ser la nostra opció, però voliem dir-la a la cara de Moncloa
    Navarro: Sempre he defensat la plena independència de CAT, però volia que ho sabés el meu amic Rubal
    Herrera: Els verds no ens equivoquem mai. Cal la independència plena per a que els boscos, que ja creixen descontroladament, arribin a BCN amb més senglars"

    En resum. No tenen ganes de fer el tríptic explicatiu d'una consulta que diuen que volen al 2014. Una altra comèdia. No volen enviar les 5 vies. Una altra comèdia. Ja saben què es diràn del sostre de dèficit, una espera d'Europa que tarden lo que volen. Més comèdia. No sé perquè no clonen Benny Hill i li demanen que faci unes quantes maratons amb ells ... DUI, i més DUI. Que algú li faci una poesia a la DUI, és el que falta ara...

    ResponElimina
  4. Quan la revista "Interviú" publica un document de 500 pàgines del CNI que pretén frenar el nostre moviment independentista, és que ja els ha arribat la mosca al nas. Però, aquesta mosca és collonera i s'entesta en seguir tocant... la seva música. A sobre, el dorment espanyol no vol veure (buf, quina molèstia!) que aquesta mosca s'ha multiplicat per moltes més de colloneres. Ja en són tantes que decideixen crear un organisme que ho estudiï. Però, l'estudi no és el fort del dorment, no! Què fer, doncs, deia el reial i no reial senyor de Madrid? "-Pos les apretamos los mismísimos otra vez!" I, així, entre Constitucional, Gobierno, oposición i tota la premsa espanyola, es fan un embolic que no saben com aclarir-lo. Tots van corrent per la casa en busca del mata-mosques, i es perden i xoquen entre ells sense saber que no saben per on anar a cercar qui sàpiga què. Mentrestant, la plaga de mosques colloneres -tal com si fos una família d'estornells-, i que tampoc no és que sigui de gaires cabals, es va fent mestre de casa seva.
    I, penso que si almenys fóssim estornells, que van sempre tots d'acord a on anar, ja aniríem bastant més rapidets a fer la feina que ens cal fer...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…