Ves al contingut principal

Viure optimista a la frontera (#sommajoria)

Sabadell
Sé que faig tard, però no volia deixar passar un treball tan suggeridor. La manca d'habilitat informàtica i de temps m'han impedit gaudir fins no fa gaire del treball del mestre blocaire Marc Belzunces. Per al més engrescats a treballar en favor d'una Catalunya lliure em sembla absolutament obligatòria la consulta dels mapes que ha elaborat a partir dels resultats de les eleccions del 25-N. D'una banda, l'independentisme representat per CiU, ERC, la CUP i Solidaritat; de l'altre, el dependentisme (ell en diu unionisme) de PSC, PP i Ciudadanos. ICV, també aquí, fora de l'anàlisi i massa vegades fora de la realitat. Els resultats tenen una virtut doble: animen i consciencien. D'una banda, ens permeten valorar la majoria que som, no només (aclaparadora) a nivell territorial, sinó també en molts espais (més dels que podíem esperar) de Barcelona i la seva àrea metropolitana. De l'altra, però, ens assenyala clarament els llocs on hem de focalitzar la campanya a favor de l'Estat propi, naturalment, en termes de construcció d'un país democràticament sa i molt més eficient en la recerca del benestar de tothom.

M'ha sorprés molt i molt gratament l'extensió i profunditat de la victòria independentista a la meva ciutat, Sabadell. Senzillament espectacular. I no només per comparació, com correspon, amb Terrassa. El centre presenta majories per l'Estat propi descomunals, a l'entorn del 90%. I moltes altres seccions censals als barris de Gràcia i la Creu Alta se situen en valors del 70% pel Sí. La frontera amb les barriades de la immigració espanyola (l'única que pot votar) no pot ser més diàfana. Mirant el mapa d'en Marc Belzunces he descobert que visc en terra de frontera. A la meva secció censal hem superat el 71% de vots favorables als partits que es postul·laven per una Catalunya lliure, amb CiU fregant el 50% dels vots. Però, només en creuar el carrer, a l'altra banda, el resultat ha estat exactament l'invers, amb una victòria àmplia dels dependentistes, gairebé de les mateixes proporcions. Passegeu, doncs, per aquesta Catalunya virtual de la Consulta. Paga la pena fer-ho. Molta és la feina que ens resta encara per endavant, però des de la serenitat del moltíssim terreny que ja hem guanyat.

Comentaris

  1. Gràcies per la difusió.

    En aquest nou mapa tindràs una visió més precisa de Sabadell i tot l'Àmbit Metropolità de Barcelona:

    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/244096

    En aquest es marquen només les àrees residencials, és a dir, allà on viu (i vota) la gent. La foto és més precisa... i blava.

    ResponElimina
  2. Els mapes d'en Belzunces són de onsulta obligatòria.
    En vull remrcar un aspecte: la gran taca independentista a BCN ciutat, amb les perifèries unionistes. haver capgirat la inèrcia al cap i casal és absolutament fonamental, pel que de simbòlic té. Una BCN més atomitzada amb majoria lleument unionista -com fins no fa gaire- ens treuria molta més força que la que es deriva de la simple agregació de vots.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…