Ves al contingut principal

Viure optimista a la frontera (#sommajoria)

Sabadell
Sé que faig tard, però no volia deixar passar un treball tan suggeridor. La manca d'habilitat informàtica i de temps m'han impedit gaudir fins no fa gaire del treball del mestre blocaire Marc Belzunces. Per al més engrescats a treballar en favor d'una Catalunya lliure em sembla absolutament obligatòria la consulta dels mapes que ha elaborat a partir dels resultats de les eleccions del 25-N. D'una banda, l'independentisme representat per CiU, ERC, la CUP i Solidaritat; de l'altre, el dependentisme (ell en diu unionisme) de PSC, PP i Ciudadanos. ICV, també aquí, fora de l'anàlisi i massa vegades fora de la realitat. Els resultats tenen una virtut doble: animen i consciencien. D'una banda, ens permeten valorar la majoria que som, no només (aclaparadora) a nivell territorial, sinó també en molts espais (més dels que podíem esperar) de Barcelona i la seva àrea metropolitana. De l'altra, però, ens assenyala clarament els llocs on hem de focalitzar la campanya a favor de l'Estat propi, naturalment, en termes de construcció d'un país democràticament sa i molt més eficient en la recerca del benestar de tothom.

M'ha sorprés molt i molt gratament l'extensió i profunditat de la victòria independentista a la meva ciutat, Sabadell. Senzillament espectacular. I no només per comparació, com correspon, amb Terrassa. El centre presenta majories per l'Estat propi descomunals, a l'entorn del 90%. I moltes altres seccions censals als barris de Gràcia i la Creu Alta se situen en valors del 70% pel Sí. La frontera amb les barriades de la immigració espanyola (l'única que pot votar) no pot ser més diàfana. Mirant el mapa d'en Marc Belzunces he descobert que visc en terra de frontera. A la meva secció censal hem superat el 71% de vots favorables als partits que es postul·laven per una Catalunya lliure, amb CiU fregant el 50% dels vots. Però, només en creuar el carrer, a l'altra banda, el resultat ha estat exactament l'invers, amb una victòria àmplia dels dependentistes, gairebé de les mateixes proporcions. Passegeu, doncs, per aquesta Catalunya virtual de la Consulta. Paga la pena fer-ho. Molta és la feina que ens resta encara per endavant, però des de la serenitat del moltíssim terreny que ja hem guanyat.

Comentaris

  1. Gràcies per la difusió.

    En aquest nou mapa tindràs una visió més precisa de Sabadell i tot l'Àmbit Metropolità de Barcelona:

    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/244096

    En aquest es marquen només les àrees residencials, és a dir, allà on viu (i vota) la gent. La foto és més precisa... i blava.

    ResponElimina
  2. Els mapes d'en Belzunces són de onsulta obligatòria.
    En vull remrcar un aspecte: la gran taca independentista a BCN ciutat, amb les perifèries unionistes. haver capgirat la inèrcia al cap i casal és absolutament fonamental, pel que de simbòlic té. Una BCN més atomitzada amb majoria lleument unionista -com fins no fa gaire- ens treuria molta més força que la que es deriva de la simple agregació de vots.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…