Ves al contingut principal

Adoctrinament des dels mitjans (#dependentisme)

Aigüestortes (Alta Ribagorça)











He llegit aquests dies que l'únic argument seriós que han aconseguit desplegar els dependentistes a data d'avui és que si disposéssim d'un estat propi hauríem d'anar a Eurovisió. Fora de bromes, el nivell fins ara és francament depriment. Es limiten a repetir un seguit de mantres, molts d'ells dedicats no pas a replicar de manera solvent els sòlids avantatges de la independència, sinó a (auto)explicar-se com és possible que haguem arribat fins aquí. Un dels que més m'agrada és el mantra de l'adoctrinament. La Catalunya autònoma, afirmen, és una mena de Corea del Nord on tots els mitjans i l'escola matxuquen tot el dia amb un sol argument: necessitem un estat. I els pobres catalans, ruquets, ruquets com som, negats de natural per al raciocini, hem caigut de quatre grapes i ens hem cregut, amb un fanatisme pseudo-religiós i irracional, aquest credo. Us recomano al respecte, aquest article recent de Lluís Bassets, una mostra extraordinària de com es pot menysprear la majoria social de la forma més barroera, encara que pretesament culta. Tot des de la buidor dels propis arguments fracassats històricament, des de la manca d'alternativa contrastada, total.

La teoria de l'adoctrinament, en la qual insisteixen del ministre Wert a Enric Millo (i els nostres progres de sempre, falcats en l'immobilisme, directament o a través de la tàctica de la distracció) passant per tot l'espanyolisme a cor, només presenta, com a mínim, un parell de problemes no pas menors. El primer, raonar com el franquisme va acabar tot i el control ferreny de l'ensenyament i els mitjans que va exercir. El segon, encara més important, explicar un fet que fa temps que miro de posar de relleu: que el grau d'indepedentisme de la societat catalana és directament proporcional al nivell de formació de cadascú. És a dir, que com més cultivada i crítica és la gent més valora la necessitat de disposar d'un estat propi. I que l'autonomisme només resulta majoritari en els estrats socials sense cap mena de formació. Si mirem la darrera enquesta publicada, elaborada per GESOP en relacíó als hipotètica resultats dels partits a l'Ajuntament de Barcelona, ens trobem que la intenció de vot a formacions sobiranistes ascendeix d'un 29% entre els ciutadans de baix nivell d'estudis a un 49% en els d'alta formació i que el dependentisme es mou en sentit exactament invers, d'un 18,6 a un 10,1%. Formar-se adoctrina?

Comentaris

  1. Afortunadament per a l'independentisme, l'unionisme va marginalitzant-se socialment. Només cal mirar els extraordinaris mapes d'en Marc Belzunces per a comprendre-ho. Així, l'unionisme no va enlloc.
    Reblo el clau: per si a algú li queden dubtes, la xiulada contra els Borbons d'ahir al Liceu, sancta sanctorum de la burgesia barcelonina, és paradigmàtica de per on van les coses.
    La propera contesa electoral, la quina sigui, serà un espectacle de veure com tres forces -PP, PSC i C's- es disputen un espai polític calcat, el de l'unionisme. Més marginació, per al unionistes. Tastaran la medicina que els independentistes ens hem empassat tants de cops -amb el beneplàcit de CiU, val a dir.

    ResponElimina
  2. Ja ho deies tu mateix fa uns anys, Granollacs. A més cultura, més conscienciació de la pròpia dignitat. Ergo, a millor ensenyament, més capacitat de reacció en contra del repressor.
    Potser calgui anar a les repúbliques gregues per tornar a recomençar la democràcia, no sé. Però, el que em sembla cert, és que igualar cultures a base de garrotada legalista tampoc no funciona.

    ResponElimina
  3. Quan dius "directament professional" vols dir "directament proporcional"?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…