Adoctrinament des dels mitjans (#dependentisme)

Aigüestortes (Alta Ribagorça)











He llegit aquests dies que l'únic argument seriós que han aconseguit desplegar els dependentistes a data d'avui és que si disposéssim d'un estat propi hauríem d'anar a Eurovisió. Fora de bromes, el nivell fins ara és francament depriment. Es limiten a repetir un seguit de mantres, molts d'ells dedicats no pas a replicar de manera solvent els sòlids avantatges de la independència, sinó a (auto)explicar-se com és possible que haguem arribat fins aquí. Un dels que més m'agrada és el mantra de l'adoctrinament. La Catalunya autònoma, afirmen, és una mena de Corea del Nord on tots els mitjans i l'escola matxuquen tot el dia amb un sol argument: necessitem un estat. I els pobres catalans, ruquets, ruquets com som, negats de natural per al raciocini, hem caigut de quatre grapes i ens hem cregut, amb un fanatisme pseudo-religiós i irracional, aquest credo. Us recomano al respecte, aquest article recent de Lluís Bassets, una mostra extraordinària de com es pot menysprear la majoria social de la forma més barroera, encara que pretesament culta. Tot des de la buidor dels propis arguments fracassats històricament, des de la manca d'alternativa contrastada, total.

La teoria de l'adoctrinament, en la qual insisteixen del ministre Wert a Enric Millo (i els nostres progres de sempre, falcats en l'immobilisme, directament o a través de la tàctica de la distracció) passant per tot l'espanyolisme a cor, només presenta, com a mínim, un parell de problemes no pas menors. El primer, raonar com el franquisme va acabar tot i el control ferreny de l'ensenyament i els mitjans que va exercir. El segon, encara més important, explicar un fet que fa temps que miro de posar de relleu: que el grau d'indepedentisme de la societat catalana és directament proporcional al nivell de formació de cadascú. És a dir, que com més cultivada i crítica és la gent més valora la necessitat de disposar d'un estat propi. I que l'autonomisme només resulta majoritari en els estrats socials sense cap mena de formació. Si mirem la darrera enquesta publicada, elaborada per GESOP en relacíó als hipotètica resultats dels partits a l'Ajuntament de Barcelona, ens trobem que la intenció de vot a formacions sobiranistes ascendeix d'un 29% entre els ciutadans de baix nivell d'estudis a un 49% en els d'alta formació i que el dependentisme es mou en sentit exactament invers, d'un 18,6 a un 10,1%. Formar-se adoctrina?

Comentaris

  1. Afortunadament per a l'independentisme, l'unionisme va marginalitzant-se socialment. Només cal mirar els extraordinaris mapes d'en Marc Belzunces per a comprendre-ho. Així, l'unionisme no va enlloc.
    Reblo el clau: per si a algú li queden dubtes, la xiulada contra els Borbons d'ahir al Liceu, sancta sanctorum de la burgesia barcelonina, és paradigmàtica de per on van les coses.
    La propera contesa electoral, la quina sigui, serà un espectacle de veure com tres forces -PP, PSC i C's- es disputen un espai polític calcat, el de l'unionisme. Més marginació, per al unionistes. Tastaran la medicina que els independentistes ens hem empassat tants de cops -amb el beneplàcit de CiU, val a dir.

    ResponElimina
  2. Ja ho deies tu mateix fa uns anys, Granollacs. A més cultura, més conscienciació de la pròpia dignitat. Ergo, a millor ensenyament, més capacitat de reacció en contra del repressor.
    Potser calgui anar a les repúbliques gregues per tornar a recomençar la democràcia, no sé. Però, el que em sembla cert, és que igualar cultures a base de garrotada legalista tampoc no funciona.

    ResponElimina
  3. Quan dius "directament professional" vols dir "directament proporcional"?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas