Ves al contingut principal

Amenacen amb marxar (#dependentistes)

Sant Joan de les Abadesses
Una companya de feina em comenta el cas d'una vella amiga. És socialista, orgànica, d'aparell, de les de tota la vida. Molt activa a un dels barris amb millors resultats per a ells, històricament, a Barcelona. És PSOE pur i dur. Han parlat aquests dies i li ha dit que, si tot continua igual, se n'anirà a viure a Madrid amb el seu marit i el seu fill. Que això és irrespirable. Actituds com aquesta, que vull creure molt i molt minoritàries, em meravellen. Es tracta de gent acostumada al comandament. Han remenat les cireres sempre. Han governat la ciutat de Barcelona durant més de trenta anys ininterrumpudament. I ara el món se'ls ensorra. Un servidor té la biografia política exactament contrària. Sempre outsider. Mai de la vida ha votat un partit guanyador enlloc ni en res. Acostumat a ser minoria. A fer-se escoltar amb una sabata i una espardenya. A aprofitar qualsevol escletxa (com aquesta) per fer-se sentir. A la contra de l'establishment i dels grups més conservadors de la dreta i també de l'esquerra de l'espectre ideològic del pais. Potser les properes eleccions seran les primeres que guanyaré.

I ara, precisament ara, ells, els altres, estan determinats a marxar. Han decidit que no poden viure si no manen ells. Si no es fa exactament allò que els agrada. Si tots no respirem el seu aire. A mi em sembla perfecte que fotin el camp. I no us confongueu, no pas perquè se sentin espanyols o perquè treballin activament a favor de mantenir la dependència del nostre disortat país. No pas. Sinó perquè no són, de veritat, demòcrates. Juguen amb les cartes marcades. No són capaços d'acceptar que poden perdre. I deixar pas als altres. I continuar la seva lluita honestament per oferir-nos un futur atractiu dins l'Espanya que tant s'estimen. I la seva actitud comença a ser una mostra representativa del que comencem a trobar-nos massa sovint al davant. L'espanyolisme és per essència, per tradició, per ADN, poc o gens democràtic. No entén de pacte, sinó d'imposició. I en aquests condicions sí, prefereixo que marxin, que segur que vindran altres ciutadans del món a substituir-los bastant més dotats per a la convivència sense supremacismes.

Comentaris

  1. Sincerament desitjo que marxin, també conec un pare de família que diu que marxarà amb la dona i els fills, aquest a més no té (i no pas d'ara sinó de fa molts anys) cap canal català sintonitzat a la tv perquè els seus fils no la vegin.
    Tinc la impressió que aquests que diuen que marxaran, la majoria (tot i que ho desitgin) no ho faran, jo de totes maneres els encoratjo a fer-ho
    i aquest cas en particular, molt em temo que al final no marxarà, espero equivocar-me i que marxin junt amb els teus coneguts,
    per cert els eslovens ( altes esferes) van acompanyar amigablement a uns quants fins la frontera, aquí haurem de fer el mateix i tots aquest que amenaçen amb marxar, doncs el mateix totes les facilitat perquè ho facin, entre altres per deixar espai als que segur que haurem d'acollir provinent d'arreu dels països catalans

    Eliseu

    ResponElimina
  2. Ha de ser repugnant tenir un pare que et prohibeixi veure un canal de TV legítim, com ens diu l'anònim de torn d'avui.
    I, es clar, aquesta gent que s'acostuma a creure que tot li és permès perquè porta molts anys manant, no se'n saben avenir a les obligacions de la democràcia. Se'ls pot capgirar tot de l'inrevés i trobar-se de sobte fent la vertical com posició de vida normal. Doncs, sí. La democràcia exigeix saber escoltar i acceptar altres criteris no coincidents i que respectin també els altres. La democràcia jo diria que és l'art del respecte mutu. La reciprocitat política dins del joc de l'enteniment.

    Una disquisició, si em permeteu: Quan alguns polítics fan servir aquesta paraula del "joc polític", acostumo a dir que no "jugo", que la política és massa seriosa per jugar. Molts d'aquests polítics fan servir el "joc" com un entreteniment i no pas amb el concepte de l'acceptació de les variants de pensament.

    ResponElimina
  3. Dimarts vinent, l'Aznar serà entrevistat a Antena 3. Us ho dic perquè pot ser interessant escoltar-lo per poder saber quines seran les noves línies a seguir per part d'aquesta gent consagrada per ell mateix, Cospedal, Llanos de la Luna, etc....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ramon, ja se que no tinc de mirar... no vull que em pugi la pressió, el metge m'ho recomana. Encara que no se a quin canal tinc sintonitzada aquesta emissora, tot i haver-me dedicat tota la vida professional a la electrònica.
      ||*||

      Elimina
  4. Granollacs, Llull i resta,
    El cas és que segur que a Espanya (i al País Valencià espanyolitzat que tenim ara) hi haurà altra gent que voldrà vindre a viure a Catalunya simplement perquè des del punt de vista democràtic i social és millor. Són gent oberta, progressista, demòcrata, etc., però que dins Espanya rarament se'ls sent perquè són minoria o estan marginats pels mitjans. Dins Catalunya segur que s'hi sentiran a gust, encara que el català no arribin a parlar-lo o ho facin deficientment. Vaig llegir fa poc un post d'un gallec que, en sentir que el president Mas volia convocar una consulta, se'n va lamentar dient: ara que marxen els catalans, Espanya serà "irrespirable". En fi, gent del perfil del Ramoncín, que potser al final s'exiliaran a Catalunya, i benvinguts seran.

    ResponElimina
  5. També crec que hi haurà gent que vindrà a viure aquí i d'altra que en fugirà, normal si ens ho rumiem be,i de ben segur mes els que vindran.

    Jo convidaria a la bona gent de la resta dels països catalans a venir aquí per quedar-s'hi abans de la consulta o de la DUI, en cas de consulta ens podrien ajudar molt.

    I, encara que potser seria poc democràtic, soc de la opinió de que a algunes persones se les tindria de declarar "non grates" i acompanyar-les cap a les espanyes, vulguin o no ho vulguin... la "morros", en Ribera i el Milló els tres primers... per molt diputats que siguin, però son gent dolenta.

    ResponElimina
  6. Com bé dius amb la seva actitud demostren que mai han estat éssers democràtics, en el seu ADN porten gravada l'empremta absolutiste de l'Espanya més profunda.

    ResponElimina
  7. Granollacs,
    No toqueu campanes abans d´hora. Com diem per aqui no diguem blat que no sigui al sac i ben lligat. I encara hi ha tota la feina per fer, tot just iniciem el procés , falta molt perque l´ofec faci marxar els vostres amics, o poguem acompanyarlos legalment a la linia fronterera

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…