Ves al contingut principal

"Cada vegada hi ha més federalistes" (#NavarroStyle)

Primer de tot, disculpeu que sigui tan agressiu amb el cartell electoral de Pere Navarro a les darreres eleccions autonòmiques de la colònia. Certament, aquest primer pla fa angúnia. Però és que darrerament haureu sentit afirmar amb contundència l'exalcalde de Terrassa que el suport al federalisme està creixent. D'entrada, tenia la necessitat de fer al respecte una primera constatació: amb la proposta federal, és més, amb el federalisme com a lema electoral, el seu partit va obtenir els pitjors resultats de l'era autonòmica i va deixar d'estar entre les dues forces més votades. Déu n'hi do, per ser que el federalisme va a l'alça. Però és que, com els números no enganyen, he optat per anar a les fonts. Atès que en els seus mítings ell sustenta semblant afirmació basant-se en una enquesta fabricada ad hoc per El País, res millor que anar a analitzar la sèrie d'enquestes del CEO amb una certa perspectiva temporal, justament aquella (la que no ha tingut en compte Navarro en la seva patètica campanya de reforma federal de la Constitució espanyola) que permet fer constatacions demoscòpiques fermes.

Doncs bé, el resultat el teniu representat just a sota d'aquest paràgraf. Científic, incontestable. Des de l'any 2009 ençà la preferència dels electors catalans per un sistema autonòmic (el que, sorprenentment, per cert, desitgen la majoria dels votants del PSC) i per un estat federal ha caigut a un ritme semblant, fins a pràcticament la meitat dels suports. Concretament, en el període 2006-2013, l'opció federal dels catalans ha passat de la primera posició a la tercera. En el mateix temps, els nostres conciutadans que consideren que l'opció política que més interessa als catalans és la d'un estat independent s'ha triplicat i ha aconseguit superar les posicions autonomistes i federals sumades. Tot i el manifest intent de confondre de Pere Navarro, aquesta és la freda realitat. Crua per a ell. Estremidora per al dependentisme acostumat al parany permanent. El país ja no està disposat a empassar-se més estafes. I encara si algun incaut cau en la xarxa es trobarà ben aviat amb els fets: el partit homòleg espanyol no acceptarà mai una reforma constitucional realment federal. I dur-la a terme sempre serà un sofisma, atès que el Partit Popular seria necessari. I al ritme que anem fins i tot, possiblement UPyD. Amb la famosa Transició ja varem tenir prou. Afortunadament, aquest país no es tornarà a deixar enganyar.

Comentaris

  1. Ja he deixat escrit en aquest espai en anteriors intervencions que el que està fent el PSC és un hara kiri en tota regla. les girangonses polítiques que està fent -ara voto diferent del PSOE a Madrid, ara voto amb PP i PxC a l'H, etc.- em recorden els moviments espasmòdics dels peixos fora de l'aigua. En el ràpid procés de clarificació nacional que s'està operant, el PSC ho té tot, absolutament tot, a perdre. El seu moment històric s'està morint.
    La implosió projectarà socialistes cap a ERC, ICV, PP i C's, en funció de les seves afinitats nacionals combinades amb la (pressumpta) vocació progressista.

    ResponElimina
  2. Es que trobo que la problemàtica que tenen els PSC ja és desorbitada:
    1- En Pere Navarro no té cap mena de ganxo, empatia, per engrescar ningú.
    2- La repressió a la que estan sotmesos per part del PSOE és total, aferrissada.
    3- Enganyen al pretendre mantenir una viabilitat de relació amb l'estat espanyol. És imposició.
    5- Aquesta possibilitat de federalisme espanyol era bona fa trenta anys. Ara, ja està podrida.
    6- La desorientació interna del seu partit és esgarrifosa.

    Tot el socialisme de tot el món universal està en crisi. Es van voler recrear amb una ficció darrere del Teló d'Acer i no van voler obrir els ulls de que tot allò era pura ficció, dictadura de la més "espanyolitzant". En lloc d'alegrar-se de la caiguda del món "comunista", va i es desfan, en lloc d'obri-se a un socialisme factible i engrescador. Qui sap, potser, quan ja siguem independents- ben aviat!- ens surti un lider català que promogui un bon socialisme lliure, optimista i net que sigui exemple per la resta del món universal. Jo l'intueixo.

    ResponElimina
  3. És més, acabo de fer un esforç brutal, accelerant la meva ancianitat, escoltant íntegrament l'entrevista d'en Jordi Basté amb Alfonso Guerra. Només amb això n'hi ha d'haver prou per fugir de tota l'Espanya haguda i per haver. Se les dóna d'intel·lectual! Entre la seva falta de respecte, ironies lamentables, i tot plegat, fa que ara mateix necessiti aire per respirar dignitat, respecte, intel·ligència!!
    Basté!, compensa-ho amb entrevistes més optimistes.... si us plau!

    ResponElimina
  4. S'ha de interpretar que l'independentisme representa un 45%?
    Dels federealistes quin percentatge es podria estimar que en el moment donat ferien veu per l'independència?

    ResponElimina
  5. Granollacs no ens fotis aquests sustos amb fotos així, que vols que tinguem un atac de panic o que tinguem malsons a la nit?
    Pel que fa a´estrategia sociata , no cal perdre temps ni saliva, que s´estavellin sols. En tot cas ja en recollirem els trossets, més o menys alló que anomenen el sector catalanista, si encara queda algú.

    ResponElimina
  6. A segles passats, hi havia homes que venien "elixirs" de la vida eterna i de curacions miraculoses. Verins i altres totalment inútils. Al 2012-13, hi ha gent que ha cregut en tot el que deia el PSC, pensaven que Navarro parlaria amb Rubalcaba i aquest li diria "Esto es Espanya y el catalán sobra, no hay una plurinacionalidad si no sólo 1 pueblo, grande y libre", i que ells "màgicament" aniria a l'independentisme. Però no, Navarro va esgrimir la "nacionalitat" i va dir que es podia negociar, que amb 17 cafetonets i 2 carajillus es solucionaria lo que no ha estat en 35 anys. El PSOE o lo que queda d'ell, de tot el seu partidisme i tacitisme, diu que veu "dubtes", que és equivalent a dir "venga cuando quiera a hablar" en un ambient de NO absolut. Que ara Rubalcaba ploraria a Rajoy i aquest, cor-pres, canviaria "màgicament" la RAE i hi posarien el nou significat, perquè a alguna banda van els juristes i tota la resta de gent quan no entenen una paraula emprada a Espanya. Que diria
    nacionalidad
    1. Estado federal con su singularidad histórica y cultural

    i que llavors, amb 4 negociacions obtindrien tots els blindatges, tot el que diu al programari, i que tot seria meravellós. Perdent el ser un poble, perdent competències i qui sap què més.
    Ni ell ni ningú han explicat en què consisteix aquesta negociació, a tanta gent que ja és massa, Navarro amb Rubalcaba, Rubalcaba amb Rajoy, Rajoy amb Mas, etc. I quan surti Griñán, serà la repera, de dur la bandera espanyola penjada a la m.. fins a lo màxim que faràn tots ells. Es com si veiessim una colla de zombis reunir-se per menjar-se lo poc que queda d'una persona abans viva. A part que clarament es veu que Rajoy li dirà NO.

    Navarro no voldrà, expressament, parlar de què és "nacionalitat" ni si el significat pot ser així, si ho fes rebria com de 10 a 16 "NO" per segon. Si ho fes, es trencaria tot, no hi hauria forma de fer una quimera federal com la que diu que vol fer, i llavors 500 mil persones haurien votat Navarro per si Angel Ros, Ernest Maragall, Joaquim Nadal, etc el feien anar pel bon camí a la independència. Què fàcil preguntar-ho abans del 25N, què fàcil canviar el programari i fer-se independentista, o com a molt poc votar independència per a després votar federal. I no és que no ho vegi, si no que juga amb les quimeres. Però ja s'ho van dir al 1974-78:
    http://www.ahistcon.org/docs/Santander/contenido/MESA%2012%20PDF/Vega%20Rodriguez%20Flores.pdf
    "Otra interpretación libre de este derecho es la que nos ofrecen Felipe González y Alfonso Guerra «El derecho de autodeterminación de los pueblos debe ser concretado desde el punto de vista soccialista, a través de la creación de poderes autonómicos en las nacionalidades y regionalidades que componen
    el Estado »"
    quan el màxim del PSOE i el seu partidista ja diuen a tothom què han de fer desestimant les opcions sense tenir en compte als pobles, al Poble Català, al de Galicia, al del País Valencià, etc, és quan no és dret a l'autodeterminació: és com una dictadura. Votat en el franquisme moribund, va nèixer un nou absolutisme franquista...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…