Ves al contingut principal

Capaços de reinvetar-nos per sobreviure (#memòriahistòrica)

Entre els segles XIII-XVIII els catalans van bastir un sistema de dret públic, unes institucions polítiques, pròpies d'un estat. Les fonamentaren en el pactisme jurídic: l'exercici del poder en un terreny conjunt de les classes dirigents amb el rei, tot fent ús compartit de la sobirania en els diferents àmbits competencials i territorials. L'encaix dins la Monarquia hispànica, tot i anar elevant la temperatura i escalfant la pressió, no va suposar una modificació essencial d'aquest esquema. Naturalment, no estem parlant d'una societat democràtica: la representació del país s'exerceix en els termes propis de l'antic règim, a mans dels privilegiats. Però existeix una idea de representació que, en canvi, és completament aliena a l'absolutisme que els borbons ens imposen a partir del 1714. Una idea de representació que és clarament precursora del futur parlamentarisme liberal. La vinculació entre aquell sistema de dret públic i la majoria de catalans resta de manifest poc abans de la caiguda de Barcelona.

És la gent del carrer, el poble, el que força l'estiu del 1713 la resistència a ultrança, mentre les classes dirigents s'ho pensen, quan no són ja partidàries de la claudicació i la substitució resignada, per sempre més, de les constitucions, de l'estat propi. De fet, diuen els experts, allò que dona unitat, que fa que el conjunt dels catalans s'identifiqui com a tals al llarg de l'edat moderna, és la subjecció a un sistema de dret públic construït durant cinc segles. La identificació amb unes institucions que defensen tothom de l'arbitrarietat absolutista. I precisament per això és més miraculosa la supervivència del nostre país. Perquè tot i eliminar d'arrel després d'aquella derrota l'autèntic moll de l'ós de la nació medieval i moderna, els catalans són capaços de recrear els seus vincles interns, atès que la reconstrucció política és encara impossible, a partir d'una nova base de caire cultural i lingüística. I observar la persistència, la voluntat històrica de supervivència, en els temps difícils en què vivim, constitueix, sense dubte, un altre motiu fort per confiar en la victòria final de la nostra causa.

Comentaris

  1. Bonic article, sí senyor!
    Entre la lectura de "L'església del Mar" (I. Falcones) i del "Victus" (A. Sànchez-Pinyol), el que ens acabes de comentar agafa, pren més cos. Ens cal una nova vida alliberada.
    Demà hi ha gran cimera a Palau. Sembla que fins i tot Iniciativa ja veu clar. Entre tots quatre, ERC-CiU-ICV-CUP podem fer molta feina i ens cal ser decidits, o s'ens menjaran vius. A veure com ho farem!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…