Ves al contingut principal

Discrepo, ens ho podem permetre (#prouespoli)

Palau Moxó (Barcelona)
Prou d'autoflagel·lar-nos. Darrerament s'ha posat de moda, davant la descomunal crisi que ens asfixia, la voluntat de molts de nosaltres mateixos de desmuntar-ho tot. He d'admetre que aquesta postura m'indigna una mica. Seria molt recomanable que, en oposició a la campanya desfermada per l'Estat espanyol i el dependentisme català no els fem nosaltres mateixos la feina d'autodestruir-nos. Aquell servei no el podem mantenir, aquella institució tampoc. I bla, bla, bla. Sé que significa anar contracorrent, però no hi estic gens d'acord. Catalunya és un país potent. Històricament, situat per sobre de la mitjana de renda i contribuent net a la Unió Europea. Generem prou riquesa per disposar d'uns serveis públics de qualitat. Fins i tot en aquests temps en els quals cada any que passa ens empobrim una miqueta (i tot plegat ja ens situa potser un 20%, diuen, per sota del que havíem arribat a assolir falsament en plena bombolla).

Més enllà d'una necessitat de reconversió general, de llarg recorregut, cap als sectors productius que puguin reforçar les nostres exportacions, la nostra economia té un càncer que la fa inviable a hores d'ara: el saqueig fiscal a la qual és sotmesa cada any per la depredació de l'Estat espanyol. És contra això que hem de lluitar. És per això, que necessitem disposar dels nostres recursos i l'únic camí per fer-ho és la independència. El que no penso acceptar passivament és que nosaltres mateixos ens carreguem una part important de les nostres pròpies infraestructures de servei públic en tots els àmbits (en particular, les culturals) al crit de no ens ho podem permetre. I tant si podem. Podem si ens deixen de tractar com a una colònia que cal espoliar cada any. Els ciutadans de Catalunya no es mereixen que els seus polítics els deixin inermes davant l'atracament i encara, com a tota proposta, s'empesquin una segona ofensiva per retallar els serveis i les grans infraestructures públiques. Això seria tant com una traïció doble al país. Fer-los feina. Lleig, molt lleig.

Comentaris

  1. A Catalunya tenim problemes a dojo i transversals de tota mena.
    Aquesta campanya que cites, que deu fer almenys uns vint anys que dura, i fins i tot algú se l'ha cregut seriosament; és una fal·làcia, mentida podrida.
    Aquesta història de no poder-nos permetre segons quins luxes, segons quins serveis públics, etc., lliga molt i molt amb la idea de la permanent obsessió de privatitzar molts serveis públics. Recordo una trista exclamació que va fer una responsable de la Generalitat un dia en que les cordes ja les deuria tenir massa tensades: "-És que l'empresa privada també té dret a sucar de la Generalitat, eh!?"
    Efectivament, Granollacs, Catalunya ha de tenir serveis públics i de qualitat permanentment. Sempre seran de més qualitat perquè no hi haurà l'interès lucratiu i només és qüestió de saber qui fitxes a l'hora posar responsables. Res de funcionaris. Treballadors laborals públics en règim comú.

    ResponElimina
  2. Un dels primers pasos a part de tots els altres és que es deixi d'anomenar a Espanya com "Estat Espanyol" i pasi a ser un altre país de forma encara no declarada. Cada cop que dieu "Estat Espanyol" ells pensen que lo que dieu no és que voleu independència si no que esteu devatint que a l'any no se quants en 100 anys votareu independència. Es l'hora que sàpiguen que digui el que digui la constitució franquista, no ens representen, no són més que l'estat imposat. No tenim estat i s'ha de dir en veu alta, que ho sàpiga tothom. Per a Navarro és molt fàcil dir que l'estat es dividirà en 2: Estat Espanyol i Estat Català, sense independències ni res, diria que cap país avui dia ha dit mai semblants paraules i per tant podem pensar que no agradarà a ningú. Però lo pitjor, tal com planteja Rubalcaba, seria dividir els estats del Poble Espanyol, i el mateix poble tindria 2 estats, per tant, el de CAT, seria "pitjor", i "federal" segons Navarro. Aquest creuament de cables és tant imaginatiu que proposo que faci una novel.la i ens deixin votar independència en pau. Però com diem, qui digui que Espanya continua sent el seu Estat Espanyol, que s'atingui al que està dient. Potser queda molt legal, però poc expressiu.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…