Ves al contingut principal

El meu #Tricentenari (i II): el Diari de Setge

Monestir de Ripoll













Sabeu que m'agraden els reptes. Aquest en el que em poso és un jardí, però, de dimensions considerables. Arran del suggeriment d'un tuitaire, combinat amb pensaments agosarats i previs d'un servidor, fa setmanes que m'hi he posat a treballar. I espero arribar-hi a temps. L'objectiu: publicar algunes línies cada dia (mil caracters sintètics) per traslladar als lectors que així ho vulguin, d'una glopada breu, les emocions del setge de Barcelona de 1713-1714. Justament, al dia, tres-cents anys més tard. Un recordatori jornada a jornada. Farem un Diari de Setge. Tindrà forma de bloc específic, al qual us redireccionaré des d'aquí (si és que us ve de gust) quan comenci la festa. Naturalment, us agrairé que em féu arribar els enllaços als recursos disponibles a la xarxa que permetin fer un bloc de memòria el més complet possible. Esperem que resulti agradable i il·lustratiu. Començaré el 25 de juliol de 2013, quan faci tres-cents anys justos que les tropes borbòniques comencin a ocupar el pla de Barcelona.

No sé encara a hores d'ara si hi posaré un component de ficció, sempre ben ajustat a la realitat històrica. Els fets, és ben cert, podem seguir-los amb una notable rigorositat històrica, tal i com novel·les com Victus o Lliures o morts han fet amb tant d'encert darrerament. Conservem els Dietaris institucionals de la Diputació del General i el Consell de Cent, o el del Convent de Santa Caterina de Barcelona. El meravellós Diario del sitio y defensa de Barcelona, veritable gaseta dels assetjats. Les riquíssimes Narraciones históricas del cavaller Francesc de Castellví, combatent en primera línia i fins al darrer moment, posteriorment exiliat a Viena. Les grans obres de la historiografia posterior, des de Bruguera i Sanpere i Miquel a l'Agustí Alcoberro i Josep Maria Torras, passant per Santiago Albertí. Fins i tot, la darrera contribució, tan visual i aclaridora de Francesc X. Hernández i Guillem H. Pongiluppi. Aquests dies va naixent aquest Diari de Setge. Us aniré informant de com creix. Si és que hi arribo a temps...

Comentaris

  1. ....i, jo, impacient de llegir aquests documents!!!
    Em venen a la memòria petites xarrades de cafè prèvies a la feina quotidiana, de quan jo defensava la divulgació popular amb pel·lícules i llibres explicant la nostra història novelada, història real molt desconeguda per raons òbvies del franquisme! Em sento molt gratament satisfet de com s'està omplint un buit cultural i de sensibilitat nacional! És formidable!

    Estimat Granollacs, racionalitza els esforços i no et passis del límit saludable!!

    ResponElimina
  2. Grandíssima iniciativa. Espero que tingui el ressò mediàtic que es mereix. Per part meva aniré penjant l'enllaç a cada post al meu facebook. Moltes felicitats!

    ResponElimina
  3. No hem de deixar que la memòria dels catalans de fa tres segles s'esvaeixi. Cal donar tota la rellevància a aquesta iniciativa. Animo a tothom a escampar-la via xarxes socials. Jo ho faré!
    Fèlux Rabassa

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…