Ves al contingut principal

El meu #Tricentenari (i II): el Diari de Setge

Monestir de Ripoll













Sabeu que m'agraden els reptes. Aquest en el que em poso és un jardí, però, de dimensions considerables. Arran del suggeriment d'un tuitaire, combinat amb pensaments agosarats i previs d'un servidor, fa setmanes que m'hi he posat a treballar. I espero arribar-hi a temps. L'objectiu: publicar algunes línies cada dia (mil caracters sintètics) per traslladar als lectors que així ho vulguin, d'una glopada breu, les emocions del setge de Barcelona de 1713-1714. Justament, al dia, tres-cents anys més tard. Un recordatori jornada a jornada. Farem un Diari de Setge. Tindrà forma de bloc específic, al qual us redireccionaré des d'aquí (si és que us ve de gust) quan comenci la festa. Naturalment, us agrairé que em féu arribar els enllaços als recursos disponibles a la xarxa que permetin fer un bloc de memòria el més complet possible. Esperem que resulti agradable i il·lustratiu. Començaré el 25 de juliol de 2013, quan faci tres-cents anys justos que les tropes borbòniques comencin a ocupar el pla de Barcelona.

No sé encara a hores d'ara si hi posaré un component de ficció, sempre ben ajustat a la realitat històrica. Els fets, és ben cert, podem seguir-los amb una notable rigorositat històrica, tal i com novel·les com Victus o Lliures o morts han fet amb tant d'encert darrerament. Conservem els Dietaris institucionals de la Diputació del General i el Consell de Cent, o el del Convent de Santa Caterina de Barcelona. El meravellós Diario del sitio y defensa de Barcelona, veritable gaseta dels assetjats. Les riquíssimes Narraciones históricas del cavaller Francesc de Castellví, combatent en primera línia i fins al darrer moment, posteriorment exiliat a Viena. Les grans obres de la historiografia posterior, des de Bruguera i Sanpere i Miquel a l'Agustí Alcoberro i Josep Maria Torras, passant per Santiago Albertí. Fins i tot, la darrera contribució, tan visual i aclaridora de Francesc X. Hernández i Guillem H. Pongiluppi. Aquests dies va naixent aquest Diari de Setge. Us aniré informant de com creix. Si és que hi arribo a temps...

Comentaris

  1. ....i, jo, impacient de llegir aquests documents!!!
    Em venen a la memòria petites xarrades de cafè prèvies a la feina quotidiana, de quan jo defensava la divulgació popular amb pel·lícules i llibres explicant la nostra història novelada, història real molt desconeguda per raons òbvies del franquisme! Em sento molt gratament satisfet de com s'està omplint un buit cultural i de sensibilitat nacional! És formidable!

    Estimat Granollacs, racionalitza els esforços i no et passis del límit saludable!!

    ResponElimina
  2. Grandíssima iniciativa. Espero que tingui el ressò mediàtic que es mereix. Per part meva aniré penjant l'enllaç a cada post al meu facebook. Moltes felicitats!

    ResponElimina
  3. No hem de deixar que la memòria dels catalans de fa tres segles s'esvaeixi. Cal donar tota la rellevància a aquesta iniciativa. Animo a tothom a escampar-la via xarxes socials. Jo ho faré!
    Fèlux Rabassa

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…