El meu #Tricentenari (i II): el Diari de Setge

Monestir de Ripoll













Sabeu que m'agraden els reptes. Aquest en el que em poso és un jardí, però, de dimensions considerables. Arran del suggeriment d'un tuitaire, combinat amb pensaments agosarats i previs d'un servidor, fa setmanes que m'hi he posat a treballar. I espero arribar-hi a temps. L'objectiu: publicar algunes línies cada dia (mil caracters sintètics) per traslladar als lectors que així ho vulguin, d'una glopada breu, les emocions del setge de Barcelona de 1713-1714. Justament, al dia, tres-cents anys més tard. Un recordatori jornada a jornada. Farem un Diari de Setge. Tindrà forma de bloc específic, al qual us redireccionaré des d'aquí (si és que us ve de gust) quan comenci la festa. Naturalment, us agrairé que em féu arribar els enllaços als recursos disponibles a la xarxa que permetin fer un bloc de memòria el més complet possible. Esperem que resulti agradable i il·lustratiu. Començaré el 25 de juliol de 2013, quan faci tres-cents anys justos que les tropes borbòniques comencin a ocupar el pla de Barcelona.

No sé encara a hores d'ara si hi posaré un component de ficció, sempre ben ajustat a la realitat històrica. Els fets, és ben cert, podem seguir-los amb una notable rigorositat històrica, tal i com novel·les com Victus o Lliures o morts han fet amb tant d'encert darrerament. Conservem els Dietaris institucionals de la Diputació del General i el Consell de Cent, o el del Convent de Santa Caterina de Barcelona. El meravellós Diario del sitio y defensa de Barcelona, veritable gaseta dels assetjats. Les riquíssimes Narraciones históricas del cavaller Francesc de Castellví, combatent en primera línia i fins al darrer moment, posteriorment exiliat a Viena. Les grans obres de la historiografia posterior, des de Bruguera i Sanpere i Miquel a l'Agustí Alcoberro i Josep Maria Torras, passant per Santiago Albertí. Fins i tot, la darrera contribució, tan visual i aclaridora de Francesc X. Hernández i Guillem H. Pongiluppi. Aquests dies va naixent aquest Diari de Setge. Us aniré informant de com creix. Si és que hi arribo a temps...

Comentaris

  1. ....i, jo, impacient de llegir aquests documents!!!
    Em venen a la memòria petites xarrades de cafè prèvies a la feina quotidiana, de quan jo defensava la divulgació popular amb pel·lícules i llibres explicant la nostra història novelada, història real molt desconeguda per raons òbvies del franquisme! Em sento molt gratament satisfet de com s'està omplint un buit cultural i de sensibilitat nacional! És formidable!

    Estimat Granollacs, racionalitza els esforços i no et passis del límit saludable!!

    ResponElimina
  2. Grandíssima iniciativa. Espero que tingui el ressò mediàtic que es mereix. Per part meva aniré penjant l'enllaç a cada post al meu facebook. Moltes felicitats!

    ResponElimina
  3. No hem de deixar que la memòria dels catalans de fa tres segles s'esvaeixi. Cal donar tota la rellevància a aquesta iniciativa. Animo a tothom a escampar-la via xarxes socials. Jo ho faré!
    Fèlux Rabassa

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)