Ves al contingut principal

"En la pràctica, del procés sobiranista no hi ha res" (#duranfotelcamp)

Ripoll












Diuen intensos rumors i fins i tot opinió publicada que és així. I la veritat és que fa tot l'efecte. La seva salut física flaqueja (ho sento) i la política presenta unes constants vitals encara pitjors (me n'alegro profundament). A hores d'ara, Josep Antoni Duran i Lleida és un home sense futur. Que le quiten lo bailao, direu (després de trenta anys de Palace i mansió a Begur), i és veritat, però a ell li fa molt de mal tastar cada dia que no té lloc en la vida pública de la Catalunya que neix. No pot repetir mai més (ho sap) en coalició amb la Convergència del Gran Timoner. Ni pot anar al desastre de presentar-se al solitari per a no superar la barrera del 3 per cent. Ni a humiliar-se com a veu subsidiària del Partit Popular a Catalunya. Així que se'n va. Abandona. Però, això sí, abans de fer-ho, als que quedem aquí, ens farà tot el mal que pugui. La darrera atzagaiada, al pamflet del seu gran aliat dependentista José Manuel Lara Bosch, La Razón. Diu que el procés sobiranista ni ha començat. Naturalment, pretén desanimar-nos.

En realitat, com a fi analista de la realitat que és, sap perfectament que del procés sobiranista s'ha esdevingut no el tot, però sí el més important. La desconnexió amb Espanya s'ha operat al llarg dels darrers tres anys en el cor i en el cap de la majoria dels catalans. Mentalment i sentimentalment una bona part dels nostres conciutadans ja s'han declarat independents. Això es tradueix a tota hora en les converses i es trasllada i es traslladarà cada dia més a tots els àmbits de la quotidianitat. Quan trigarà aquest procés a traduir-se en les estructures polítiques concretes ningú no ho sap. Amb el meu optimisme habitual us diré que crec que no més d'un any i mig. Aquest és un procés que abraça molt majoritàriament el país i en el qual Duran i Lleida, tot i els seus dubtes dels dies a l'entorn de la darrera Diada, com a bon portaveu dels interessos de l'establishment, va decidir prendre partit en un sentit que l'ha inhabilitat del tot de cara al futur. Amb aquest senzill apunt, doncs, voldria posar punt i final a la meva dedicació al cerillo. Amortitzat. Punt i final. Catalunya antiga. Passat. Adéu.

Comentaris

  1. Granollacs tan de bo l´encertis, però jo no ho tindria tan clar. El sr. Duran practica i sempre ha practicat l´estrategia del gos pataner, que borda i borda fins que l´amo ( CDC ) li diu , a jaure, aleshores de mala gana amb la cua entre cames se´n va a la caseta, i fins la propera. Pero més negatiu que la estrategia del gos pataner, que en el fons ho fa per instint, es la desidia de l´amo que no el corregeix, això si que fa mal al País.

    ResponElimina
  2. Cadascú decideix quin serà el seu pas per la vida. En Duran-Lleida ha defenestrat la seva carrera política. De tota manera, no ha estat mai traïdor. Sempre ha estat coherent amb la seva ambició. D'alguna manera, ha estat el nostre gir el que l'ha sorprès de trascantó. En canvi, els Convergents han sabut fer un gir -en resposta a les agressions- que satisfà plenament la ciutadania. És allò de qui serveix a qui si el polític al ciutadà o a l'inrevés. En Duran, jo crec que ni una cosa ni l'altra. Em sembla una estàtua senyalant la ruta a seguir en estat de pura congelació. Vaja, tossut com una mula... o vividor del Congreso de los Disputados...
    Agafant l'altra cara del moment actual, CDC, amb tot el bagatge fantàstic del President Mas, m'ha agradat molt i molt el documental sobre el Fets del Palau, de TV3. Molt oportú, per ràbia del PP-Cs.

    ResponElimina
  3. Si arribem a la sobirania del nostre poble, i espero que així sigui i ben aviat, el Duran sabrà pujar al carro al darrer moment... o potser ni tant sols hi pujarà, però els de Convergència no el deixaran al carrer, o be continuara fent la punyeta volent futurs i servils acords llepant encara als vells amos o be aconseguirà el que sempre ha somniat, un ministeri.
    De botiflers en continuarem tenint durant molts anys i el nou govern els continuara premiant la seva indigna feina.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…