Ves al contingut principal

Espiagua i Nasarre, aragonesos avergonyits (#lapao)

L'Ainsa (Sobrarbe)
Tal i com m'haureu llegit alguna vegada el tema m'afecta per raons familiars, d'origen. Sí senyor. Sóc un pura sang. Però aragonès. Els meus avis van néixer a Puyarruego, Ceresuela, Sallent i Escarrilla, quatre pobles (un ja ni existeix) de les terres altpirinenques aragoneses del Sobrarbe i la Bal de Tena. Per això, el que han aprovat aquesta setmana les Corts d'Aragó m'ha semblat inqualificable (per cert, no us perdeu la brillantíssima intervenció de Nieves Ibeas, portaveu de la Chunta Aragonesista, i sentireu de pas com sona l'aragonès). Ella toca exactament el punt que ho explica tot: castellanitzats fins al moll de l'os, els nostres veïns prefereixen trinxar definitivament, matar del tot, el patrimoni col·lectiu que representa la llengua pròpia del seu país, abans que mentar la paraula català. Per no dir català són capaços d'organitzar l'embolat que hem vist. Com a aragonès d'origen em sembla francament patètic. Tristíssim.

Aquests dies he recordat dos aragonesos lluitant colze a colze amb els catalans en defensa de la llibertat. A Diego Nasarre, home de guerrilla interior de crueltat notable, clau en el sistema de comunicacions entre la ciutat assetjada i el rerapaís; escapolit amb l'acabament del setge, tornà alguns anys més tard a casa, on fou capturat i penjat per les autoritats borbòniques a l'Aínsa, al Sobrarbe. Allà d'on era mon avi matern, que per cert també es deia Nasarre. L'altre, l'ardit capità Juan Espiagua, temerari i una mica fatxenda segons ens el descriuen; actiu en mil escaramusses contra els assetjadors al davant de les muralles de Barcelona. Responsable d'un dels contraatacs per recuperar el Baluard de Santa Clara, mort durant la llarga batalla del 14 d'agost de 1714. Sí, sí, centenars, potser milers d'aragonesos, ens van acompanyar en la lluita contra el supremacisme castellà: avui se sentirien profundament avergonyits que les seves autoritats facin de lacais dels hereus dels seus assassins.

Comentaris

  1. Ho has ben dit:
    Aragon el lacayo de Castilla.
    De cert ben trist, Castella no s'ho val.

    ResponElimina
  2. és lamentable de comprovar com l'assimilacionisme hispanocastellà ha desballestat l'Aragó. En fi...

    ResponElimina
  3. Be, els tontets del sud fins i tot celebren la batalla d 'Almansa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…