Espiagua i Nasarre, aragonesos avergonyits (#lapao)

L'Ainsa (Sobrarbe)
Tal i com m'haureu llegit alguna vegada el tema m'afecta per raons familiars, d'origen. Sí senyor. Sóc un pura sang. Però aragonès. Els meus avis van néixer a Puyarruego, Ceresuela, Sallent i Escarrilla, quatre pobles (un ja ni existeix) de les terres altpirinenques aragoneses del Sobrarbe i la Bal de Tena. Per això, el que han aprovat aquesta setmana les Corts d'Aragó m'ha semblat inqualificable (per cert, no us perdeu la brillantíssima intervenció de Nieves Ibeas, portaveu de la Chunta Aragonesista, i sentireu de pas com sona l'aragonès). Ella toca exactament el punt que ho explica tot: castellanitzats fins al moll de l'os, els nostres veïns prefereixen trinxar definitivament, matar del tot, el patrimoni col·lectiu que representa la llengua pròpia del seu país, abans que mentar la paraula català. Per no dir català són capaços d'organitzar l'embolat que hem vist. Com a aragonès d'origen em sembla francament patètic. Tristíssim.

Aquests dies he recordat dos aragonesos lluitant colze a colze amb els catalans en defensa de la llibertat. A Diego Nasarre, home de guerrilla interior de crueltat notable, clau en el sistema de comunicacions entre la ciutat assetjada i el rerapaís; escapolit amb l'acabament del setge, tornà alguns anys més tard a casa, on fou capturat i penjat per les autoritats borbòniques a l'Aínsa, al Sobrarbe. Allà d'on era mon avi matern, que per cert també es deia Nasarre. L'altre, l'ardit capità Juan Espiagua, temerari i una mica fatxenda segons ens el descriuen; actiu en mil escaramusses contra els assetjadors al davant de les muralles de Barcelona. Responsable d'un dels contraatacs per recuperar el Baluard de Santa Clara, mort durant la llarga batalla del 14 d'agost de 1714. Sí, sí, centenars, potser milers d'aragonesos, ens van acompanyar en la lluita contra el supremacisme castellà: avui se sentirien profundament avergonyits que les seves autoritats facin de lacais dels hereus dels seus assassins.

Comentaris

  1. Ho has ben dit:
    Aragon el lacayo de Castilla.
    De cert ben trist, Castella no s'ho val.

    ResponElimina
  2. és lamentable de comprovar com l'assimilacionisme hispanocastellà ha desballestat l'Aragó. En fi...

    ResponElimina
  3. Be, els tontets del sud fins i tot celebren la batalla d 'Almansa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas