Ves al contingut principal

Estafadors professionals (#Consultaacordada)










Cal reconèixer que existeix en ells un fil de coherència innegable. En les seves posicions a favor del manteniment de l'statu quo. A diferència de l'immobilisme honest del Partit Popular i de Ciutadans (dels que no se n'amaguen), el PSc i el seu entorn ideològic, agafat del bracet de Josep Antoni Duran i Lleida i la seva cort, han evolucionat en el seu discurs de suport encobert als interessos de l'establishment, ben emparats pels grans grups mediàtics i financers del país. Fins el seu definitiu ensorrament (detectable a les enquestes fa una bona temporada) parlaven a tota hora de l'Espanya federal. Un artefacte completament inviable, impossible de fer real, però que tranquil·litzava la seva consciència amb un vernís reformista que en realitat amagava la seva opció perquè les coses continuessin exactament igual. El millor exemple d'aquesta actitud el va donar el gran Miquel Iceta, quan va afirmar que ell era federalista igual que socialista: que no per això esperava que d'una manera immediata s'implantés a Catalunya el socialisme real. Espectacular.

Ara, darrerament, el nou mantra d'aquests sectors al servei del dependentisme (i de la destrucció de les condicions de vida més bàsiques dels seus conciutadans) és el de la Consulta acordada. Defensar que només es posarà el futur de Catalunya en mans dels seus ciutadans si vol Espanya és una posició rigorosament absurda. Tothom sap que els nostres veïns i ocupants mai acordaran amb nosaltres una solució democràtica que pugui comportar la secessió de Catalunya. Una altra cosa és que, d'acord amb el calendari que ens hem fixat per a aquest any 2013, amb la comunitat internacional observant-nos, haguem de posar de relleu el caràcter ademocràtic dels nostres opressors per justificar la definitiva Declaració Unilteral d'Independència de la primavera-tardor de 2014. Crec que, afortunadament, ja no enganyen ningú, perquè avui en aquest país tothom que defensa que la Consulta només pot ser acordada el que postula en realitat és, simplement, que no es faci mai, al servei de la integritat territorial d'Espanya.

Comentaris

  1. Prou Granollacs, no confonguem confederalitat d'independència plena, amb autonomisme amb una etiqueta falsa pirata "federalisme" còpia de lo malament que estàn els estats federats. Es diuen estats perquè abans eren països. Navarro perdrà fins i tot l'estatut de CAT, i els pantalons i calcutets i tot. Prou de partidisme i neologismes, i més acuracitat si voleu no confondre. Dialogar és proposar i rebre el NO, o bé el SÍ perquè l'ius cogens dret d'autodeterminació és per sobre de les lleis mundials. El que fa pena és que la gent es pensi que un altre s'informa i després diu la seva de qualsevol manera sense cap mena de fer més enllà de la d'un blog personal, personalista i a vegades egolatrista que podem trobar per qualsevol banda d'internet, si fos aquest el destí de tot, millor cadascú per la seva banda.
    Et recomano que també expliquis una a una les opcions i el perquè sí o perquè, de pitjor a millor, i veiem les coses clares.

    ResponElimina
  2. De lo que escriu aquest d'aquí a dalt no entenc absolutament res

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…