Ves al contingut principal

Estafadors professionals (#Consultaacordada)










Cal reconèixer que existeix en ells un fil de coherència innegable. En les seves posicions a favor del manteniment de l'statu quo. A diferència de l'immobilisme honest del Partit Popular i de Ciutadans (dels que no se n'amaguen), el PSc i el seu entorn ideològic, agafat del bracet de Josep Antoni Duran i Lleida i la seva cort, han evolucionat en el seu discurs de suport encobert als interessos de l'establishment, ben emparats pels grans grups mediàtics i financers del país. Fins el seu definitiu ensorrament (detectable a les enquestes fa una bona temporada) parlaven a tota hora de l'Espanya federal. Un artefacte completament inviable, impossible de fer real, però que tranquil·litzava la seva consciència amb un vernís reformista que en realitat amagava la seva opció perquè les coses continuessin exactament igual. El millor exemple d'aquesta actitud el va donar el gran Miquel Iceta, quan va afirmar que ell era federalista igual que socialista: que no per això esperava que d'una manera immediata s'implantés a Catalunya el socialisme real. Espectacular.

Ara, darrerament, el nou mantra d'aquests sectors al servei del dependentisme (i de la destrucció de les condicions de vida més bàsiques dels seus conciutadans) és el de la Consulta acordada. Defensar que només es posarà el futur de Catalunya en mans dels seus ciutadans si vol Espanya és una posició rigorosament absurda. Tothom sap que els nostres veïns i ocupants mai acordaran amb nosaltres una solució democràtica que pugui comportar la secessió de Catalunya. Una altra cosa és que, d'acord amb el calendari que ens hem fixat per a aquest any 2013, amb la comunitat internacional observant-nos, haguem de posar de relleu el caràcter ademocràtic dels nostres opressors per justificar la definitiva Declaració Unilteral d'Independència de la primavera-tardor de 2014. Crec que, afortunadament, ja no enganyen ningú, perquè avui en aquest país tothom que defensa que la Consulta només pot ser acordada el que postula en realitat és, simplement, que no es faci mai, al servei de la integritat territorial d'Espanya.

Comentaris

  1. Prou Granollacs, no confonguem confederalitat d'independència plena, amb autonomisme amb una etiqueta falsa pirata "federalisme" còpia de lo malament que estàn els estats federats. Es diuen estats perquè abans eren països. Navarro perdrà fins i tot l'estatut de CAT, i els pantalons i calcutets i tot. Prou de partidisme i neologismes, i més acuracitat si voleu no confondre. Dialogar és proposar i rebre el NO, o bé el SÍ perquè l'ius cogens dret d'autodeterminació és per sobre de les lleis mundials. El que fa pena és que la gent es pensi que un altre s'informa i després diu la seva de qualsevol manera sense cap mena de fer més enllà de la d'un blog personal, personalista i a vegades egolatrista que podem trobar per qualsevol banda d'internet, si fos aquest el destí de tot, millor cadascú per la seva banda.
    Et recomano que també expliquis una a una les opcions i el perquè sí o perquè, de pitjor a millor, i veiem les coses clares.

    ResponElimina
  2. De lo que escriu aquest d'aquí a dalt no entenc absolutament res

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…