Ves al contingut principal

Estratègies a la desesperada: tots sou iguals (#dependentisme)

Monestir de Ripoll
La colla dependentista va desesperada. Incapaç, radicalment, d'aportar un sol argument (més enllà dels de l'amenaça i la por) pel qual ens hauria de convenir mantenir l'atual règim de dependència. Fa pocs dies us parlava de la tendència mourinhista, de qui se sap inferior, a enfangar el camp. D'evitar com sigui un debat serè, racional, sobre la qüestió. En aquesta mateixa línia, aquests dies, destaca amb força l'estratègia d'una part important dels dependentistes catalans consistent a fer veure que ells són al mig, contemplant des de la barrera la lluita de fang dels extremistes. Els dos contendents són presentats com a iguals d'eixelabrats, mentre ells queden en terra de ningú, reclamant el diàleg i la moderació. A mi, aquests dies, escoltant-los dia i nit a través dels seus poderosos altaveus mediàtics, se m'ha acabat la paciència. Cal parlar-los molt clar: la seva actitud sistemàtica de barrejar víctimes i agressors fa fàstic.

Em refereixo a un Alfredo Abián predicant desmenjat la seva superioritat des de les pàgines del diari comtal, o a un Enric Hernández que ja comença a coincidir amb l'Abc, en perfecta combinació amb el discurs d'un Pere Navarro (i encara d'un Ignasi Guardans), segons el qual, aquestes coses ens passen perquè els provoquem. Cal ser cínic. Ni una paraula en defensa de la sobirania i la dignitat del Parlament. Només, un ridícul el que comença malament, malament acaba, que en tot cas caldria aplicar a la seva estimada Espanya creada per dret de conquesta, amb les mans plenes de sang. I què dir de la líder del Partit Popular posant al mateix nivell els insults llançats per la televisió que controlen els seus a Madrid (que a qualsevol país serien motiu d'actuació pels tribunals) i les opinions serenes expressades per una trentena d'experts sobre les relacions entre Catalunya i Espanya. O la mítica Esperanza García defensant el mateix reportatge alhora que diu terroristes els membres d'Esquerra Republicana. Ella, que, amb la mateixa coherència del seu partit, rebutja molt agrament que li diguin franquista però no condemna el franquisme. Ja n'hi ha prou d'aquest color. De marranejar com a nens petits. Cal ser molt més contundents amb la mentida, l'insult i la difamació.

Comentaris

  1. Estimat Granollacs, discrepo, Espanya no ha esta creada per cap dret de conquesta, creada per conquesta si, però sense dret, ja ho varem comentar fa un temps, però bé, el que vull dir, és que els espanyols ens diuen que no tenim el dret a l'autodeterminació perquè no som cap colònia, doncs fixat que bé que va a vegades agafar els arguments dels altres, amb aquesta frase on ells s'atorgant el dret de conquesta el que realment ens diuen a nosaltres i al mon sencer, és que som espanyols per conquesta, és dir som una colònia ( ho admeten, ho reconeixen i ens ho refreguen amb l'escarni de dir que és un dret) i son ells el que ho diuen, no cal ni que ens hi esmercem gaire a argumentar-ho ho diuen ells i per tant com que mai han anul·lat el decret de nova planta, vol dir que continua vigent i per tant continuem sent una colònia i el que cal és fer el mateix que totes les ex-colònies del mon, descolonitzar-nos i d'això si que hi tenim tot el dret i fins tot reconegut per l'ONU.
    Està clar el que ens cal i està clar que mai una colònia no té perquè acceptar ni reconèixer les lleis del colonitzador.
    NI consulta ni eleccions que no ens deixaran fer, fem la DUI que tenim la millor argumentació i legitimitat del mon.

    Eliseu

    ResponElimina
  2. Reconmanació a Granollacs: a dieta la ingesta de mitjans dependentistes.Uns pocs minuts al dia, algun articlet i prou. Qüestió d'higiene mental.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…