Exigim un govern neutral (sobretot si és socialista) (#DragonNavarro)

L'estultícia de Pere Navarro està arribant a límits insospitats. Ahir, diu que els seus es van equivocar al Parlament, en alinear-se amb el Partit Popular i la seva marca blanca, contra la preferència de l'ús del català per part de les administracions públiques. Llàstima que, com va passar amb el corredor central al Congrés, quan s'equivoquen, curiosament, sempre ho facin contra els interessos i la voluntat majoritària dels catalans. Darrerament, cadascuna de les seves actuacions esdevé un cant al ridícul. Ell, líder d'un partit en descomposició que ja no és ni el segon de Catalunya, va i es presenta a Brussel·les parlant en nom de la majoria federalista del país que li ha fabricat el dia abans una enquesta d'El País. Dantesc. Però el pitjor de tot és quan es posa tan seriós a exigir als altres. Com si acabés d'arribar de la lluna. Com si els catalans no portéssim més de trenta anys de relació punyent amb les contínues estafes del seu partit. Darrerament, ell i el seu portaveu Jaume Collboni insisteixen molt en la seva voluntat de no participar en el Pacte Nacional pel Dret de Decidir. Diuen que perquè el govern no és neutral. Una afirmació senzillament espectacular.

Amics i amigues, afortunadament, un mínim d'hemeroteca guareix totes les tonteries. Ens ho recordava ahir Ferran Casas a l'Ara. Els socialistes ens han organitzat tres referèndums. El primer, el de l'OTAN d'entrada no, va constituir una autèntica estafa i el decantament abrandat del president espanyol-organitzador Felipe González no va poder ser més contradictori ni més clar. En el cas, molt més recent del referèndum sobre la Constitució Europea, oposar-s'hi va resultar gairebé impossible per als qui pensàvem que deixava de banda completament els problemes principals del nostre país. I què dir del paper organitzador dels socialistes en el referèndum sobre l'Estatutet. Us poso aquí un enllaç per als qui tingueu mala memòria. El paper del president Maragall va ser tan descaradament parcial en el missatge televisiu amb el qual cridava suposadament a la participació, que la Junta Electoral Central fins i tot li va obrir un expedient! Així que, sí, Pere. De traca i mocador. Estàs tu per anar exigint, a més, en aquell to enervant que et caracteritza, la neutralitat dels altres. Però quina barra.

Comentaris

  1. N'estic cansat, fart d'aquest joc de voler navegar entre dues aigües del socialisme i voler fer creure que saps on vas. Em tenen fregit de que es vulguin creure que m'ho empasso. N'estic cuit de posar titelles de pega i mastega al capdavant d'un partit fent veure que és ell qui comanda. N'estic fins més enllà del meu cap que em vulguin fer passar bou per bèstia grossa.
    Si quan un país es mobilitza, les seves cames els tremolen, llavores que pleguin i deixin de fer de pastanaga als ases.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)