Ves al contingut principal

Exigim un govern neutral (sobretot si és socialista) (#DragonNavarro)

L'estultícia de Pere Navarro està arribant a límits insospitats. Ahir, diu que els seus es van equivocar al Parlament, en alinear-se amb el Partit Popular i la seva marca blanca, contra la preferència de l'ús del català per part de les administracions públiques. Llàstima que, com va passar amb el corredor central al Congrés, quan s'equivoquen, curiosament, sempre ho facin contra els interessos i la voluntat majoritària dels catalans. Darrerament, cadascuna de les seves actuacions esdevé un cant al ridícul. Ell, líder d'un partit en descomposició que ja no és ni el segon de Catalunya, va i es presenta a Brussel·les parlant en nom de la majoria federalista del país que li ha fabricat el dia abans una enquesta d'El País. Dantesc. Però el pitjor de tot és quan es posa tan seriós a exigir als altres. Com si acabés d'arribar de la lluna. Com si els catalans no portéssim més de trenta anys de relació punyent amb les contínues estafes del seu partit. Darrerament, ell i el seu portaveu Jaume Collboni insisteixen molt en la seva voluntat de no participar en el Pacte Nacional pel Dret de Decidir. Diuen que perquè el govern no és neutral. Una afirmació senzillament espectacular.

Amics i amigues, afortunadament, un mínim d'hemeroteca guareix totes les tonteries. Ens ho recordava ahir Ferran Casas a l'Ara. Els socialistes ens han organitzat tres referèndums. El primer, el de l'OTAN d'entrada no, va constituir una autèntica estafa i el decantament abrandat del president espanyol-organitzador Felipe González no va poder ser més contradictori ni més clar. En el cas, molt més recent del referèndum sobre la Constitució Europea, oposar-s'hi va resultar gairebé impossible per als qui pensàvem que deixava de banda completament els problemes principals del nostre país. I què dir del paper organitzador dels socialistes en el referèndum sobre l'Estatutet. Us poso aquí un enllaç per als qui tingueu mala memòria. El paper del president Maragall va ser tan descaradament parcial en el missatge televisiu amb el qual cridava suposadament a la participació, que la Junta Electoral Central fins i tot li va obrir un expedient! Així que, sí, Pere. De traca i mocador. Estàs tu per anar exigint, a més, en aquell to enervant que et caracteritza, la neutralitat dels altres. Però quina barra.

Comentaris

  1. N'estic cansat, fart d'aquest joc de voler navegar entre dues aigües del socialisme i voler fer creure que saps on vas. Em tenen fregit de que es vulguin creure que m'ho empasso. N'estic cuit de posar titelles de pega i mastega al capdavant d'un partit fent veure que és ell qui comanda. N'estic fins més enllà del meu cap que em vulguin fer passar bou per bèstia grossa.
    Si quan un país es mobilitza, les seves cames els tremolen, llavores que pleguin i deixin de fer de pastanaga als ases.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…