Ves al contingut principal

Exigim un govern neutral (sobretot si és socialista) (#DragonNavarro)

L'estultícia de Pere Navarro està arribant a límits insospitats. Ahir, diu que els seus es van equivocar al Parlament, en alinear-se amb el Partit Popular i la seva marca blanca, contra la preferència de l'ús del català per part de les administracions públiques. Llàstima que, com va passar amb el corredor central al Congrés, quan s'equivoquen, curiosament, sempre ho facin contra els interessos i la voluntat majoritària dels catalans. Darrerament, cadascuna de les seves actuacions esdevé un cant al ridícul. Ell, líder d'un partit en descomposició que ja no és ni el segon de Catalunya, va i es presenta a Brussel·les parlant en nom de la majoria federalista del país que li ha fabricat el dia abans una enquesta d'El País. Dantesc. Però el pitjor de tot és quan es posa tan seriós a exigir als altres. Com si acabés d'arribar de la lluna. Com si els catalans no portéssim més de trenta anys de relació punyent amb les contínues estafes del seu partit. Darrerament, ell i el seu portaveu Jaume Collboni insisteixen molt en la seva voluntat de no participar en el Pacte Nacional pel Dret de Decidir. Diuen que perquè el govern no és neutral. Una afirmació senzillament espectacular.

Amics i amigues, afortunadament, un mínim d'hemeroteca guareix totes les tonteries. Ens ho recordava ahir Ferran Casas a l'Ara. Els socialistes ens han organitzat tres referèndums. El primer, el de l'OTAN d'entrada no, va constituir una autèntica estafa i el decantament abrandat del president espanyol-organitzador Felipe González no va poder ser més contradictori ni més clar. En el cas, molt més recent del referèndum sobre la Constitució Europea, oposar-s'hi va resultar gairebé impossible per als qui pensàvem que deixava de banda completament els problemes principals del nostre país. I què dir del paper organitzador dels socialistes en el referèndum sobre l'Estatutet. Us poso aquí un enllaç per als qui tingueu mala memòria. El paper del president Maragall va ser tan descaradament parcial en el missatge televisiu amb el qual cridava suposadament a la participació, que la Junta Electoral Central fins i tot li va obrir un expedient! Així que, sí, Pere. De traca i mocador. Estàs tu per anar exigint, a més, en aquell to enervant que et caracteritza, la neutralitat dels altres. Però quina barra.

Comentaris

  1. N'estic cansat, fart d'aquest joc de voler navegar entre dues aigües del socialisme i voler fer creure que saps on vas. Em tenen fregit de que es vulguin creure que m'ho empasso. N'estic cuit de posar titelles de pega i mastega al capdavant d'un partit fent veure que és ell qui comanda. N'estic fins més enllà del meu cap que em vulguin fer passar bou per bèstia grossa.
    Si quan un país es mobilitza, les seves cames els tremolen, llavores que pleguin i deixin de fer de pastanaga als ases.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…