Ves al contingut principal

ICV: atac de banyes? (#unitat)

Santa Maria d'Erill la Vall (Alta Ribagorça)
El cos ens demana insubmissió. I ICV està per la feina, però només parcialment. Contra l'austeritat que imposa Europa sí. Contra la que provoca la dependència d'Espanya, de moment no, que encara ens ho estem pensant. Semblant actitud arrauxada a babor i dubitativa a estribor provoca una seriosa contradicció en el rumb. Molts ens sumaríem a la magnífica proposta d'aprovar uns pressupostos sense límit de dèficit que evités l'enèssima retallada de l'estat del benestar i de salaris públics. Perfecte. El problema és que aquesta proposta ha de venir necessàriament acompanyada d'una explicació sobre com es pensen pagar les factures després de l'estiu quan no arribin més diners nostres segrestats a Madrid. A mi només se m'acut que aquesta proposta d'insubmissió seria viable amb un trencament simultani amb Espanya i la recaptació de tots els impostos des d'aquí, però aquesta no és pas la proposta d'ICV, que continua desfullant la margarida.

Aquestes giragonses d'Iniciativa, durant aquestes setmanes, lamentablement, em fa l'efecte que apunten més aviat a la clàssica malaltia partidista tan pròpia del nostre país. Tothom ho diu, els ecosocialistes estan nerviosos per l'erosió que els provoca en el flanc antisistema la coherència nacional i social (sense els retrets que provoca sempre haver exercit el poder) de la CUP. Em temo, però, que els posa molt més nerviosos el creixement d'Esquerra Republicana a les enquestes. A tenor de les seves crítiques desfermades als mitjans, ERC és el nou objectiu a abatre. Han esperat molts anys a cobrar-se la peça d'un Partit Socialista hegemònic a l'esquerra catalana, com per ara veure's superats impunement per una versió de l'esquerra que ells jutgen bastarda i mesocràtica. D'aquí el seu distanciament del procés sobiranista, que contemplen com un obstacle emprenyador a l'hora de marcar perfil en l'àmbit ideològic que fa tants anys que malden per fer seu. Encara confio, però, que seran capaços d'aplicar-se en el moment de la lucidesa i de la generositat.

P.S. A ICV diuen que faran un referèndum intern per fixar posició sobre la Consulta tan aviat com resti fixada la pregunta: un altre argument per fer-ho quan abans i tallar de soca-rel la seva ambigüitat.

Comentaris

  1. i tant que és un atac de banyes, el problema que tenen és que no s'adonen ( ni volen ) que la davallada del psC encara que no existís ERC no és veuria prou recompensada per en una pujada seva, què pujarien? segur, però molt poc amb respecte la baixada del psC.
    Les esquerres baixen aqui i arreu perquè no tenen discurs, o bé si, tenen discurs, però absolutament desfasat i totalment incoherent amb l'evolució de les societats, i no vull obrir un nou debat, però ERC pot pujar i ha de pujar perquè els seu discurs nacionalista ara ( no pas amb el tripartit) és coherent, però un cop independents, aquest discurs ja no valdrà ni per CiU tampoc, i hauran (ERC) de trobar un discurs d'esquerres però evolucionat com la societat, sinó de mica en mica anirà davallant.

    Eliseu

    ResponElimina
  2. ICV pretenia de créixer a costa d'un PSC nacionalment desorientat, però ara són ells mateixos que tasten l'amarga medicina de la indefinició nacional. Els ecosolcialistes tenen ara 3 vies d'aigua:
    1-cap a ERC, partit que es va confirmant com l'hegemònic de l'esquerra catalana, de tall socialdemòcrata. Aquí hi trobem la frontera al centre de Sabadell o a la Vila de Gràcia.
    2- cap a la CUP, força d'extrema esquerra nacionalment inequívoca. Frontera una mica pertot.
    3-cap a C's, marca blanca del PP que pretén captar tot l'espanyolisme d'esquerres. Molts votants rústics sociològicament d'EUiA poden fer el pas. Frontera a Can n'Oriac o Blanes.

    Si ICV no es clarifica aviat, no podrà substituir el PSC.

    ResponElimina
  3. Tots estem amb les mateixes: Llàstima d'ICV que no saben reaccionar amb prou claredat. El resultat és semblant al del PSC, però per camins diferents. Aquests, crec jo, tenen por de perdre l'electorat castellà d'immigració i els altres d'ICV la seva religió. Tots dos resulten curts de mires en no adonar-se'n que ja no és qüestió d'identitat de partit, sinó de salvar el país de les mans destructores d'Espanya. Ja no és possible cap més humiliació. Que els criteris a seguir els està promovent molt be ERC és evident! Que en Mas és un gran estratega i intèrpret, també. Però, tot és gràcies al cap molt ben moblat d'en Junqueras. Tant costa ser una mica humil i acceptar una coalició de treball que accepti alguna renúncia de religió i ICV es posi a treballar positivament per la salvació nacional?
    Un dia en Mas li va dir que l'orgull enfonsava l'Herrera; Fa quatre dies en Junqueras el va titllar de mentir a l'hemicicle dient el contrari del que acabaven de parlar.
    -"Sincerament, Joan, vals molt més del que ens estàs mostrant. Deixa el teu orgull i dogmes a casa, toca de peus a terra i vine a taula a treballar, que falta que ens fas".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…