Incoherència repressiva (#espanyolisme)

Sant Joan de les Abadesses
Fa uns dies ens van suspendre l'expressió política al Parlament de la voluntat fixada majoritàriament pels catalans el passat 25 de novembre. Posats a fer, a entrar de ple en el seu deliri, els demano, els exigeixo, uns mínims de coherència repressiva. Anem a pams. Diuen que no podem fer una Declaració de Sobirania perquè és inconstitucional. Bé, correcte. Aleshores, la pregunta és senzilla: podíem portar la voluntat de fer-la en els programes electorals de les darreres eleccions? No caldria haver-los suspès abans que poguessin ésser aplicats. Si no es pot declarar en seu parlamentària la voluntat d'actuar contra la Constitució, com és que si es pot defensar en unes eleccions? Prohibir les llistes o suspendre-les directament, és el que haurien d'haver fet (i segurament faran el maig de l'any vinent). Però, a més, com molt sàviament (per als nostres interessos) va assenyalar el diputat dependentista Enric Millo, si es creava una comissió parlamentària pel Dret de Decidir en base a la Declaració de Sobirania del 23 de gener, calia actuar també immediatament, per coherència repressiva contra tots i cadascun  dels infames autors d'aquesta insubmissió.

Naturalment, cal perseguir judicialment, si pot ser per la via penal, els 106 diputats del Parlament de Catalunya que van decidir insurreccionar-se i desacatar la suspensió temporal decretada pel Tribunal Constitucional. I encara més, per coherència repressiva, cal actuar amb especial exigència de responsabilitats contra la presidència i tots els membres de la Mesa del Parlament que van fer possible aquest desacatament. Tots emmanillats. Tots a la presó. Inhabilitats per sempre més. I nosaltres ja sabem el que hem de fer. Invocar en tots els actes polítics a partir d'ara, fets al Parlament, pel Govern o pels Ajuntaments, que la font d'impuls polític que ens empeny a aprovar-los és la Declaració de Sobirania del 23 de gener de 2013. I demanar la coherència repressiva del Partit Popular i de tots els instruments de l'Estat al seu servei. Repressió, repressió, repressió. Anul·leu-ho to. Els veig convencent cada dia més catalans que ens convé romandre-hi. I tant.

Comentaris

  1. Molt bo, t'ha sortit rodó!
    És com aquell que està habituat a excessos sexuals de tota mena i arriba a un punt que ha de provar aquella cafrada de l'assassinat sexual. Com que és fill de papà sempre se li ha permès de tot perquè el papa ho solucionava. Ara, que el papa ja no hi és, ell segueix amb el seu hàbit sexual i no se'n pot alliberar, a menys que ho reconegui i es posi en tractament. Cap d'aquesta gent es presenta mai al metge confessant el seu mal hàbit?
    És clar, els PP-PSOE són fills, nets o originals de la permissivitat franquista-falangista i no se'n saben estar de seguir fent la seva per antidemocràtica, anti-respectuosa que sigui.
    No se'n poden estar.

    ResponElimina
  2. reiteraré que els espanyols poden anar dient, que el seu principal instrument -l'exèrcit- no està capacitat per a dur cap acció seriosa endavant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas