Ves al contingut principal

L'altra etimologia de botifler (#establishment)

Ripoll
El Gran Timoner explicava el dia de Sant Jordi en una molt interessant i recomanable entrevista a El Punt/Avui que percep una clara majoria a favor de l'estat propi en l'àmbit de les forces socioeconòmiques, amb l'excepció dels peixos grossos que ostenten les principals quotes de poder. No són gaires, però concentren una bona part dels mitjans i l'economia del país i no estan disposats a perdre fàcilment la seva condició de privilegiats del dependentisme. Pocs dies més tard, el President rebia una reiterada i sonora escridassada durant el lliurament de premis del Trofeu Comte de Godó de tennis, l'escenari cortesà més florit del calendari dependentista a Catalunya. Per a un català conseqüent amb els interessos de la majoria del seu país, que la gent d'aquella alçada de la ciutat de Barcelona et xiuli és un veritable honor: de gust, de gust, el que es diu de gust, la majoria no aplaudeixen dels del gener del 1939 i a no gaire distància.

A mi em va recordar els temps universitaris, quan el professor Josep Maria Torras i Ribé, amb les seves acuradíssimes fitxes a la mà, apuntava un sentit social a una altra possible etimologia de botifler, paraula documentada a Barcelona des del 1702-1703. Sabeu que el més comú és identificar l'expressió com un derivat de la francesa "beauté fleur" (bella flor) en referència a la flor del lliri (flor de lis), daurada sobre fons blau, que compon l'escut d'armes de la Casa de Borbó. Per la seva semblança, però, Torras apuntava també la possibilitat que el terme botifler es derivés de botifarra, tot fent referència al caràcter socialment privilegiat i per tant, ben alimentat de carns i greixos, de molts dels més destacats partidaris del Borbó a Catalunya. Segons sembla, a Mallorca fou habitual l'ús del terme botifarra per referir-se als homes grossos locals aficionats al Borbó. Ja veieu, doncs, botiflers, botifarres, els que continuen satisfets enmig de la catàstrofe dels seus conciutadans. La història és circular, tot torna.

Comentaris

  1. http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0020932
    "botifler -a
    [1700; variant de botinflar, -at 'galtut']
    1 adj i m i f 1 Que té les galtes molt grosses.
    2 fig Inflat, presumit, arrogant. "

    "botinflar-se [1776; de bot1 i inflat]
    v pron 1 Inflar-se, embotornar-se.
    2 figues botinflades Figues plenes i arrodonides sense ésser, però, encara ben madures""

    "Derivat de botinflar, «estar inflat com un bot»."
    ""bot1 [1249; del ll. vg. buttis, provinent, sembla, d'una llengua preindoeuropea]
    m 1 1 Cuir, generalment de boc, que, cosit i empegat, serveix per a contenir vi i altres líquids. Foradar-se un bot de vi. Un bot olier. Inflar-se com un bot."

    a Mallorca, eren botifarres. Cara inflada diuen.
    Gent que segurament menjaven i bebien a mansalva aprofitant-se dels sous elevats que rebien dels absolutistes. La Guerra de Successió o més aviat la guerra antiexpansió de l'absolutisme, que va impedir crèixer a França i que va impedir que s'ajuntés amb Espanya, ja diu que no tothom tenia tant, que l'absolutisme ja feia estralls i per tant clar que aquells tenien la cara inflada i també gota i la resta.

    El problema és el partidisme que els dilueix en comptes d'expandir el que diuen o recular-ho. De totes les opcions que té CAT,
    1- independència plena CiU ERC CUP
    2- federalisme ICV
    3- confederalisme Unió
    4- autonomisme destructiu

    on posarieu els que estàn contra la independència, a PSC, o a PPC? C's no es considera que faci res de res. I qui està en contra de Mas ara? Navarro, fins i tot el partit li diu que no pot ser, perquè la banda catalanista vol el 2% de sostre de dèficit i moltes coses Mas style. Però el més important dels falsos federalistes anticlericals és que cada cop es tornaràn més males puces.
    Els empresaris, que ja han parlat, veiem força d'independentistes, i altres que tenen un partidisme de dir "ei, fem-nos federalistes" estil ICV. L'autonomisme estava al màxim al 2010 i ens van collar com qualsevol altre, no té sentit ni tant sols empresarial. Dubto que es posin a tenir estelades verdes, però sí poden votar SÍ per a després dir que volen el federalisme, clar que amb consulta: federal, confederal o mantenir-se (opció de la majoria).
    L'altre dia http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/04/30/la-catalunya-de-lempat-tecnic/ ho veia també: només posant l'abstenció com un NO i només NO, es quedava equilibrat. Espanyols, l'autonomisme i l'unitarisme/unionisme, han mort...

    ResponElimina
  2. Molt bo l'estudi semàntic de la paraula "botifler"! Ves per on, jo no la coneixia en la versió de la flor de llis, no. Em quedava prou satisfet acceptant per bo el de la botifarra, com un farciment que va omplint la panxa o botifarra de cadascú que vol.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…