Ves al contingut principal

L'Assemblea a Sabadell: energia i intel·ligència (#guanyarem)

Acte d'ahir al Teatre la Faràndula de Sabadell












En arribar al portal de casa, avui, tot i que entrada la nit, he cregut veure l'estelada del meu balcó una mica més brillant. Més de mil persones hem gaudit aquest vespre d'un acte potent organitzat per l'ANC sota el lema "Consulta 2014. Fem-ho possible". Ha estat, senzillament, un èxit, combinació d'energia i intel·ligència a parts iguals. Als qui hem assistit ens ha confirmat en el conveciment que el nostre és un moviment popular alegre i combatiu. Des del bon rotllo. Que vol seduir. Que no és vol imposar. Que pretén convèncer amb arguments sòlids i amb plena comprensió per la pluralitat del nostre país. Ha estat una autèntica escenificació de l'absoluta, de la radical superioritat moral del nostre projecte, davant la histèria/irracionalitat dels nostres adversaris. L'acte ha suposat un crit d'unitat en el procés. Hem vist desfilar per l'escenari personatges enormes de la societat civil catalana. L'ovació per a la Montserrat Carulla ha creat el primer moment emocionant de la nit. Amb la seva lectura inspirada dels poemes mítics sobre la nació d'Espriu i Joan Oliver. Amb l'evocació emocionant de la campana Honorata, record material repressaliat de la nostra llibertat perduda.

Quan el presentador, l'extraordinari animador Quim Masferrer (no us queixareu de la relació qualitat/preu, diu, per referir-se a la seva pròpia actuació!), crida els representants polítics a l'escenari, esclata per primera vegada en tota la nit el crit eufòric i multitudinari d'independència. Queda clar, tots sabem que som en mans dels nostres líders polítics. En Quim Arrufat, l'Oriol Junqueras i en Josep Rull fan discursos potents, cadascú en el seu vector ideològic. M'impressiona la intel·ligència, el convenciment que desprèn en la necessitat de convèncer els nostres conciutadans que encara no s'han afegit a la nostra causa del republicà. Arrufat representa la vella militància independentista i la voluntat de construir un estat sobre noves bases socials i econòmiques. Rull escenifica el gir històric de Convergència. Per desgràcia, Dolors Camats ha trucat al matí per excusar la seva presència molt temps enrere confirmada, adduint que es tracta d'un acte excessivament independentista (es veu que ella no sabia que l'ANC n'era). Sortim enfortits, convençuts de la necessitat de continuar fent porta a porta als indecisos i de la força imparable que ens garanteix la unió transversal dels independentistes. Guanyarem.

Comentaris

  1. Saps si hi haurà link perquè els que malauradament no hi hem anat ho veiem?

    ResponElimina
  2. El gir de CDC ha provocat una sortida de l'armari polític sense precedents. Els d'Espanya no saben què passa i se'ls escapa tot el país per sota de les cames. Em consta que a diversos punts de tot Catalunya s'estan fent o preparant conferències informatives sobre la nostra propera independència. Tot això és un aixecament popular que ha estat reprimit des de l'època d'en Macià i regenerat amb l'agressió de l'Estatutet. Ells busquen un cap de turc i encara no han parat de no entendre res. Ens envien sabotejadors del CNI -coincidint casualment amb l'increment descarat d'una molt mala circulació urbana!!- i veuen que encara ho empitjoren més. No són polítics, són dictadors desorientats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Ens envien sabotejadors del CNI -coincidint casualment amb l'increment descarat d'una molt mala circulació urbana!!"

      Desenvolupa aquesta teoria, si us plau.

      Elimina
    2. Doncs, està molt clar. Farà un mig any en que s'ha incrementat una manera de conduir molt poc respectuosa amb els altres. Per exemple, canviar de carrer a partir del segon carril, i del tercer!, just en el moment quan ja s'està a la cruïlla. He vist grans frenades, cops de botzines, etc. per culpa d'una mena d'imprudents que han aparegut sobtadament. Al cap de molt poc temps, quan jo en parlava a casa, es va començar a parlar de l'aterratge de membres del CNI a aquella torre de dalt de la Diagonal. Tot a Barcelona. Molt sovint hi passo per davant. La meva dona m'havia comentat que amb el mateix temps i sense relacionar-ho al principi, que en aquella torre s'havia incrementat la sortida de cotxes de bon veure. Una altra dada: Coincideix també, una manera de circular que ocupa dos carrils alhora. Si els toques la botzina o els fas una ràfega de llums, s'aparten de seguida, senyal de que volen passar desapercebuts. Proves, cap ni una. Coincidències, moltes.
      Digueu-me que veig fantasmes...!

      Elimina
  3. Circulació: la meva àrea de treball és, de forma gairebé exclusiva, la part alta de BCN i no he observat canvis significatius ens els hàbits de conducció, ni tan sols a l'entorn de Diagonal 666 on hi ha (pressumptament) la delegació ampliada del CNI a BCN. Ja m'hi fixaré...
    Iniciativa: davant del xoc de trens, aquests, maularadament per a ells, no podran quedar-ne al marge. No hi haurà mitges tintes i, amb molta seguretat, s'alienaran amb nosaltres. Ara bé, veurem com les seves giragonses dialècticoecològiques es barroquitzaran. Han de marcar espai, sobretot, enfront la CUP.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…