Ves al contingut principal

L'Assemblea a Sabadell: energia i intel·ligència (#guanyarem)

Acte d'ahir al Teatre la Faràndula de Sabadell












En arribar al portal de casa, avui, tot i que entrada la nit, he cregut veure l'estelada del meu balcó una mica més brillant. Més de mil persones hem gaudit aquest vespre d'un acte potent organitzat per l'ANC sota el lema "Consulta 2014. Fem-ho possible". Ha estat, senzillament, un èxit, combinació d'energia i intel·ligència a parts iguals. Als qui hem assistit ens ha confirmat en el conveciment que el nostre és un moviment popular alegre i combatiu. Des del bon rotllo. Que vol seduir. Que no és vol imposar. Que pretén convèncer amb arguments sòlids i amb plena comprensió per la pluralitat del nostre país. Ha estat una autèntica escenificació de l'absoluta, de la radical superioritat moral del nostre projecte, davant la histèria/irracionalitat dels nostres adversaris. L'acte ha suposat un crit d'unitat en el procés. Hem vist desfilar per l'escenari personatges enormes de la societat civil catalana. L'ovació per a la Montserrat Carulla ha creat el primer moment emocionant de la nit. Amb la seva lectura inspirada dels poemes mítics sobre la nació d'Espriu i Joan Oliver. Amb l'evocació emocionant de la campana Honorata, record material repressaliat de la nostra llibertat perduda.

Quan el presentador, l'extraordinari animador Quim Masferrer (no us queixareu de la relació qualitat/preu, diu, per referir-se a la seva pròpia actuació!), crida els representants polítics a l'escenari, esclata per primera vegada en tota la nit el crit eufòric i multitudinari d'independència. Queda clar, tots sabem que som en mans dels nostres líders polítics. En Quim Arrufat, l'Oriol Junqueras i en Josep Rull fan discursos potents, cadascú en el seu vector ideològic. M'impressiona la intel·ligència, el convenciment que desprèn en la necessitat de convèncer els nostres conciutadans que encara no s'han afegit a la nostra causa del republicà. Arrufat representa la vella militància independentista i la voluntat de construir un estat sobre noves bases socials i econòmiques. Rull escenifica el gir històric de Convergència. Per desgràcia, Dolors Camats ha trucat al matí per excusar la seva presència molt temps enrere confirmada, adduint que es tracta d'un acte excessivament independentista (es veu que ella no sabia que l'ANC n'era). Sortim enfortits, convençuts de la necessitat de continuar fent porta a porta als indecisos i de la força imparable que ens garanteix la unió transversal dels independentistes. Guanyarem.

Comentaris

  1. Saps si hi haurà link perquè els que malauradament no hi hem anat ho veiem?

    ResponElimina
  2. El gir de CDC ha provocat una sortida de l'armari polític sense precedents. Els d'Espanya no saben què passa i se'ls escapa tot el país per sota de les cames. Em consta que a diversos punts de tot Catalunya s'estan fent o preparant conferències informatives sobre la nostra propera independència. Tot això és un aixecament popular que ha estat reprimit des de l'època d'en Macià i regenerat amb l'agressió de l'Estatutet. Ells busquen un cap de turc i encara no han parat de no entendre res. Ens envien sabotejadors del CNI -coincidint casualment amb l'increment descarat d'una molt mala circulació urbana!!- i veuen que encara ho empitjoren més. No són polítics, són dictadors desorientats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Ens envien sabotejadors del CNI -coincidint casualment amb l'increment descarat d'una molt mala circulació urbana!!"

      Desenvolupa aquesta teoria, si us plau.

      Elimina
    2. Doncs, està molt clar. Farà un mig any en que s'ha incrementat una manera de conduir molt poc respectuosa amb els altres. Per exemple, canviar de carrer a partir del segon carril, i del tercer!, just en el moment quan ja s'està a la cruïlla. He vist grans frenades, cops de botzines, etc. per culpa d'una mena d'imprudents que han aparegut sobtadament. Al cap de molt poc temps, quan jo en parlava a casa, es va començar a parlar de l'aterratge de membres del CNI a aquella torre de dalt de la Diagonal. Tot a Barcelona. Molt sovint hi passo per davant. La meva dona m'havia comentat que amb el mateix temps i sense relacionar-ho al principi, que en aquella torre s'havia incrementat la sortida de cotxes de bon veure. Una altra dada: Coincideix també, una manera de circular que ocupa dos carrils alhora. Si els toques la botzina o els fas una ràfega de llums, s'aparten de seguida, senyal de que volen passar desapercebuts. Proves, cap ni una. Coincidències, moltes.
      Digueu-me que veig fantasmes...!

      Elimina
  3. Circulació: la meva àrea de treball és, de forma gairebé exclusiva, la part alta de BCN i no he observat canvis significatius ens els hàbits de conducció, ni tan sols a l'entorn de Diagonal 666 on hi ha (pressumptament) la delegació ampliada del CNI a BCN. Ja m'hi fixaré...
    Iniciativa: davant del xoc de trens, aquests, maularadament per a ells, no podran quedar-ne al marge. No hi haurà mitges tintes i, amb molta seguretat, s'alienaran amb nosaltres. Ara bé, veurem com les seves giragonses dialècticoecològiques es barroquitzaran. Han de marcar espai, sobretot, enfront la CUP.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…