L'establishment de 1714 (#dependentisme)

Monestir de Ripoll
D'entre les cròniques que vaig espigolant aquests dies per fer realitat el meu Diari de Setge, destaca la del notari Aleix Claramunt, sota el títol "Per desengany dels esdevenidors". Ens la va deixar escrita en alguns folis del seu Primer Manual notarial. Claramunt és dels qui va fugir. Amb la casa familiar del carrer de Basea ensorrada pels bombardejos durant els setges de 1697 i 1706, carregat amb el que va poder i en companyia d'alguns amics, va deixar la mare a Barcelona i va creuar la muralla el 24 de juliol de 1713, just un dia abans que es tanqués el setge de la capital catalana. A Premià, a Samalús i a Granollers, on es refugià durant els primers mesos, l'ambient se li féu irrespirable: l'entorn el tractava com el que era, un botifler convençut. Acabà establert a Sarrià (per sobre de la futura Diagonal), gairebé en el mateix cordó de setge. I entrà a la ciutat reconquerida pels seus el 13 de setembre de 1714. Claramunt estava convençut que calia deixar a la posteritat (d'aquí el títol de la seva memòria del setge) el missatge de la necessitat d'obeir sempre els designis reials.

Claramunt encarna l'esperit del sector dels catalans que es van manifestar contra la resistència final. Allò que potser més els connecta amb la realitat actual del gran repte del nostre país és el vessant socialment privilegiat del seu capteniment polític. Per al benestant notari Claramunt, els qui havien forçat les institucions a mantenir la lluita fins al final eren la xusma de la ciutat de Barcelona. S'hi referia com a "molts maliciosos hòmens", autors de "amenassas" i "desmans", qualificant-los d'estúpids amb un displicent "stultorum infinitus est numerus". El subconscient el traí en reconèixer, però, que, en conèixer la decisió final de resistència presa per la Junta General de Braços, "fou tal la alegria del poble que no la puch ponderar". De fet, com fa avui el nostre establishment, aquest odi social el justificà intel·lectualment per avalar tots els comportaments, fins els més delirants en l'aspecte repressiu, per part de les autoritats borbòniques. En denfinitiva, la que Claramunt ens dóna "Per desengany dels esdevenidors" és una magnífica lliçó de present sobre el nostre establishment.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)