Ves al contingut principal

Li diuen convivència (#memòriahistòrica)











Dia sí, dia també, els partidaris del #mejorhundidos ens acusen de voler trencar la convivència. Això és es colmo, que diria aquell. És un mantra que repeteixen dia i nit, convençuts que ven entre els qui dubten. Entre els partidaris xupi-guais de la fraternitat universal. Al llarg dels darrers cinc segles aquest país ha estat objecte de contínues agressions per part de la Castella expansiva que s'ha apropiat d'Espanya. Sempre, sempre, sempre, les víctimes han caigut del mateix costat. Sempre s'ha combatut sobre el mateix terreny, el nostre. Com a resultat del dret de conquesta s'han assegurat la nostra submissió política i cultural, alhora que ens permetien una escletxa, que hem sabut fer potent només per mèrits propis, de desenvolupament econòmic. Bàsicament, per dos motius: perquè Castella la despreciava i no creia que l'activitat econòmica fos cosa seva (per nodrir-se ja organitzava una gegantina depredació de nivell mundial) i per conrear unes classes dirigents addictes. I prou que ho veiem ara, d'Isidro Faine a Javier de Godó.

L'esquema creat per la històrica Espanya castellana s'ha basat en la més pura i simple submissió de les províncies perifèriques. Submissió política i moral. Per això, parlar del període viscut sota la bota castellana com a un temps de convivència és realment de bojos. Un veritable sarcasme. Seria com referir-se en els mateixos termes a la dona maltractada que no consegueix dir prou i marxar de casa. Més encara quan, com ara, en el moment en el qual les circumstàncies han imposat una altra distribució del poder, es busca en afers com la llengua, com és prou evident, permanent, una esca de divisió interna de la societat catalana. Perquè cal evitar la nostra cohesió al preu que sigui. Mantenir un grup de colons que defensi el supremacisme històric dels conqueridors. Aquí de convivència només hi pot haver d'igual a igual. De Govern a govern. De país a país. Només quan haguem recuperat la plena sobirania podrem parlar de convivència. Perquè fins ara no n'hi ha hagut cap de convivència, sinó només el silenci dels oprimits i el bram dels opressors.

Comentaris

  1. Convivència vol dir "viure plegats", junts. Una mateixa nació no pot viure amb si mateixa amb aquesta paraula, és a dir, és una forma de dir que viuen 2 nacions juntes, la nació catalana i la nació espanyola (descomptant Euskadi). Doncs sí, s'acaba la "convivència". No cal un igual a igual dins d'Espanya, com seria federalisme, si no un igual a igual com Estat. Sent CAT //*//

    L'ius cogens és per sobre de la consti i d'ell parteix també la consulta, amb 1 de les 5 vies, la del referendum "perquè sí". Basant-se en aquesta llei d'a dalt, la consti causaria que es pogués acceptar la consulta, sí, fins i tot amb el totalitarisme d'Espanya..

    ResponElimina
  2. Estan tan acostumats a fer el què els sembla oportú pels seus interessos sense respectar res, que avui mateix a la RAC1 sortia l'exemple de la TeleMadriz on hi diuen unes barbaritats com una catedral. En Barbeta i altres diuen que no hi ha res a fer, i que volent-los plantar cara encara ens surt rebotat. Però, dic jo que si algú preparat en fa una llista amb la documentació provocadora de cada mitjà i ho remet a La Haya, o Estraburg, etc. (ignoro on), potser algun jutge internacional ens farà cas, per l'ús i abús de mentides i incitacions a l'odi.
    Alguna cosa cal fer, no!?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…