Ves al contingut principal

Per a no mentir (#dignitat)

Proposició reial de les Corts de 1599












Dins les possibilitats de la nostra modesta demografia, quan siguem plenament lliures, podrem fer una contribució. Com tants altres pobles del món, som diferents. En valors i en cultura. La llengua ens afaiçona i fa què la nostra sigui una manera de veure el món única i intransferible. Ni millor ni pitjor, que diria el clàssic. Però la nostra, autèntica. He pensat tot això en llegir una anècdota de la Catalunya dels inicis del segle XVI. Us parlo de Ferran de Cardona i Enríquez (mort a Barcelona el 1543), emparentat per via materna amb la mateixa dinastia reial, resident entre Arbeca i Barcelona. Era, als inicis del Cinc-cents, amb diferència, el personatge més influent de la noblesa catalana. Segon duc de Cardona des del 1513, marquès de Pallars, comte de Prades, vescomte de Vilamur (1513-1543), gran conestable i almirall d’Aragó. Va rebre de mans de l'emperador Carles la insígnia del Toisó d'Or durant la històrica cerimònia celebrada a la catedral de Barcelona (de la qual encara el cor en conserva el testimoni preciós).

El cunyat de Ferran de Cardona, l'arquebisbe de Tarragona i gran erudit renaixentista Antoni Agustí, explicà d'ell una anècdota que m'ha vingut de gust recollir-vos avui. Diu que, en els seus freqüents contactes amb la cort, Cardona parlava sempre en català. Fet que no només parla de la seva coherència amb els orígens, sinó també de la capacitat de l'entorn de l'emperador Carles I, encara, per a acceptar la pluralitat lingüística en una cort internacional en la qual el supremacisme castellà era encara en estat latent. Segons Agustí, sembla que el mateix emperador, encuriosit per la fidelitat lingüística de Cardona li va qüestionar perquè mai no emprava el castellà. I la resposta del noble fou brillant: "per a no mentir". No enganyar, s'entén sobre el seu origen i la seva adscripció nacional; per mostre autèntic, tal qual era en veritat. Curiositats del destí, Ferran de Cardona fou enterrat en un sepulcre renaixentista al castell de Cardona, l'últim tros del país que va sucumbir a l'ocupació borbònica el setembre de 1714.

Comentaris

  1. Els seus descendents no van ser tan sincers i van córrer a llançar-se als braços de la noblesa castellana i de la seva pròpia dissolució.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…