Ves al contingut principal

Perquè guanyarem segur (#Enquestes)

Monestir de Ripoll
Alguna una altra vegada us ho he destacat des d'aquí. De la darrera enquesta del CIS, en la part específica referida a Catalunya, destaca molt poderosament els resultats desglossats per nivell d'estudis. La seva anàlisi mostra clarament que els catalans més ben formats, els que han de marcar els grans corrents d'opinió del futur, ho tenen claríssim. De veritat que val molt la pena repassar les dades que ens ofereix en dues de les preguntes més interessants. Si un 33,7% dels enquestats (en pregunta amb quatre opcions de resposta diferents) ja creu que Catalunya ha de ser un estat, aquest percentatge augmenta fins el 48% en aquells que tenen estudis superiors. Espectacular. En la franja dels catalans sense estudis l'aposta per una Catalunya regional o comunitat autònoma s'enfila fins el 71,8%, per només un 22,9% de partidaris d'un estat federat amb Espanya o independent. Els partidaris de la Catalunya autònoma amb estudis superiors es redueixen a un terç dels sense estudis i els de la Catalunya independent es multipliquen per quatre.

I quan es pregunta en la mateixa enquesta quin grau d'autonomia es desitja per a Catalunya, els sense estudis responen en un 42,5% que igual i en un 36,2% que més, mentre aquells que han cursat estudis superiors universitaris és distribueixen en un 8% que volen que ens quedem on som i un 82,7% que es decanta per major autonomia política. Els resultats, doncs, no poden resulltar més contundents. Més enllà de l'edat o la distribució territorial (i prou connectada amb ella), pel que fa al procés sobiranista que hem posat en marxa, aquesta és la veritable divisió del país: la dels que tenen estudis o no. I les diferències en favor o no de l'Estat propi són cada vegada, també aquí, més abismals. La tasca de la Brigada, doncs, apareix com a particularment feixuga: haurà de desinformar, intoxicar i confondre justament la part més ben formada i activa de la societat catalana. Així que, tranquils, no patiu, potser ens costa una mica per les males arts de l'adversari, però guanyarem segur.

Comentaris

  1. Un comentari... m'agradaria que aquestes enquestes hi demanessin per 'les fonts d'informació' dels enquestats, només per saber de quines fonts beuen... Estic convençut -i no vull que es prengui com manca de respecte- que aquesta 'societat sense estudis' es correspon molt directament amb la immigració dels 50 i els 60 i els seus 'plançons', i que aquest s'alimenten de les tertúlies i informatius de les cadenes de TV espanyoles (Tele5, A3, etcètera), oi?

    Doncs això...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…