Ves al contingut principal

Perquè guanyarem segur (#Enquestes)

Monestir de Ripoll
Alguna una altra vegada us ho he destacat des d'aquí. De la darrera enquesta del CIS, en la part específica referida a Catalunya, destaca molt poderosament els resultats desglossats per nivell d'estudis. La seva anàlisi mostra clarament que els catalans més ben formats, els que han de marcar els grans corrents d'opinió del futur, ho tenen claríssim. De veritat que val molt la pena repassar les dades que ens ofereix en dues de les preguntes més interessants. Si un 33,7% dels enquestats (en pregunta amb quatre opcions de resposta diferents) ja creu que Catalunya ha de ser un estat, aquest percentatge augmenta fins el 48% en aquells que tenen estudis superiors. Espectacular. En la franja dels catalans sense estudis l'aposta per una Catalunya regional o comunitat autònoma s'enfila fins el 71,8%, per només un 22,9% de partidaris d'un estat federat amb Espanya o independent. Els partidaris de la Catalunya autònoma amb estudis superiors es redueixen a un terç dels sense estudis i els de la Catalunya independent es multipliquen per quatre.

I quan es pregunta en la mateixa enquesta quin grau d'autonomia es desitja per a Catalunya, els sense estudis responen en un 42,5% que igual i en un 36,2% que més, mentre aquells que han cursat estudis superiors universitaris és distribueixen en un 8% que volen que ens quedem on som i un 82,7% que es decanta per major autonomia política. Els resultats, doncs, no poden resulltar més contundents. Més enllà de l'edat o la distribució territorial (i prou connectada amb ella), pel que fa al procés sobiranista que hem posat en marxa, aquesta és la veritable divisió del país: la dels que tenen estudis o no. I les diferències en favor o no de l'Estat propi són cada vegada, també aquí, més abismals. La tasca de la Brigada, doncs, apareix com a particularment feixuga: haurà de desinformar, intoxicar i confondre justament la part més ben formada i activa de la societat catalana. Així que, tranquils, no patiu, potser ens costa una mica per les males arts de l'adversari, però guanyarem segur.

Comentaris

  1. Un comentari... m'agradaria que aquestes enquestes hi demanessin per 'les fonts d'informació' dels enquestats, només per saber de quines fonts beuen... Estic convençut -i no vull que es prengui com manca de respecte- que aquesta 'societat sense estudis' es correspon molt directament amb la immigració dels 50 i els 60 i els seus 'plançons', i que aquest s'alimenten de les tertúlies i informatius de les cadenes de TV espanyoles (Tele5, A3, etcètera), oi?

    Doncs això...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…