Ves al contingut principal

Repressió inquisitorial (#DeclaracióSobirania)

Ripoll












"Borrándoles de la memoria a los catalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones". Així s'expressava el Consell de Castella, l'estiu de 1715, en el curs dels debats preparatoris del Decret de Nova Planta, publicat només uns mesos més tard per posar fi a cinc segles d'Estat propi. Si aneu a qualsevol dels arxius municipals importants del nostre país trobareu els efectes d'aquesta operació de desmemòria. En alguns casos, segurament, foren els mateixos consistorials, abans de fer-se escàpols a la repressió, els qui s'esmerçaren a fer desaparèixer els fulls comprometedors de la seva vinculació amb l'arxiduc i la defensa de les Constitucions. Però, en molts d'altres, van ser les noves autoritats dels Ajuntaments borbònics les que van fer ratllar exhaustivament les actes i inscripcions del període anterior (el del gobierno intruso, que en deien). Un procediment propi fins aleshores, només, de la censura de llibres inquisitorial. El Tribunal Constitucional va donar ahir un pas més en la recuperació d'aquesta vella tradició castellana dels orígens de la nostra submissió política. Una humiliació més a la dignitat del nostre poble.

Ens ho han dit ben clar. No tenim dret a pensar ni a expressar en seu parlamentària allò que el poble ha votat majoritàriament en unes eleccions democràtiques amb gran nivell de participació. És aquest el raser de la democràcia espanyola. Parafrasejant Les Luthiers, concretament, el discurs del general Eutanasio Rodríguez al pueblo de Banània, "me duele que se piense que el nuestro es un gobierno autoritario; que no se piense, es una orden". Estic convençut que el pas de les hores i dels dies anirà confirmant l'autèntica dimensió de la decisió pressa ahir pel Tribunal Constitucional espanyol. La d'ahir és una altra data forta en el nostre camí de llibertat. Manar callar la veu del nostre poble no els sortirà de franc. D'entrada, el nostre Parlament va aprovar, acte seguit i invocant la mateixa Declaració de Sobirania suspesa, la creació d'una comissió parlamentària per avançar en l'exercici del Dret de Decidir. Sí, compatriotes, continuem endavant. Demostrant la gran farsa i la inviabilitat del diàleg. La impossibilitat d'un mínim nivell de respecte espanyol envers el nostre país. El caràcter estructural de la humiliació a la qual ens sotmeten. Amb la serenitat de saber que avui som més que ahir i menys que demà.

Comentaris

  1. Gràcies, Granollacs, per escriure el que penso

    ResponElimina
  2. Els espanyols només entenen la força i com que som una considerable majoria és l’hora d’aplicar-la democràticament. S’ha d’anunciar al món que si el govern espanyol no autoritza el referèndum per cap de les dues vies que pot fer-ho, i impedeix la consulta segons la llei del parlament, es convocaran eleccions plebiscitàries. Que si aquestes es suspenen, el parlament passarà a la clandestinitat i proclamarà unilateralment la independència i convocarà el referèndum; que en cas de intervenció militar-policial es convocarà al poble al carrer a defensar al país; que les fronteres quedaran tancades pels espanyols (impedint el 60% de les seves exportacions) fins que acceptin la nostra entrada a la Unió Europea; i que qualsevol intent de boicot serà contestat amb un boicot molt més massiu. Aquestos són els nostres triomfs.

    ResponElimina
  3. Ja sabíem com anirien les coses. Que seria complicat. Tot i així crec que amb coses com aquesta ens ho posen una mica més fàcil. la imatge que donen de país "de pandereta" està obrint els ulls a tercers països.

    ResponElimina
  4. Seguint amb el fil de Les Luthiers (que en són de bons!), Espanya recorda la República de Feudalia, on tots els ministres que juraven eren alts càrrecs militars excepte el Ministre de Cultura, que era el "cabo primero Anastasio López".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…