Ves al contingut principal

Sobre l'administració pública (I): escanyats però eficients (els que quedin) (#retallades)

No és ben bé administrativa (per sort), però la meva feina té un component fort d'administració. Una part relativament important dels treballadors públics no fem tasques, diguem-ne, de primera línia en el servei públic: a les escoles, als hospitals, a les comissaries, a les residències de la tercera edat. Se'ns confia més aviat la gestió de les actuacions i la defensa dels interessos de l'administració pública en cadascun dels seus àmbits competencials. Una tasca amb poc lluïment públic. La nostra capacitat per cridar l'atenció és força més limitada que la de la resta dels servidors públics. I som l'objectiu favorit de les diatribes contra el funcionari, titllats de golfos i inoperants, des del simpàtic president català de la CEOE fins a la majoria de la població de peu, a cada crit populista llançat des dels mitjans.

L'austericidi ens està deixant en els ossos, amb una reculada salarial i organitzativa com mai des de la creació de la darrera Generalitat. En el meu cas, sumant IPC i retallades, d'un 30%. Però tenim feina, ens diuen, i això, enmig d'aquesta carrera enfollida per veure a qui li degraden més les condicions de treball, és una gran sort. Em sobta, però, la inconsciència d'alguns opinadors. Perquè gairebé al mateix temps que ens blasmen com a treballadors a càrrec dels pressupostos públics, sense valorar que som, probablement, el país d'Europa amb menys funcionaris en proporció a la població, ens retreuen el mal funcionament de l'administració. La lentitud en la tramitació dels expedients. Fixa't van trigar no sé quants dies a fer no sé què. Ui, fixa't. Som pocs i cada vegada menys. A ells els sembla fantàstic que ens donin canya, perquè desprecien o ignoren la nostra feina. Però, això sí, volen una administració ràpida i eficient, que faci la seva tasca sense recursos però a tota castanya. I, nois, ho sento, accepto que us desfogueu contra nosaltres, però tot no pot ser.

Comentaris

  1. ABSOLUTAMENT D'ACORD!
    Farà ja uns quatre anys, junt amb un company, vaig fer un petit estudi de la pèrdua de poder adquisitiu que patim els treballadors de la Generalitat: Des del 92, en que el President Pujol ens va congelar el sou prometent-nos que ho recuperaríem a l'any següent (ja, je, ji, jo, ju, ju, ju...!!), fins fa uns quatre, com deia, ja havíem perdut a la vora d'un 25% de poder adquisitiu.
    L'argument destructiu de que si treballem a l'Adm. és perquè som uns inútils, també l'he hagut d'escoltar. Però, aquests no s'assabenten o no en diuen res de res quan han de reconèixer l'alt nivell de qualitat assolit en treballs que ens han merescut la menció d'excel·lència per part d'autoritats estrangeres.
    Vaig haver d'aguantar el xàfec per part d'una persona de partit polític titllant-me de "cul agraït". La meva resposta era que si al carrer podria cobrar quatre vegades més, segurament seria amb finalitats d'interès lucratiu i no pas de servei al país. Més greu és encara que aquests sous que hi havia abans a la privada, tots eren amb una cotització a la S.S. del mínim i tota la resta era en comissions negres...
    Una altra cosa, els llits i quiròfans que tenien llogats algunes clíniques als hospitals amb personal hospitalari al servei d'aquests, etc... on anava el cobrament d'aquests espais, etc...?
    Per què tenim una Adm. feixuga? No serà que beneficia les gestories, procuradors, notaris i tota la maquinària paràsita de l'Adm.?
    En definitiva, i per no allargar-me més: Hi ha molta demagògia oportunista i poc anàlisi amb tot això i molt periodisme al servei d'interessos foscos.

    ResponElimina
  2. En aquesta URL http://1.bp.blogspot.com/-gq4NrR5cbRI/UaHisGmMVHI/AAAAAAAAAbg/bpWb6LcjdaY/s1600/funcionaris+a+europa.jpg veuràs el mapa de funcionaris d'Europa, on Caalunya, si be no és la zona de menys funcionaris, sí que és una de les que en té menys (percentualment).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…