Sobre l'administració pública (II): funcionaris avaluats i incentivats (#noupaís)
Una de les principals xacres d'aquest país (de Montcada i Reixac a Sabadell, passant per allà on vulgueu perquè els polítics no tenien els telèfons punxats) és la permanent i llastimosa interferència dels partits polítics en la funció pública. Eliminar funcionaris i substituir-los per treballadors amb una relació laboral significa obrir de bat a bat la porta a una encara més gran partidització, clientelització i nepotització de l'administració pública. Estarem d'acord, potser, això sí, en que cal avaluar la productivitat de tots els treballadors públics, cosa que tampoc no és fàcil a partir d'indicadors que sovint veig difícils de fixar. I que, en tot cas, cal incentivar aquells que més s'impliquen a través de retribucions que reconeguin els mèrits dels més eficients. Funcionaris avaluats i incentivats, sí. Però funcionaris. No amics, familiars o companys de partit col·locats massivament a dit en tots els rengles de l'administració sense cap mena de prova de qualificació o idoneïtat que els avali. Així, no anirem precisament a millor.
En contra del que se sol pensar, al Principat tenim una ratio de treballadors públics per habitant de les més abixes d'Europa.
ResponEliminaSi que caldria, però, avalaura-ne la productivitat i, sobretot, eliminar càrrecs de confiança.
No sóc part implicada -sempre he treballat a la privada pura i dura- però comprateixo els plantejaments d'en Granollacs.
El bon funcionament d'una Administració sempre afecta a la societat. Cal trencar el divorci societat-Adm. i integrar-nos mútuament. L'empresa privada ha d'acceptar la seva responsabilitat civil amb els seus treballadors, i l'Adm. pública ha d'integrar els seus treballadors dins la societat. És fàcil fer això: només cal fer desaparèixer el funcionariat progressivament amb les jubilacions per un sistema de règim laboral professional on el què prevalgui sigui la idoneïtat per la plaça a la que s'hi opta amb el concurs adient. És absurd que per fer feines professionals calgui saber la Constitució i altres coses que obstrueixen l'accés professional, repeteixo.
ResponEliminaEstà clar que parlo d'un control tan exhaustiu com amb el que s'està fent amb el funcionariat actual. Per a l'Adm. pública actual li resulta pràcticament impossible poder expulsar del cos un funcionari. Cal una sèrie d'expedients tan feixucs que, a la pràctica, converteixen aquest funcionari amb propietari d'una plaça permanent. Parlo de que per treballar-hi calgui fer oposicions de molta exigència, no pas d'obrir la porta als diversos clubs d'opinió... Parlo de poder acomiadar qui no sigui eficient. Els premis a l'eficiència cal que es facin amb ascensos de categoria i no pecuniàriament. Pot resultar molt, molt perillós. "Avui et faig feliç i demà m'ho premies". Molt perillós.
En fi, algun dia es farà llum i tots hi veurem clar.