Tan reaccionaris com tots els pobles reaccionaris del món (#Chaconades)

Sant Joan de les Abadesses
Mentre el primer secretari socialista portava ahir a la nit el seu Dragon-Navarro a una nova dimensió desconeguda (sí però no, no però sí al Dret de Decidir) la senyora Chacón, prèviament, a la desesperada, mantenia l'agenda de promoció pública per a la seva candidatura personal al lideratge del Partido Socialista espanyol. Totes les enquestes electorals pinten desastre (de fet, la fi del partit com a pal de paller de l'esquerra espanyola), així que els nervis que manifesta són cada vegada més grans. I atès que repetir candidatura a Catalunya és ja absolutament impossible (potser, d'entrada, ni tan sols tornarà a haver eleccions al Congreso organitzades en aquesta banda de la Mediterrània) només li queda actuar sempre i estrictament a la seva bola i en clau espanyola. Les respostes rebudes avui a la seva carta d'abans d'ahir a Pere Navarro han estat de procedència molt diversa, però abassegadorament concloents. Us en destaco aquesta, procedent de militants del mateix PSc.

La missiva de Carme Chacón és lamentable. Primer, per la manca d'escrúpols alhora de vomitar la seva bilis de perdedora. Titllar el Gran Timoner de fracassat després que doblés en vots i escons el segon partit a les eleccions (que, per cert, ja no és el socialista) resulta patètic. Més encara si la darrera prestació electoral de la diputada espanyola (que no va considerar prou contudent per dimitir) va ser la de portar el seu partit dels 25 als 14 escons al Congreso espanyol. Però sobretot, resulta difícil expressar en menys espai més pobresa moral. Prendre com a hostatges intel·lectuals els aturats per a la seva batalla personal i identitària és molt trist. Que una de les principals responsables, des dels seus anys de presència al govern socialista espanyol, de la bombolla immobiliària i militar que ens ha portat a la catàstrofe social que vivim, utilitzi demagògicament i barroerament els aturats és inqualificable. I què dir de titllar l'exercici de la democràcia de projecte reaccionari. És ja de traca i mocador. Estem convençuts que podem fer les coses millor en un nou estat. En el nostre estat. En tot cas, el volem tan reaccionari com el de tots els pobles reaccionaris del món que encara no practiquen la solidaritat suprema que els socialistes catalans només volen per a Catalunya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas