Ves al contingut principal

Tan reaccionaris com tots els pobles reaccionaris del món (#Chaconades)

Sant Joan de les Abadesses
Mentre el primer secretari socialista portava ahir a la nit el seu Dragon-Navarro a una nova dimensió desconeguda (sí però no, no però sí al Dret de Decidir) la senyora Chacón, prèviament, a la desesperada, mantenia l'agenda de promoció pública per a la seva candidatura personal al lideratge del Partido Socialista espanyol. Totes les enquestes electorals pinten desastre (de fet, la fi del partit com a pal de paller de l'esquerra espanyola), així que els nervis que manifesta són cada vegada més grans. I atès que repetir candidatura a Catalunya és ja absolutament impossible (potser, d'entrada, ni tan sols tornarà a haver eleccions al Congreso organitzades en aquesta banda de la Mediterrània) només li queda actuar sempre i estrictament a la seva bola i en clau espanyola. Les respostes rebudes avui a la seva carta d'abans d'ahir a Pere Navarro han estat de procedència molt diversa, però abassegadorament concloents. Us en destaco aquesta, procedent de militants del mateix PSc.

La missiva de Carme Chacón és lamentable. Primer, per la manca d'escrúpols alhora de vomitar la seva bilis de perdedora. Titllar el Gran Timoner de fracassat després que doblés en vots i escons el segon partit a les eleccions (que, per cert, ja no és el socialista) resulta patètic. Més encara si la darrera prestació electoral de la diputada espanyola (que no va considerar prou contudent per dimitir) va ser la de portar el seu partit dels 25 als 14 escons al Congreso espanyol. Però sobretot, resulta difícil expressar en menys espai més pobresa moral. Prendre com a hostatges intel·lectuals els aturats per a la seva batalla personal i identitària és molt trist. Que una de les principals responsables, des dels seus anys de presència al govern socialista espanyol, de la bombolla immobiliària i militar que ens ha portat a la catàstrofe social que vivim, utilitzi demagògicament i barroerament els aturats és inqualificable. I què dir de titllar l'exercici de la democràcia de projecte reaccionari. És ja de traca i mocador. Estem convençuts que podem fer les coses millor en un nou estat. En el nostre estat. En tot cas, el volem tan reaccionari com el de tots els pobles reaccionaris del món que encara no practiquen la solidaritat suprema que els socialistes catalans només volen per a Catalunya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…