Ves al contingut principal

Torna el sufragisme (#democràcia)

Monestir de Ripoll














Aquestes setmanes ha estat francament espectacular conèixer l'afer Ponsatí. Primer negat, en mentida flagrant, per segones veus del Ministeri d'Afers Exteriors espanyol. Finalment, reconegut amb totes les lletres pel ministre García-Margallo davant del Congreso. Cal insistir una vegada i una altra a explicar-ho al món. El deteriorament de les ja de per sí lleus constants democràtiques espanyoles és, per moments, preocupant. Molt. Per conservar la unitat de l'Estat sembla que estan disposat a trepitjar els fonaments més bàsics de la democràcia. Confiem que sigui només fins a un cert límit. La censura aplicada a la professora catalana a Georgetown ens ha de servir, especialment, com a exemple per conscienciar els Estats Units de quin és el pa que s'hi dóna en aquesta banda de la Mediterrània i de perquè, justament, tenim tant d'interès a marxar. Els nordamericans tenen una sensibilitat molt especial en l'àmbit de la llibertat d'expressió, així que hem de fer d'aquest cas una autèntica bandera a l'hora d'explicar-nos allà.

I contra el govern espanyol i contra el nostre establishment, que treballen incansablement per aturar-nos, hem d'insistir en la batalla pels conceptes fonamentals del vocabulari de les societats avançades. I fer-ho davant tothom. L'ús acurat de les paraules és importantíssim per guanyar legitimitat. Hem d'explicar que el nostre és un cas pràctic de defensa de la possibilitat o no d'exercitar els drets fonamentals. Només demanem llibertat per expressar-nos. I hem d'acudir a l'ús sistemàtic de les paraules claus. La principal, democràcia. I potser hem de començar a emprar per a la nostra lluita el terme utilitzat per conquerir, arreu del món, el dret a votar. Sí, senyors i senyors, potser toca començar a parlar de sufragisme. La nostra és una batalla sufragista. Perquè primer va caldre un combat històric perquè poguessin votar tots els homes, dones i races i ètnies. I ara és necessari un altre per establir que es pot votar sobre absolutament tot, sense restriccions de cap mena. Que la conformació dels estats també es deriva de la voluntat dels ciutadans que els componen. Sí, som sufragistes. Expliquem-ho.

Comentaris

  1. Home, a mi no m'agrada gens enlluernar-me amb ningú. No m'agrada ser gregari i menys dels EEUU.
    Respecte del nostre sufragisme, doncs no hi havia pensat mai, però m'agrada el que dius. Ho explotaré per desgràcia dels espanyols que, de vegades, els veig tribals, de clans tancats a la manera antiga del cap de família gran...
    D'això que dius, és cert que quan preparàvem excursions, sempre hi havia una certa votació de propostes. No existia un cap de colla que organitzava indefectiblement la sortida del proper cap de setmana, no. Un proposava, qualsevol, i només amb un cop de cap, comentari o exclamació, ja n'hi avia prou. El sufragi el tenim a la moll de l'os.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…