Torna el sufragisme (#democràcia)

Monestir de Ripoll














Aquestes setmanes ha estat francament espectacular conèixer l'afer Ponsatí. Primer negat, en mentida flagrant, per segones veus del Ministeri d'Afers Exteriors espanyol. Finalment, reconegut amb totes les lletres pel ministre García-Margallo davant del Congreso. Cal insistir una vegada i una altra a explicar-ho al món. El deteriorament de les ja de per sí lleus constants democràtiques espanyoles és, per moments, preocupant. Molt. Per conservar la unitat de l'Estat sembla que estan disposat a trepitjar els fonaments més bàsics de la democràcia. Confiem que sigui només fins a un cert límit. La censura aplicada a la professora catalana a Georgetown ens ha de servir, especialment, com a exemple per conscienciar els Estats Units de quin és el pa que s'hi dóna en aquesta banda de la Mediterrània i de perquè, justament, tenim tant d'interès a marxar. Els nordamericans tenen una sensibilitat molt especial en l'àmbit de la llibertat d'expressió, així que hem de fer d'aquest cas una autèntica bandera a l'hora d'explicar-nos allà.

I contra el govern espanyol i contra el nostre establishment, que treballen incansablement per aturar-nos, hem d'insistir en la batalla pels conceptes fonamentals del vocabulari de les societats avançades. I fer-ho davant tothom. L'ús acurat de les paraules és importantíssim per guanyar legitimitat. Hem d'explicar que el nostre és un cas pràctic de defensa de la possibilitat o no d'exercitar els drets fonamentals. Només demanem llibertat per expressar-nos. I hem d'acudir a l'ús sistemàtic de les paraules claus. La principal, democràcia. I potser hem de començar a emprar per a la nostra lluita el terme utilitzat per conquerir, arreu del món, el dret a votar. Sí, senyors i senyors, potser toca començar a parlar de sufragisme. La nostra és una batalla sufragista. Perquè primer va caldre un combat històric perquè poguessin votar tots els homes, dones i races i ètnies. I ara és necessari un altre per establir que es pot votar sobre absolutament tot, sense restriccions de cap mena. Que la conformació dels estats també es deriva de la voluntat dels ciutadans que els componen. Sí, som sufragistes. Expliquem-ho.

Comentaris

  1. Home, a mi no m'agrada gens enlluernar-me amb ningú. No m'agrada ser gregari i menys dels EEUU.
    Respecte del nostre sufragisme, doncs no hi havia pensat mai, però m'agrada el que dius. Ho explotaré per desgràcia dels espanyols que, de vegades, els veig tribals, de clans tancats a la manera antiga del cap de família gran...
    D'això que dius, és cert que quan preparàvem excursions, sempre hi havia una certa votació de propostes. No existia un cap de colla que organitzava indefectiblement la sortida del proper cap de setmana, no. Un proposava, qualsevol, i només amb un cop de cap, comentari o exclamació, ja n'hi avia prou. El sufragi el tenim a la moll de l'os.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas