Ves al contingut principal

Trenta-vuit anys que han servit de poc (#marxemja)

Ripoll











Dia plujós i tancat, d'aquells que no permeten gaudir gaire del paisatge, en un casalici espectacular, construcció del segle XIX sobre les restes d'un convent. Veure la mítica escena d'una representant del Govern espanyol, a la gran caserna de la Guàrdia Civil a Catalunya, distingint el representant d'una unitat militar al servei de l'exèrcit nazi, em coincideix amb una sortida de feina interessant. Al matí, he tingut l'oportunitat de xerrar, al seu mas atrotinat però ben impressionant d'un poblet del Bages, amb un home de lleis, antic dirigent d'un partit polític català caigut en desgràcia. Persona d'ordre per llinatge i conviccions. Al poc que la conversa, com és ara tan habitual, ens porta amb naturalitat fins al comentari de la situació present del país em deixa ben astorat. Aquell home reposat va més enllà en la cruesa de la seva anàlisi que el mateix Granollacs. Insisteix una vegada i una altra, amb l'experiència de la República i de la Guerra Civil encara marcada a foc per les peripècies familiars que hem anat comentant, en que no coneixem prou del que són capaços els espanyols. I tot seguit, minuciosament, despulla l'estat present de les coses al nostre país, que ell considera obertament ademocràtic.

La suspensió cautelar de la Declaració de Sobirania ha estat, a parer seu, l'autèntic punt i final a la feble democràcia espanyola de la Constitució del 1978. I és que, certament, a mesura que avancem en la nostra particular prova del cotó, la ronya subjacent a l'Estat espanyol és cada vegada més patent, més lletja i més incontestable. El món n'és cada vegada més conscient. Els casos de Noureddine Ziani, expulsat pels seus pebrots sense atendre cap procediment de legalitat, o la no renovació del contracte docent de la professora Clara Ponsatí a Georgetown, com a càstig per haver exercit la llibertat d'expressió, constitueixen dos exemples magnífics de com, a mesura que estirem la corda, més evident resulta la seva feble complexió democràtica. Perquè més enllà de capes cosmètiques, la pell de sota, refractària a qualsevol operació falsejadora, continua dura com sempre, com la tenen de naixement. El meu interlocutor està convençut que l'escrit de l'advocat de l'Estat contra la Declaració de Sobirania assenyala clarament la seva estratègia. Suspendran les properes eleccions plebiscitàries. I aleshores s'obriran els mesos més durs. Preparem-nos per resistir i avançar!

Comentaris

  1. Doncs, sí. Així ho veig jo, també. Ensopeguen una rere l'altre. Se'ls veu que no saben tenir el tarannà democràtic, el diàleg, l'estratègia. Van ensopegant amb totes les pedres que se'ls posa al davant.
    Sí, m'imagino -i de fet el President ja ho diu- que aviat ens arribaran unes eleccions plebiscitàries. Les suspendran i arribarà el final de qualsevol possibilitat de diàleg. Declaració d'Independència unilateral. Sembla que ho estan provocant per poder lluir taques de sang a les seves camises. Serà el primer estat falangista d'Europa, l'Estat Espanyol. No els expulsarà la UE? Llavores, tots els tractes de bondat que hem anat dient per la bona convivència, ells els trencaran en un no-res.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…