Trenta-vuit anys que han servit de poc (#marxemja)

Ripoll











Dia plujós i tancat, d'aquells que no permeten gaudir gaire del paisatge, en un casalici espectacular, construcció del segle XIX sobre les restes d'un convent. Veure la mítica escena d'una representant del Govern espanyol, a la gran caserna de la Guàrdia Civil a Catalunya, distingint el representant d'una unitat militar al servei de l'exèrcit nazi, em coincideix amb una sortida de feina interessant. Al matí, he tingut l'oportunitat de xerrar, al seu mas atrotinat però ben impressionant d'un poblet del Bages, amb un home de lleis, antic dirigent d'un partit polític català caigut en desgràcia. Persona d'ordre per llinatge i conviccions. Al poc que la conversa, com és ara tan habitual, ens porta amb naturalitat fins al comentari de la situació present del país em deixa ben astorat. Aquell home reposat va més enllà en la cruesa de la seva anàlisi que el mateix Granollacs. Insisteix una vegada i una altra, amb l'experiència de la República i de la Guerra Civil encara marcada a foc per les peripècies familiars que hem anat comentant, en que no coneixem prou del que són capaços els espanyols. I tot seguit, minuciosament, despulla l'estat present de les coses al nostre país, que ell considera obertament ademocràtic.

La suspensió cautelar de la Declaració de Sobirania ha estat, a parer seu, l'autèntic punt i final a la feble democràcia espanyola de la Constitució del 1978. I és que, certament, a mesura que avancem en la nostra particular prova del cotó, la ronya subjacent a l'Estat espanyol és cada vegada més patent, més lletja i més incontestable. El món n'és cada vegada més conscient. Els casos de Noureddine Ziani, expulsat pels seus pebrots sense atendre cap procediment de legalitat, o la no renovació del contracte docent de la professora Clara Ponsatí a Georgetown, com a càstig per haver exercit la llibertat d'expressió, constitueixen dos exemples magnífics de com, a mesura que estirem la corda, més evident resulta la seva feble complexió democràtica. Perquè més enllà de capes cosmètiques, la pell de sota, refractària a qualsevol operació falsejadora, continua dura com sempre, com la tenen de naixement. El meu interlocutor està convençut que l'escrit de l'advocat de l'Estat contra la Declaració de Sobirania assenyala clarament la seva estratègia. Suspendran les properes eleccions plebiscitàries. I aleshores s'obriran els mesos més durs. Preparem-nos per resistir i avançar!

Comentaris

  1. Doncs, sí. Així ho veig jo, també. Ensopeguen una rere l'altre. Se'ls veu que no saben tenir el tarannà democràtic, el diàleg, l'estratègia. Van ensopegant amb totes les pedres que se'ls posa al davant.
    Sí, m'imagino -i de fet el President ja ho diu- que aviat ens arribaran unes eleccions plebiscitàries. Les suspendran i arribarà el final de qualsevol possibilitat de diàleg. Declaració d'Independència unilateral. Sembla que ho estan provocant per poder lluir taques de sang a les seves camises. Serà el primer estat falangista d'Europa, l'Estat Espanyol. No els expulsarà la UE? Llavores, tots els tractes de bondat que hem anat dient per la bona convivència, ells els trencaran en un no-res.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas