1939-2013: l'Espanya persistent (I)

"Medio siglo así, de envenenamiento criminal, permitido por gobiernos de una inconsciencia e insensatez que espanta. Gobiernos que dejaban irse formando una patria minúscula (con todo lo misterioso, profundo y trágico que implica) dentro de otra Patria, de la grande, de la de todos los españoles. Sin pensar aquellos vesánicos, que problemas tan enraizados en la entraña del hombre, tarde o temprano, con unas u otras apariencias, bajo uno u otro disfraz, terminan en enconada lucha de hermanos. Ya lo hemos visto, ya lo hemos padecido. Se empezó con juegos florales, y sardanas, y se ha terminado inmolando juventudes en el Ebro. Y esto no puede volver" (Luys Santa Marina, "España y Cataluña", Solidaridad Nacional, 9 de juliol de 1939). Haureu de reconèixer que les primeres línies d'avui us han fet dubtar. Que heu trigat una miqueta a estar segurs que la cita no era de Pedro J. Ramírez o Hermann Tersch. Tot torna. I entre 1939 i 2013 trobem repetides les idees força de l'Espanya persistent.

Aquests dies, en honor a l'establishment que ens vol amarrats al banc, sense aire, he començat a llegir Una burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana, de Francesc Vilanova (Barcelona: Editorial Empúries, 2010, 251 p). I el primer que m'ha colpit en començar-lo, farcit de textos de l'època amb una fortça evocadora espectacular, és l'extraordinària i preocupant similitud argumental de l'espanyolisme, entre 1939 i 2013, a l'hora d'explicar les causes per les quals s'ha arribat a la situació on som de trencament entre Catalunya i Espanya. Els nostres adversaris d'avui, certament, originals no són. La idea que una classe dirigent ha creat una falsa ruta, tapant la voluntat dels veritables catalans, els bons, els espanyols, es fa a tota hora present. Fins i tot en els discursos de les primeres autoritats d'ocupació. N'excel·leixen, però, els catalans que han guanyat la guerra. Com diria un home del comte de Godó, Manuel Tarín-Iglesias, "los buenos catalanes éramos nosotros. Esto estaba clarísimo." Continuarà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas