Ves al contingut principal

1939-2013: l'Espanya persistent (I)

"Medio siglo así, de envenenamiento criminal, permitido por gobiernos de una inconsciencia e insensatez que espanta. Gobiernos que dejaban irse formando una patria minúscula (con todo lo misterioso, profundo y trágico que implica) dentro de otra Patria, de la grande, de la de todos los españoles. Sin pensar aquellos vesánicos, que problemas tan enraizados en la entraña del hombre, tarde o temprano, con unas u otras apariencias, bajo uno u otro disfraz, terminan en enconada lucha de hermanos. Ya lo hemos visto, ya lo hemos padecido. Se empezó con juegos florales, y sardanas, y se ha terminado inmolando juventudes en el Ebro. Y esto no puede volver" (Luys Santa Marina, "España y Cataluña", Solidaridad Nacional, 9 de juliol de 1939). Haureu de reconèixer que les primeres línies d'avui us han fet dubtar. Que heu trigat una miqueta a estar segurs que la cita no era de Pedro J. Ramírez o Hermann Tersch. Tot torna. I entre 1939 i 2013 trobem repetides les idees força de l'Espanya persistent.

Aquests dies, en honor a l'establishment que ens vol amarrats al banc, sense aire, he començat a llegir Una burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana, de Francesc Vilanova (Barcelona: Editorial Empúries, 2010, 251 p). I el primer que m'ha colpit en començar-lo, farcit de textos de l'època amb una fortça evocadora espectacular, és l'extraordinària i preocupant similitud argumental de l'espanyolisme, entre 1939 i 2013, a l'hora d'explicar les causes per les quals s'ha arribat a la situació on som de trencament entre Catalunya i Espanya. Els nostres adversaris d'avui, certament, originals no són. La idea que una classe dirigent ha creat una falsa ruta, tapant la voluntat dels veritables catalans, els bons, els espanyols, es fa a tota hora present. Fins i tot en els discursos de les primeres autoritats d'ocupació. N'excel·leixen, però, els catalans que han guanyat la guerra. Com diria un home del comte de Godó, Manuel Tarín-Iglesias, "los buenos catalanes éramos nosotros. Esto estaba clarísimo." Continuarà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…