1939-2013: l'Espanya persistent (II)

Sant Feliu de Barruera (Alta Ribagorça)















Aquests dies l'espanyolisme d'esquerres i de dretes va molt calent contra qualsevol intent de presentar la història de les relacions entre Catalunya i Espanya com el que és: la d'un procés d'imposició del centre peninsular sobre totes les realitats polítiques de la perifèria, des dels Irmandiños gallecs al segle XV als territoris de la Corona d'Aragó a les primeries del Set-cents. Els hi sap gravíssim, però no semblen estar disposats a fer absolutament res per revertir aquesta història de dominació. I és que la continuïtat d'aquesta mentalitat de conquesta entre les seves classes dirigents i les nostres mediàtiques és esfereïdor. Avanço en el llibre del qual us en parlava fa uns dies (Francesc Vilanova, Una burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana. Barcelona: Editorial Empúries, 2010, 251 p). Revisitem la crònica del diari comtal, publicada l'1 de maig de 1940, farcida d'autodi i menyspreu, sobre la visita del "ministro de Educación Nacional" José Ibáñez Martín a la Universitat de Barcelona:

"El espíritu cultísimo de catedrático y la visión sagaz de gobernante se conciertan en el designio que mueve al ministro de Educación Nacional de España a recorrer el ámbito escolar para percibir su clima diverso y sus varias necesidades. A ese designio responde la visita con que honra estos días a Barcelona el señor Ibáñez Martín. Singularmente feliz en este caso la iniciativa del ministro, porque es notorio que en las provincias catalanas la revolución separatista y soviética operó con mayor eficacia que en otras partes sobre la masa escolar y sobre el ambiente universitario, por lo mismo que aquí, como en ninguna otra parte, la tónica de su cultura y el nivel medio de la intelectualidad ofrecían propicia cosecha a quien cultivase con tenacidad el huerto. Queda insinuado en estas pocas palabras todo el estrago insondable que produjo en Cataluña el sutil cacicato pedagógico, empeñado aquí especialmente en una vil tarea de desnacionalización de las generaciones que iban saliendo de los claustros de nuestra Universidad y nuestros Institutos".

Comentaris

  1. Si hem de fer cas a l'úlim estudi del CEO, l'espanyolisme, aquí, va quedant arraconat. Espanya, pèssima alumna de França, no ha aconseguit res del que s'ha proposat. Ni té cap prestigi intel·lectual (a diferència dels francesos), els mascarons de proa econòmics estan enfonsats i, sobretot, el perímetre de l'estat es va fent cada volta més petit.Cal insistir molt en aquest punt: Espanya, des del segle XVI ençà, ha anat empetitint-se irremeiablement. I les nacions que n'han eixit estaven, a priori, condemnades a ser espanyoles pels segles...

    ResponElimina
  2. No se'n pot fer gaire cas dels continguts del diaris de l'època franquista perquè tots estaven controlats pel dictador. Vaig encarar-me amb un cap d'informatius i vaig haver de plegar. Encara li hauria hagut de donar les gràcies per no haver-me sancionat. Tampoc no ens hem d'enganyar d'ara, cada periodista actual ha de raure dins d'algun cercle o altra si se'n vol sortir econòmicament. D'aquesta manera, almenys sabem quin diari comprem, lliurement i sense complexos.

    Bé, companyia! Això de l'arribada dels falangistes, el seu desembarcament a Catalunya ja és un fet! Només veient la cara d'alegria de la Saenz de Santamaria, els requeriments de los llanos de la luna, el divertiment d'en wert i, alerta!, la reunió del recent creat Consejo Real de la Seguridad Nacional, amb la Presidencia física del Rei, tot em fa pensar que ho volen revestir de formalitat, però que ja estan preparant el desembarcament al Parlament i a la Generalitat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas