Ves al contingut principal

1939-2013: l'Espanya persistent (II)

Sant Feliu de Barruera (Alta Ribagorça)















Aquests dies l'espanyolisme d'esquerres i de dretes va molt calent contra qualsevol intent de presentar la història de les relacions entre Catalunya i Espanya com el que és: la d'un procés d'imposició del centre peninsular sobre totes les realitats polítiques de la perifèria, des dels Irmandiños gallecs al segle XV als territoris de la Corona d'Aragó a les primeries del Set-cents. Els hi sap gravíssim, però no semblen estar disposats a fer absolutament res per revertir aquesta història de dominació. I és que la continuïtat d'aquesta mentalitat de conquesta entre les seves classes dirigents i les nostres mediàtiques és esfereïdor. Avanço en el llibre del qual us en parlava fa uns dies (Francesc Vilanova, Una burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana. Barcelona: Editorial Empúries, 2010, 251 p). Revisitem la crònica del diari comtal, publicada l'1 de maig de 1940, farcida d'autodi i menyspreu, sobre la visita del "ministro de Educación Nacional" José Ibáñez Martín a la Universitat de Barcelona:

"El espíritu cultísimo de catedrático y la visión sagaz de gobernante se conciertan en el designio que mueve al ministro de Educación Nacional de España a recorrer el ámbito escolar para percibir su clima diverso y sus varias necesidades. A ese designio responde la visita con que honra estos días a Barcelona el señor Ibáñez Martín. Singularmente feliz en este caso la iniciativa del ministro, porque es notorio que en las provincias catalanas la revolución separatista y soviética operó con mayor eficacia que en otras partes sobre la masa escolar y sobre el ambiente universitario, por lo mismo que aquí, como en ninguna otra parte, la tónica de su cultura y el nivel medio de la intelectualidad ofrecían propicia cosecha a quien cultivase con tenacidad el huerto. Queda insinuado en estas pocas palabras todo el estrago insondable que produjo en Cataluña el sutil cacicato pedagógico, empeñado aquí especialmente en una vil tarea de desnacionalización de las generaciones que iban saliendo de los claustros de nuestra Universidad y nuestros Institutos".

Comentaris

  1. Si hem de fer cas a l'úlim estudi del CEO, l'espanyolisme, aquí, va quedant arraconat. Espanya, pèssima alumna de França, no ha aconseguit res del que s'ha proposat. Ni té cap prestigi intel·lectual (a diferència dels francesos), els mascarons de proa econòmics estan enfonsats i, sobretot, el perímetre de l'estat es va fent cada volta més petit.Cal insistir molt en aquest punt: Espanya, des del segle XVI ençà, ha anat empetitint-se irremeiablement. I les nacions que n'han eixit estaven, a priori, condemnades a ser espanyoles pels segles...

    ResponElimina
  2. No se'n pot fer gaire cas dels continguts del diaris de l'època franquista perquè tots estaven controlats pel dictador. Vaig encarar-me amb un cap d'informatius i vaig haver de plegar. Encara li hauria hagut de donar les gràcies per no haver-me sancionat. Tampoc no ens hem d'enganyar d'ara, cada periodista actual ha de raure dins d'algun cercle o altra si se'n vol sortir econòmicament. D'aquesta manera, almenys sabem quin diari comprem, lliurement i sense complexos.

    Bé, companyia! Això de l'arribada dels falangistes, el seu desembarcament a Catalunya ja és un fet! Només veient la cara d'alegria de la Saenz de Santamaria, els requeriments de los llanos de la luna, el divertiment d'en wert i, alerta!, la reunió del recent creat Consejo Real de la Seguridad Nacional, amb la Presidencia física del Rei, tot em fa pensar que ho volen revestir de formalitat, però que ja estan preparant el desembarcament al Parlament i a la Generalitat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…