Acabar amb la nació sencera (#memòria històrica)

Boí (Alta Ribagorça)
Han passat 300 anys i estem en guerra total, encara que algus vulguin mirar cap a una altra banda, brandant diàlegs, pactes federals i altres escenaris tan irreals que fan vergonya. Encara que alguns s'entestin en què no hem de commemorar el Tricentenari perquè els molesta admetre que ells, per contra, l'haurien no pas de recordar, sinó de celebrar, com a causant de l'Espanya de matriu castellana constitucional i borbònica actual. Però el projecte històric de Castella és el que és i no puc estar-me de transcriure-us unes molt savies i eloqüents paraules de la Gaceta de Barcelona / Continuación del diario del sitio y defensa de Barcelona, en concret, del número 4, publicat el 25 d'agost de 1713. Es tracta de la menció al saqueig de Manresa, que va provocar la destrucció de 800 cases. Diu el diari barceloní (la negreta és meva):

"Y no les bastó para saciar su apetito lo mucho que saquearon, pues se trujeron 50 personas, y entre ellas, algunos eclesiàsticos, atados todos con inhumanidad. Se queda temiendo ejecuten lo mesmo cuando abandonen Mataró, pues las ideas del enemigo contra Cataluña son tan crueles que, no parando en quitar las leyes y privilegios ni en quemar lugares, ahorcar paisanos y talar el país, desea extinguir y acabar enteramente la nación y, si deja algunos, será para transferirlos a donde lloren su ruina, dejando destruidas todas las masías o casas de campo y reducido el Principado a pequeños y unidos lugares y bajo una pesada sujeción. Y en la comprehensión de esta verdad, solicita Barcelona a toda costa precaver al Principado de esta inaudita crueldad, hasta consumir todos sus intereses y derramar la última gota de sangre."

Comentaris

  1. No fa gaire em vaig assabentar del cas d'una filla d'un matrimoni que no era pas filla d'ells. L'havien enganyat. Quan ho va descobrir a partir d'unes anàlisi de sang, etc. ella va agafar una crisi emocional de cavall. Evidentment, se'n volia anar de casa però no ho podia fer perquè encara era menor d'edat i sense mitjans econòmics. Emocionalment, havia estat segrestada, encara que legalment oficialment.
    Aquest cas em recorda el paral·lelisme amb Catalunya quan molts espanyols residents no arrelats a Catalunya descobreixen que els han enredat de mig a mig. Ara mateix, en Cayo Lara acaba de parlar amb aquesta línia a la RAC1. No entén que la majoria de catalans ens en vulguem anar d'Espanya. L'anàlisi que en fa des de fora de Catalunya és de partidismes i no pas de moviment de país que es desperta. Si en deuríem estar d'adormits profunds, que aquesta mateixa carta que avui ens aportes està escrita en "recio castellano". Què més dir?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas