Ves al contingut principal

Acabar amb la nació sencera (#memòria històrica)

Boí (Alta Ribagorça)
Han passat 300 anys i estem en guerra total, encara que algus vulguin mirar cap a una altra banda, brandant diàlegs, pactes federals i altres escenaris tan irreals que fan vergonya. Encara que alguns s'entestin en què no hem de commemorar el Tricentenari perquè els molesta admetre que ells, per contra, l'haurien no pas de recordar, sinó de celebrar, com a causant de l'Espanya de matriu castellana constitucional i borbònica actual. Però el projecte històric de Castella és el que és i no puc estar-me de transcriure-us unes molt savies i eloqüents paraules de la Gaceta de Barcelona / Continuación del diario del sitio y defensa de Barcelona, en concret, del número 4, publicat el 25 d'agost de 1713. Es tracta de la menció al saqueig de Manresa, que va provocar la destrucció de 800 cases. Diu el diari barceloní (la negreta és meva):

"Y no les bastó para saciar su apetito lo mucho que saquearon, pues se trujeron 50 personas, y entre ellas, algunos eclesiàsticos, atados todos con inhumanidad. Se queda temiendo ejecuten lo mesmo cuando abandonen Mataró, pues las ideas del enemigo contra Cataluña son tan crueles que, no parando en quitar las leyes y privilegios ni en quemar lugares, ahorcar paisanos y talar el país, desea extinguir y acabar enteramente la nación y, si deja algunos, será para transferirlos a donde lloren su ruina, dejando destruidas todas las masías o casas de campo y reducido el Principado a pequeños y unidos lugares y bajo una pesada sujeción. Y en la comprehensión de esta verdad, solicita Barcelona a toda costa precaver al Principado de esta inaudita crueldad, hasta consumir todos sus intereses y derramar la última gota de sangre."

Comentaris

  1. No fa gaire em vaig assabentar del cas d'una filla d'un matrimoni que no era pas filla d'ells. L'havien enganyat. Quan ho va descobrir a partir d'unes anàlisi de sang, etc. ella va agafar una crisi emocional de cavall. Evidentment, se'n volia anar de casa però no ho podia fer perquè encara era menor d'edat i sense mitjans econòmics. Emocionalment, havia estat segrestada, encara que legalment oficialment.
    Aquest cas em recorda el paral·lelisme amb Catalunya quan molts espanyols residents no arrelats a Catalunya descobreixen que els han enredat de mig a mig. Ara mateix, en Cayo Lara acaba de parlar amb aquesta línia a la RAC1. No entén que la majoria de catalans ens en vulguem anar d'Espanya. L'anàlisi que en fa des de fora de Catalunya és de partidismes i no pas de moviment de país que es desperta. Si en deuríem estar d'adormits profunds, que aquesta mateixa carta que avui ens aportes està escrita en "recio castellano". Què més dir?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…