Ves al contingut principal

Anem a pams: exhaurim la Consulta (#democràcia)

Sant Joan de Boí (Alta Ribagorça)
Naturalment, un servidor seria partidari d'una declaració unilateral d'independència (DUI) aquesta mateixa tarda. Sobretot, perquè hi ha milions de catalans que viuen en carn pròpia els estralls de la crisi i quant abans posem en marxa el nostre propi estat abans començarem a crear les condicions necessàries per sortir del forat on ens ha posat Espanya. Però una cosa és el que ens demana el cos i una altra el que veig amb més possibilitats de reeixir (dins i fora del país, que és el que compta). D'aquí uns dies, sembla ser, abans o pocs dies més tard del 30 de juny, en compliment del Pacte per la Llibertat, el Govern català demanarà finalment de manera formal a l'espanyol el permis per a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, en aplicació de la vigent Llei de Consultes per via de Referèndum. Naturalment, viurem la primera i solemne tancada de porta als morros. Cal escenificar-ho bé perquè fins a l'útim català pactista (dels pocs honestos que en pugui haver ja) li quedi clar quin és el pa que s'hi dóna.

Després, haurem d'esperar a l'aprovació durant els mesos de setembre o octubre de la nova Llei de Consultes no referendàries per intentar organitzar-la tot seguit, a principis de 2014, en base a la legalitat catalana que, naturalment, serà recorreguda ipso facto al Tribunal Constitucional i paral·litzada com a conseqüència de la immediata admissió a tràmit del recurs. Serà el moment solemne de trencar la legalitat espanyola per primera vegada. La darrera enquesta de GESOP per a El Periódico sembla avalar aquesta via. Si el gener d'enguany era un 62,9% el percentatge dels catalans els partidaris de tirar endavant la Consulta amb o sense permís de Madrid, aquest percentatge s'ha elevat ara (juny 2013) fins el 68,2%. Una majoria molt sòlida que en canvi no avala encara la DUI. Tenim, doncs, un fonament ferm per organitzar la Consulta en base al cens de targetes sanitàries de l'Institut Català de la Salut i la combinació dels Ajuntaments de l'AMI i l'administració de la Generalitat a la resta del territori. Haurem, però, d'estar preparats amb els millors recursos de la democràcia: els enemics interns i externs de la llibertat de Catalunya intentaran boicotejar-la. Serà el primer moment culminant.

Comentaris

  1. Després d'aquest missatge críptic, misteriós, de misteri no resolt, vull comentar que aquest article d'avui encara el trobo massa suau, que ja és dir!
    És que amb el discurs d'ahir del Presi, trobo que el que intenta dir és que cal refredar l'ambient independentista. No ho veig d'altra manera, per més que li dono voltes. Deu ser el preu de portar una càrrega excessiva anomenada Duran-Lleida. Aquest, que és un corcó, li deu estar marejant l'ànim fins a punts insostenibles. O, potser, hi ha una oferta d'amagatotis de Madrid que no es pot dir i que entabana el President?
    El cas, és que jo dic que quan una malaltia es fa massa emprenyadora, cal tallar-la de soca-rel. Cirurgia dràstica. És evident que cal fer uns temps de recuperació, és evident. Però, en aquest moment posterior de la intervenció, ja saps que el nou camí ja és més segur, viable. Aquesta intervenció quirúrgica pot ser molt lesiva, traumàtica. extremadament delicada i tot el que s'hi vulgui dir, sí. Però, té molta raó en Junqueras quan diu que no es pot seguir més temps dins d'aquesta presó, on l'únic que podem fer és que ens segueixin xuclant la sang, que poca que ens queda.

    ResponElimina
  2. Que va dir Mas exactament: a) que la voluntat es fer la consulta, però aparentment només es podrà fer si es "legal i acordada" (el que suposa indirectament un acostament al PSC i a UDC); b) que el camí correcte és el de la consulta legal i acordada, i que els camins erronis són el "mur infranquejable" i el "adéu sense negociar (de fet la DUI sense esmentar-la)".
    D'això que es pot deduir: que el camí escollit per Mas i els seus assessors, és intentar fer la consulta legal (llei catalana) i si no s'autoritza (que es pot donar per segur) fer unes eleccions plebiscitàries NO PAS PER A PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA, sinó per forçar una negociació amb el govern espanyol que hauria de durar el 2015 i 2016; seria a partir de les plebiscitàries (en les que ERC-CIU podrien anar junts) que si el govern espanyol no vol negociar, el Parlament català, d'acord a la legislació internacional, estaria facultat per proclamar la independència unilateral i demanar la legalització del acte al TI de l'Haia. S'ha de considerar que el 2015 i 2016 són els anys idonis si s'ha de canviar la constitució espanyola, ja que el primer any s'haurien d'aprovar les modificacions i el segon s'haurien de ratificar per referèndum, i que el 2015 la imminència de les eleccions forçaria un acord dels partits espanyols, ja que cap voldria assumir sol el desgast del canvi constitucional, però cap tampoc voldria arribar al govern (a més en minoria o de coal·lició inestable) i afrontar el problema amb tota la opinió internacional en contra.
    No dic que no sigui un bon pla, el problema principal que li veig és si el poble català podrà resistir aquesta tensió tres anys més; si el referèndum no es fa com a molt tard el setembre del 2014 la situació política esdevindrà altament inestable.
    Crec que passat l'estiu els partits catalans haurien de consensuar una data i una pregunta, i a partir d'aquest moment ERC i si es possible PSC, ICV i les CUP haurien de fer un govern d'unitat nacional. La pregunta no obstant, cal assumir que no podrà ser clara ja que haurà d'anar enfocada dins de les facultats de l'autonomia encara que tothom entengui que la pregunta real és un altra; per exemple la pregunta podria ser: "Vol que el govern de la Generalitat, en ús de la facultat que li concedeix l'Estatut, demani una modificació de la constitució espanyola que permeti a Catalunya esdevenir un estat independent d'acord a la voluntat popular que aquest mateix acte suposa".
    La llei de consultes serà recorreguda cap a l'octubre de 2013 i estarà suspesa al menys fins al març del 2014. En el suposat que el tribunal constitucional (que recordem avui dia estat format per militants actius del PP amb algun jacobí del PSOE), l'acabàs acceptant per no trobar cap possible argumentació jurídica, al moment de convocar la consulta (el més aviat a l'abril de 2014) ordenarà la suspensió de la consulta per cinc mesos fins al menys el setembre i posteriorment la prohibirà; és llavors quan s'haurien de convocar les plebiscitàries (difícilment abans de l'octubre del 2014, probablement, com que els terminis no serien tant apurats, parlaríem de la primavera del 2015; en la situació actual una eternitat...

    ResponElimina
  3. També pot ser que vulgui que els ciutadans al darrera d'Omnium i l'ANC tornem a sortir al carrer d'una manera mes contundent per agafar mes força i declarar la DUI amb el suport i "pressió" del poble.

    ResponElimina
  4. Em sembla que els partits estan pensant més en les properes eleccions normals que en tirar el procés endavant.

    ResponElimina
  5. Un detall tècnic. El cens de targetes sanitàries no és de l'Institut Català de la Salut (ICS) és del Servei Català de la Salut (CatSalut) que és qui realment té totes les dades. A més el CatSalut disposa també del cens de persones empadronades a Catalunya.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…