Ves al contingut principal

Anem a pams: exhaurim la Consulta (#democràcia)

Sant Joan de Boí (Alta Ribagorça)
Naturalment, un servidor seria partidari d'una declaració unilateral d'independència (DUI) aquesta mateixa tarda. Sobretot, perquè hi ha milions de catalans que viuen en carn pròpia els estralls de la crisi i quant abans posem en marxa el nostre propi estat abans començarem a crear les condicions necessàries per sortir del forat on ens ha posat Espanya. Però una cosa és el que ens demana el cos i una altra el que veig amb més possibilitats de reeixir (dins i fora del país, que és el que compta). D'aquí uns dies, sembla ser, abans o pocs dies més tard del 30 de juny, en compliment del Pacte per la Llibertat, el Govern català demanarà finalment de manera formal a l'espanyol el permis per a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, en aplicació de la vigent Llei de Consultes per via de Referèndum. Naturalment, viurem la primera i solemne tancada de porta als morros. Cal escenificar-ho bé perquè fins a l'útim català pactista (dels pocs honestos que en pugui haver ja) li quedi clar quin és el pa que s'hi dóna.

Després, haurem d'esperar a l'aprovació durant els mesos de setembre o octubre de la nova Llei de Consultes no referendàries per intentar organitzar-la tot seguit, a principis de 2014, en base a la legalitat catalana que, naturalment, serà recorreguda ipso facto al Tribunal Constitucional i paral·litzada com a conseqüència de la immediata admissió a tràmit del recurs. Serà el moment solemne de trencar la legalitat espanyola per primera vegada. La darrera enquesta de GESOP per a El Periódico sembla avalar aquesta via. Si el gener d'enguany era un 62,9% el percentatge dels catalans els partidaris de tirar endavant la Consulta amb o sense permís de Madrid, aquest percentatge s'ha elevat ara (juny 2013) fins el 68,2%. Una majoria molt sòlida que en canvi no avala encara la DUI. Tenim, doncs, un fonament ferm per organitzar la Consulta en base al cens de targetes sanitàries de l'Institut Català de la Salut i la combinació dels Ajuntaments de l'AMI i l'administració de la Generalitat a la resta del territori. Haurem, però, d'estar preparats amb els millors recursos de la democràcia: els enemics interns i externs de la llibertat de Catalunya intentaran boicotejar-la. Serà el primer moment culminant.

Comentaris

  1. Després d'aquest missatge críptic, misteriós, de misteri no resolt, vull comentar que aquest article d'avui encara el trobo massa suau, que ja és dir!
    És que amb el discurs d'ahir del Presi, trobo que el que intenta dir és que cal refredar l'ambient independentista. No ho veig d'altra manera, per més que li dono voltes. Deu ser el preu de portar una càrrega excessiva anomenada Duran-Lleida. Aquest, que és un corcó, li deu estar marejant l'ànim fins a punts insostenibles. O, potser, hi ha una oferta d'amagatotis de Madrid que no es pot dir i que entabana el President?
    El cas, és que jo dic que quan una malaltia es fa massa emprenyadora, cal tallar-la de soca-rel. Cirurgia dràstica. És evident que cal fer uns temps de recuperació, és evident. Però, en aquest moment posterior de la intervenció, ja saps que el nou camí ja és més segur, viable. Aquesta intervenció quirúrgica pot ser molt lesiva, traumàtica. extremadament delicada i tot el que s'hi vulgui dir, sí. Però, té molta raó en Junqueras quan diu que no es pot seguir més temps dins d'aquesta presó, on l'únic que podem fer és que ens segueixin xuclant la sang, que poca que ens queda.

    ResponElimina
  2. Que va dir Mas exactament: a) que la voluntat es fer la consulta, però aparentment només es podrà fer si es "legal i acordada" (el que suposa indirectament un acostament al PSC i a UDC); b) que el camí correcte és el de la consulta legal i acordada, i que els camins erronis són el "mur infranquejable" i el "adéu sense negociar (de fet la DUI sense esmentar-la)".
    D'això que es pot deduir: que el camí escollit per Mas i els seus assessors, és intentar fer la consulta legal (llei catalana) i si no s'autoritza (que es pot donar per segur) fer unes eleccions plebiscitàries NO PAS PER A PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA, sinó per forçar una negociació amb el govern espanyol que hauria de durar el 2015 i 2016; seria a partir de les plebiscitàries (en les que ERC-CIU podrien anar junts) que si el govern espanyol no vol negociar, el Parlament català, d'acord a la legislació internacional, estaria facultat per proclamar la independència unilateral i demanar la legalització del acte al TI de l'Haia. S'ha de considerar que el 2015 i 2016 són els anys idonis si s'ha de canviar la constitució espanyola, ja que el primer any s'haurien d'aprovar les modificacions i el segon s'haurien de ratificar per referèndum, i que el 2015 la imminència de les eleccions forçaria un acord dels partits espanyols, ja que cap voldria assumir sol el desgast del canvi constitucional, però cap tampoc voldria arribar al govern (a més en minoria o de coal·lició inestable) i afrontar el problema amb tota la opinió internacional en contra.
    No dic que no sigui un bon pla, el problema principal que li veig és si el poble català podrà resistir aquesta tensió tres anys més; si el referèndum no es fa com a molt tard el setembre del 2014 la situació política esdevindrà altament inestable.
    Crec que passat l'estiu els partits catalans haurien de consensuar una data i una pregunta, i a partir d'aquest moment ERC i si es possible PSC, ICV i les CUP haurien de fer un govern d'unitat nacional. La pregunta no obstant, cal assumir que no podrà ser clara ja que haurà d'anar enfocada dins de les facultats de l'autonomia encara que tothom entengui que la pregunta real és un altra; per exemple la pregunta podria ser: "Vol que el govern de la Generalitat, en ús de la facultat que li concedeix l'Estatut, demani una modificació de la constitució espanyola que permeti a Catalunya esdevenir un estat independent d'acord a la voluntat popular que aquest mateix acte suposa".
    La llei de consultes serà recorreguda cap a l'octubre de 2013 i estarà suspesa al menys fins al març del 2014. En el suposat que el tribunal constitucional (que recordem avui dia estat format per militants actius del PP amb algun jacobí del PSOE), l'acabàs acceptant per no trobar cap possible argumentació jurídica, al moment de convocar la consulta (el més aviat a l'abril de 2014) ordenarà la suspensió de la consulta per cinc mesos fins al menys el setembre i posteriorment la prohibirà; és llavors quan s'haurien de convocar les plebiscitàries (difícilment abans de l'octubre del 2014, probablement, com que els terminis no serien tant apurats, parlaríem de la primavera del 2015; en la situació actual una eternitat...

    ResponElimina
  3. També pot ser que vulgui que els ciutadans al darrera d'Omnium i l'ANC tornem a sortir al carrer d'una manera mes contundent per agafar mes força i declarar la DUI amb el suport i "pressió" del poble.

    ResponElimina
  4. Em sembla que els partits estan pensant més en les properes eleccions normals que en tirar el procés endavant.

    ResponElimina
  5. Un detall tècnic. El cens de targetes sanitàries no és de l'Institut Català de la Salut (ICS) és del Servei Català de la Salut (CatSalut) que és qui realment té totes les dades. A més el CatSalut disposa també del cens de persones empadronades a Catalunya.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…