Ves al contingut principal

Convèncer com a actitud moral (#Consulta)

Riu Noguera de Tor (Alta Ribagorça)
Les tres darreres tongades d'enquestes de l'empresa demoscòpica GESOP per a El Periódico (novembre de 2012, gener i juny de 2013) manifesten una espectacular continuïtat en les dades sobre el resultat d'un hipotètic referèndum d'independència, clavat entre uns percentatges de 57 a 35 i 58 a 36, naturalment, sempre a favor del sí. Les respostes a d'altres preguntes incloses en l'enquesta han anat canviant, fet que no permet fer altres comparacions amb massa profit. En tot cas, fa tot l'efecte que les forces estan prou estabilitzades. I això, certament, és una gran notícia per a nosaltres. Un dels arguments del dependentisme mediàtic de fa mesos era que el no encara no s'havia mobilitzat i que quan ho fes avançaria ràpidament posicions. A hores d'ara i a l'espera del segon lliurament o onada de 2013 del Baròmetre d'Opinió Política del CEO, d'aquí pocs dies, sembla clar que això no ha succeït. I no només els partidaris del no, de la dependència, han exposat ja els seus "arguments"/amenaces i l'establishment català ha posat a la graella tots els seus recursos, sinó que l'Estat també ha desplegat amb fruïció els seus enormes mitjans. I tot i així no em reculat ni un pam de terreny. Ni un.

Gran notícia. Les forces estan estabilitzades. I els qui es defineixen a l'enquesta en un sentit o un altre són ja el 93%. Els abstencionistes gairebé no existeixen. Pocs més arribaran  efectivament a votar. Som, doncs, en guerra de trinxeres. Com us deia ahir, em fa l'efecte que difícilment arribarem a convèncer gaires ciutadans més. Sé que tots ens repetim que encara ens cal arribar a més gent, però aquesta és la meva percepció particular. Gairebé tots ho tenim clar. Vol dir això que hem de deixar estar definitivament els territoris hostils a la idea d'independència. No! Hi continuarem anant a bregar-nos amb l'espanyolisme. I tant. Però vull pensar que ho farem sobretot perquè al nostre ADN hi és l'actitud moral de seduir. I perquè, encara que sigui de manera insconscient, volem que gràficament s'oposi a la seva cultura profunda de permanent d'imposició. Estem entestats a construir un sol poble inclusiu. A fer un nou país millor a benefici de tothom. I en convencerem potser a molts pocs més, però estem obligats moralment a explicar-nos. Perquè nosaltres partim de l'adhesió voluntària i ells del "eres español te guste o no". I per això hem arribat al punt on som.

Comentaris

  1. Jo segueixo fent servir el meu estudi estadístic particular del de la dona de fer feines de casa. Sí! És el tipus mig de persona gairebé analfabeta, tancada en la castellanitat andalusa i de la que no aconseguiràs que entengui ni una paraula catalana després de més de quaranta anys de viure a Barcelona. Molt bona persona per altra banda. Sempre ajuda en tot a tothom. De veritat.
    Doncs, be, què diu? Doncs, diu que ja no mira cap Telediario de cap canal de TV ni de ràdio. Que prefereix dormir i que la deixin en pau. M'explica o endevino més aviat, que li costa donar-nos la raó. Que veu que el que Madrid fa contra Catalunya no està be. I que serà el que Déu vulgui.
    Amb això jo entenc que d'alguna manera hem anat guanyant terreny en territoris totalment ofegats, negats, tapats al nostre criteri de la necessitat molt urgent de fugir d'Espanya. Estan passant la crisi de veure que ens han de donar la raó. Ni més ni menys. Són vots que anem guanyant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…