Convèncer com a actitud moral (#Consulta)

Riu Noguera de Tor (Alta Ribagorça)
Les tres darreres tongades d'enquestes de l'empresa demoscòpica GESOP per a El Periódico (novembre de 2012, gener i juny de 2013) manifesten una espectacular continuïtat en les dades sobre el resultat d'un hipotètic referèndum d'independència, clavat entre uns percentatges de 57 a 35 i 58 a 36, naturalment, sempre a favor del sí. Les respostes a d'altres preguntes incloses en l'enquesta han anat canviant, fet que no permet fer altres comparacions amb massa profit. En tot cas, fa tot l'efecte que les forces estan prou estabilitzades. I això, certament, és una gran notícia per a nosaltres. Un dels arguments del dependentisme mediàtic de fa mesos era que el no encara no s'havia mobilitzat i que quan ho fes avançaria ràpidament posicions. A hores d'ara i a l'espera del segon lliurament o onada de 2013 del Baròmetre d'Opinió Política del CEO, d'aquí pocs dies, sembla clar que això no ha succeït. I no només els partidaris del no, de la dependència, han exposat ja els seus "arguments"/amenaces i l'establishment català ha posat a la graella tots els seus recursos, sinó que l'Estat també ha desplegat amb fruïció els seus enormes mitjans. I tot i així no em reculat ni un pam de terreny. Ni un.

Gran notícia. Les forces estan estabilitzades. I els qui es defineixen a l'enquesta en un sentit o un altre són ja el 93%. Els abstencionistes gairebé no existeixen. Pocs més arribaran  efectivament a votar. Som, doncs, en guerra de trinxeres. Com us deia ahir, em fa l'efecte que difícilment arribarem a convèncer gaires ciutadans més. Sé que tots ens repetim que encara ens cal arribar a més gent, però aquesta és la meva percepció particular. Gairebé tots ho tenim clar. Vol dir això que hem de deixar estar definitivament els territoris hostils a la idea d'independència. No! Hi continuarem anant a bregar-nos amb l'espanyolisme. I tant. Però vull pensar que ho farem sobretot perquè al nostre ADN hi és l'actitud moral de seduir. I perquè, encara que sigui de manera insconscient, volem que gràficament s'oposi a la seva cultura profunda de permanent d'imposició. Estem entestats a construir un sol poble inclusiu. A fer un nou país millor a benefici de tothom. I en convencerem potser a molts pocs més, però estem obligats moralment a explicar-nos. Perquè nosaltres partim de l'adhesió voluntària i ells del "eres español te guste o no". I per això hem arribat al punt on som.

Comentaris

  1. Jo segueixo fent servir el meu estudi estadístic particular del de la dona de fer feines de casa. Sí! És el tipus mig de persona gairebé analfabeta, tancada en la castellanitat andalusa i de la que no aconseguiràs que entengui ni una paraula catalana després de més de quaranta anys de viure a Barcelona. Molt bona persona per altra banda. Sempre ajuda en tot a tothom. De veritat.
    Doncs, be, què diu? Doncs, diu que ja no mira cap Telediario de cap canal de TV ni de ràdio. Que prefereix dormir i que la deixin en pau. M'explica o endevino més aviat, que li costa donar-nos la raó. Que veu que el que Madrid fa contra Catalunya no està be. I que serà el que Déu vulgui.
    Amb això jo entenc que d'alguna manera hem anat guanyant terreny en territoris totalment ofegats, negats, tapats al nostre criteri de la necessitat molt urgent de fugir d'Espanya. Estan passant la crisi de veure que ens han de donar la raó. Ni més ni menys. Són vots que anem guanyant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas